L'Associació de Micropobles de Catalunya lidera una prova pilot a diversos municipis petits de l'Alt Empordà per fer "front comú" contra les violències masclistes.
La iniciativa, que compta amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Girona i la Subdelegació de l'Estat, busca implicar totes les comunitats, des de l'educativa a la institucional, a través de diverses iniciatives com ara el cinema i els tallers de contes, on es "deconstrueixen" relats per construir-ne de nous.
L'escola de Cistella del ZER Empordà ha acollit aquest divendres el primer d'aquests tallers on hi ha participat infants i gent gran, alguns dels quals antics alumnes. Si el projecte funciona s'estendrà a d'altres municipis empordanesos i de la resta de Catalunya.
"Les violències masclistes són una xacra que ens està marcant com a societat i els micropobles no n'estem exempts per això creiem que s'ha de treballar des de la proximitat i d'un canvi de model educatiu diferent del de fa 50 anys", assegura el president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea.
De fet, diu, als micropobles aquestes situació són encara més complexes perquè, sovint, es tapen i s'amaguen per "vergonya". Ara l'associació, amb el suport del Departament d’Educació i el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i la Subdelegació de l'Estat a Girona, impulsa una prova pilot per combatre-les i eradicar-les.
L'objectiu és fer-ho de forma transversal i amb totes les comunitats: des del més petits, passant pels adolescents i la gent gran, però també en l'àmbit institucional com ara personal d'ajuntaments. "Els micromasclismes estan a tot arreu i els micropobles volem fer un crit comú", assegura el responsable de la sectorial d'atenció a les persones de l'Associació de Micropobles, Xavier Camps.
El projecte contempla quatre línies d’actuació. En primer lloc, el circuit de cinema amb valors que es va realitzar entre novembre i desembre de 2022 a una desena de poblacions de la mà del Terra Gollut Film Festival. A més, s'oferirà formació en perspectiva de gènere als ajuntaments de menys de 1.000 habitants de la demarcació i es preparen marxes exploratòries als pobles per detectar punts "negres" susceptibles de generar inseguretat.
Finalment, el pla inclou la formació als i les mestres de les escoles ZER a través del programa 'Canvia el conte', de l'especialista i sociòloga Cristina Vila. A través d’aquesta iniciativa es treballen contes i llegendes per detectar-hi missatges que poden incitar o justificar la violència masclista i per explorar qüestions relatives a la diversitat d'identitats de gènere. Els tallers, que han començat aquest divendres, es treballen amb els infants i la gent gran de cada municipi per construir nous relats.
El primer s'ha fet a l'escola de Cistella, del ZER Empordà. Un grup de nens i nens del centre han compartit experiències amb gent gran del municipi, alguns dels quals exalumnes. "La idea és que a través de contes i llegendes trobant un espai comú entre persones gran i els nens. Avui començarem a pensar sobre els personatges femenins i masculins com ara les sirenes, les bruixes o personatges de dones empoderades però que, sovint, les versions que ens han arribat són patriarcals", remarca Vilà.
Així ho veu una de les alumnes participants, Ruth Nicole Delgado. Al taller d'aquest divendres han abordat el conte de la Rateta que escombrava l'escaleta i el rol femení. "No és just que l'home, en aquest cas el gat, mani com si fos el seu pare quan ella ja es gran per poder ser independent", diu Delgado.
I és que, com diu Nuri Soler, una de les participants al taller, antigament els contes que explicaven als infants tenien "finals tràgics" i buscaven fer "por". Josep Xargay creu que, de fet, una manera de lluitar contra aquestes situacions i el micromasclismes que hi ha intrínsecs en molts d'aquests contes i llegendes pot ser canviant-los, desconstruint-los.
"Clar que podem ajudar, per les dues parts: que la Rateta no sigui tant presumida i que el gat no vulgui ser l'amo de la gàbia. Afluixant una mica tots es pot arribar a una situació d'igualtat", afirma.
De moment, la prova es durà a terme als ZER Empordà i Tramuntana però s'anirà estenent. A la demarcació de Girona, 130 micropobles en formaran part i, si funciona, s'exportarà a la resta de Catalunya.
Més de 200 ajuntaments associats
L'Associació de Micropobles de Catalunya va nèixer l'any 2008 amb la voluntat de ser un instrument per fer visible la realitat dels micropobles i contribuir perquè les condicions de vida al món rural siguin dignes i ajustades a les necessitats dels seus habitants. Es tracta d'un punt de trobada per als municipis menors de 1.000 habitants de Catalunya, que defensa la ruralitat i lluita per l'equitat territorial. Actualment, Micropobles compta amb 237 ajuntaments associats.
