Els Amics dels Museus Dalí presenten, aquest 16 de febrer, el llibre 'Dalí - Nietzsche' (Edicions Reremús) de Pau Guinart al Cercle Sport Figuerenc, a les set de la tarda. L'historiador i filòsof de l'Escala examina l'obra escrita per l'artista en relació amb el filòsof alemany. L'objectiu d'aquest estudi és fer una lectura de Dalí que confronta la seva obra amb la seva il·limitada ambició existencial i, en el procés, proposar una definició particular del superhome nietzscheà.
Es comença amb una contextualització de la rebuda de Nietzsche a principis del segle XX a Espanya i la seva influència directa en el jove Dalí, que, des de petit, va mostrar interès per encarnar el superhome. Després d’establir aquesta relació, es proposen tres capítols temàtics: acumulació, afirmació i generositat.
En el primer, es mostra la manera com Dalí va integrar la totalitat de les seves experiències en la seva obra autobiogràfica. El segon se centra en la capacitat d’afirmar tot allò acumulat, amb el llançament dels daus de Zaratustra com a instrument per entendre el mètode paranoicocrític. En el tercer capítol, es defensa que la generositat és una conseqüència lògica de les dues etapes anteriors i, finalment, es mostra com l’auto elogi pot conduir a aquesta generositat.
El 1975, Salvador Dalí Dalí va proclamar que era «el superhome absolut». En aquells moments de la seva vida, era perfectament conscient de l’efecte positiu que l’exageració havia tingut en la seva carrera. Tal vegada va ser per exageració que es va auto identificar com a superhome, però malgrat aquesta afirmació tan vanitosa Dalí no va ser tant el superhome de Nietzsche, sinó l’artista-tirà també descrit pel filòsof alemany. Amb aquest assaig s’intenta proposar una nova comprensió de Dalí que vagi més enllà de qualsevol judici moral i, alhora, contribuir al debat sobre la naturalesa del superhome amb un exemple concret.
