Descobertes les restes d'una casa del segle XIII al barri jueu de Girona

La zona que actualment ocupa el Museu d'Història dels Jueus de Girona és l'espai on s'han descobert les restes d'una casa construïda al segle XIII. La troballa permet una nova lectura i una millor interpretació d’un espai emblemàtic i significatiu del barri jueu de Girona. Entre les restes, localitzades arrel d'uns recents treballs arqueològics, s'hi han identificat i descobert diverses estances i una cisterna coberta amb volta. La casa estava perfectament encaixada en els retalls verticals de la roca natural del subsòl.

Segons les dades arqueològiques, que s’han contrastat amb les documentals, a finals del segle XIV aquest indret va patir un fort incendi, probablement causat pel gran atac al call de l’estiu de 1391. Des del 1435 i fins al 1492, l’edifici, o el que en quedava, va esdevenir part del complex de la sinagoga, que s'emplaçava en el pati superior i central del Centre Bonastruc ça Porta; en aquell moment, sembla que la part sud-est de l'immoble hauria contingut la carnisseria jueva. El 1492, a causa de l’expulsió, va ser venut i enderrocat i es va convertir en un pati. Als segles XIX i XX s’hi varen bastir noves parets i clavegueres.
 
Des d’aquest dissabte ja es podran veure aquests nous espais arqueològics del call, que han estat convenientment documentats i senyalitzats, i que ja son visibles des de la primera sala del Museu d’Història dels Jueus.


El Centre

Les instal·lacions del Centre Bonastruc ça Porta se situen al bell mig del nucli urbà de la ciutat romana de Gerunda que és l'àmbit on, des de mitjan segle XII, es va consolidar el call jueu. N'ocupava la part baixa i s'estenia a banda i banda del carrer de la Força que, aleshores, es coneixia com el carrer Major del Call. La clausura i reducció del call el 1415 excloïa totes les possessions jueves de la galta de ponent de dit carrer, entre les quals figurava la sinagoga. Això esperonà a bastir-ne una altra que es va ubicar en uns patis i cases arruïnades que l'aljama va comprar el 1434. El decret d'expulsió de 1492 obligava els jueus a vendre la sinagoga i les darreres propietats a cristians. Les transaccions, ben conegudes gràcies als documents conservats, han permès situar-les sobre un plànol.
 
La rehabilitació de la part de l'edifici destinada a les exposicions temporals motivà una primera intervenció arqueològica. El 2011 s'explorava un espai situat a tocar del pati inferior i rere una porta adovellada medieval paredada abocada a un pati fora de les instal·lacions que havia estat un antic carreró (carreró Hernández). Les evidències assenyalaven una probable connexió amb les restes que es podien amagar en el subsòl del pati inferior. El pati es va excavar en tres intervencions arqueològiques entre el  2012 i el 2013.