El personal de l'Albera Salut s'abaixa el sou un 18% des del 2010

Aconseguir que els usuaris no notin la crisi ni les retallades en el pressupost. Aquesta va ser la principal preocupació quan els socis d'aquesta EBA -funciona com si es tractés d'una cooperativa de treballadors que ha de rendir comptes al Servei Català de Salut, que els atorga un pressupost- van saber que se'ls reduïa un 18% dels recursos. Era l'any 2010 i el pressupost amb què comptaven era d'uns 2 milions d'euros. "Com que no podíem abaixar les despeses com ara la llum vam veure que calia repercutir-ho als salaris", explica el seu director, Lluís Martínez, que afegeix que es va fer gradual. El 2010, es van abaixar els salaris un 6% a tothom per igual i l'any següent, un 12%. També es van aplicar altres mesures d'ajust, com ara renegociar amb els proveïdors, més control en l'ús del material i els medicaments o la implantació de genèrics.

Un altre de les accions que s'han dut a terme ha estat incorporar nous serveis al catàleg privat sense modificar ni solapar-se amb els serveis públics gratuïts. És una fórmula d'aconseguir ingressos, segons explica Martínez, que afegeix que és "anecdòtica" perquè només representa l'1% de l'activitat però que és una via més per aconseguir recursos i mantenir l'activitat. Des del 2003, que ofereixen un servei d'odontologia privada i des de fa uns dos anys també fan reconeixements esportius. El catàleg privat també inclou odontologia privada, podologia i psicologia amb suport al dol.

L'endarreriment en els pagaments

Quan van assumir la gestió d'aquesta àrea bàsica després de guanyar el concurs l'any 2002, van haver de demanar un crèdit de 150.000 euros on els socis en són els avaladors per poder fer front a les despeses mentre finalitzava el traspàs de l'ICS al concert econòmic que hi ha ara.

A banda d'això, han vist com des de l'abril del 2011 hi hagut un seguit d'interrupcions puntuals amb els pagaments de la Generalitat com també ha passat amb els centres concertats. "Podem arribar a finals d'any amb uns 200.000 o 300.000 euros de deutes si no ens paguen el que ens deuen, perquè els pagaments ordinaris de cada mes sí que es va pagant", explica Martínez. De moment, han assumit els retards amb la reducció de les nòmines i confien que no caldrà anar més enllà.

L'autorganització i una ràtio d'usuaris correcte

Una de les eines claus per a la seva organització és la capacitat d'autogestionar-se a tots els nivells. Això els ha permès prendre decisions i ajustar allò que consideraven necessari per a un correcte funcionament, segons Martínez. Aquesta EBA està formada per uns 35 professionals, dels quals 13 són socis (metges i infermeres) i la resta són fixes contractats per l'empresa (administratius i auxiliars de clínca) i personal eventual per a les baixes i substitucions. Aquesta Àrea Bàsica de Peralada està formada per 12 municipis i inclou 14 consultoris locals amb uns 7.200 usuaris.

"És una àrea rural, amb pobles petits i on els professionals coneixen perfectament els seus pacients i a l'inrevés; aquesta facilitat de relació és el que ens dóna bons resultats" explica el director. I és que un dels aspectes que han tingut molt present és tenir una bona ràtio d'usuaris que permeti tenir un contacte directe i una bona organització de les agendes. Així per exemple, no hi ha llista d'espera i qualsevol usuari és visitat el mateix dia que ho demana ja sigui presencialment o parlant per telèfon amb un metge o amb infermeria. Actualment, el promig és d'una 900 usuaris adscrits per metge mentre que els sindicats defensen uns 1.500 com a òptim, explica Martínez. Posa l'exemple de Cabanes i Vilabertran, dos municipis que compartien l'equip mèdic. "Nosaltres ho vam desdoblar per tenir un tracte més personalitzat" de manera que va posar un metge i una infermera més.

S'ha passat de la posició 22 a la 14 en el rànquing de satisfacció

De les 369 Àrees Bàsiques de Salut que hi ha a Catalunya, la de l'Albera es troba en la posició número 14 en quant al nivell de satisfacció dels usuaris. Es tracta d'una enquesta telefònica que fa el Departament de Salut i que puntua la valoració que en fan els pacients. L'any 2009 van quedar en la posició 22 i al cap de tres anys es van situar a la 14 en el rànquing general o a la 7a, segons la puntuació ponderada -no totes les respostes valen igual perquè es mesuren coses diferents del servei. "Això motiva molt als professionals, que senten com si fos seu", assenyala el director.

Amb la mirada posada al nou concurs

Aquest concurs es convoca cada sis anys i per tant hauran de tornar a presentar la seva proposta l'any que ve. Aquesta serà la tercera vegada que s'hi presenten -van aconseguir-lo el 2002 i es va renovar el 2008- i des de fa més de dos anys que es preparen per obtenir la màxima puntuació. Com que ja tenen l'experiència i el coneixement d'aquesta àrea bàsica, ara s'han marcat un nou objectiu que millori la seva posició com és obtenir l'acreditació del CatSalut per primària (per hospitals ja fa anys que funciona), una acreditació que es va posar en marxa el 2010 i que des de llavors estan treballant per aconseguir. De moment han fet una autoavaluació i el juliol en faran una altra també interna per corregir alguns aspectes amb la idea de demanar oficialment l'auditoria a finals d'any.

Després de la incertesa i preocupació que va generar l'adjudicació del CAP de l'Escala (Alt Empordà) a una empresa sense experiència del sector sanitari, actualment en suspens, els responsables de l'Albera Salut consideren que caldria modificar els requisits perquè "pesa massa" la qüestió econòmica. "Ara pesa un 55% i qualsevol que s'hi presenti pot desbancar-te amb un euro menys", explica Martínez, tot i que recorda que també hi juguen tots els altres factors com ara l'experiència en el territori, el coneixement del sector, el grau de satisfacció i la professionalitat, aspectes que al seu entendre haurien de prevaldre per damunt de tot.

A Catalunya, hi ha deu EBA distribuïdes en tot el territori que atenen uns 350.000 usuaris.