La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha informat que l'any passat la superfície visada a la Demarcació de Girona presenta un creixement de l’1,56% respecte a 2021, i aproximadament un 16% més que el 2019, just abans de la pandèmia.
En xifres absolutes, l’any 2022 s’ha tancat amb 684.742 m2, 10.498 m2 més que el 2021, una xifra que representa el 14,82% de la superfície total visada a tot Catalunya (4.620.037 m2). Les dades mostren un creixement gradual iniciat el 2013, a excepció de l’any 2018 on va ser més accentuat a causa de cinc grans projectes, i el 2020 que va patir una baixada per l’impacte de la pandèmia.
A escala comarcal, el Baix Empordà (172.664 m2) i l’Alt Empordà (132.370 m2), juntament amb el Gironès (116.420 m2) i la Selva (107.813 m2) són les que més m2 han visat, mantenint la mateixa tendència els dos últims anys. Cal destacar la reducció del 31,32% del Gironès respecte a l’any anterior, essent l’única comarca gironina que disminueix la superfície total visada.
Per municipis, Girona (42.177 m2 m2), Olot (20.962 m2) i Begur (20.077 m2) continuen sent els que tenen més superfície construïda, juntament amb La Jonquera (23.010 m2), Platja d’Aro (21.026 m2) i Vidreres (16.156 m2), els quals prenen el relleu a Vilablareix, Sant Gregori, Lloret de Mar i Figueres, que l’any passat van ser els que van tenir un creixement més marcat.
Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 336.021 m2 corresponen a obres de <500 m2, 201.416 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 94.900 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 50.465 a aquells de més de 10.000 m2.
En l’àmbit comarcal, a l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, els expedients presentats corresponen, majoritàriament, a projectes de menys de 500 m2 que, principalment, són habitatges unifamiliars aïllats o adossats.
Quant a projectes de més de 10.000 m2, es visualitza que en són tres i estan emplaçats a l’Alt i Baix Empordà, i a la Selva. Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2022 se n’han registrat 2.232, la xifra més alta de l’última dècada i que representa un augment del 5,73% respecte a 2021, i un 11,88% sobre 2019.
Per comarques, el Baix Empordà amb 608, l’Alt Empordà amb 470, el Gironès amb 340 i la Selva, amb 385 són les que més expedients tenen. A escala municipal són les poblacions de Girona (93), Lloret de Mar (84), Begur (69), Calonge (62), Roses (57) i Olot (51) les que han visat més expedients.
Poc impacte dels fons Next Generation
Les dades sobre rehabilitació encara no mostren l’impacte del programa d’impuls a la rehabilitació finançat a través dels fons europeus Next Generation. En el conjunt de la demarcació, la gran rehabilitació ha crescut un lleuger 4,3% respecte a l’any 2021, i un 8,5% respecte al 2019, situant-se en 224.031 m2 visats durant el 2022. Aquesta xifra, que és un 34% del total de superfície visada a la demarcació, percentatge molt similar als darrers tres anys, representa el 20% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.122.682 m2).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva. Tanmateix, cal destacar el Ripollès, on el pes entre obra nova i rehabilitació és el més elevat (73%), tendència general en els últims anys en aquesta comarca.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més metres quadrats de rehabilitació són Girona amb 13.344 m2 i 48 expedients; Ripoll amb 12.132 m2 i 15 expedients; i Tossa de Mar amb 10.682 m2 i 7 expedients. Per nombre d’expedients, les localitats que n’han visat més són Girona, Lloret de Mar amb 31 expedients (5.502 m2); Olot amb 26 expedients (5.235 m2); Begur amb 21 (8.727 m2) i Blanes amb 21 expedients (2.899 m2).
L’obra nova es manté igual que el 2021
Aquest 2022, l’obra nova s’ha mantingut en metres quadrats (només ha crescut un 0,1% respecte a l’any passat). En xifres absolutes s’han visat 442.585 m2, i continua tenint un pes predominant del 66% respecte a la rehabilitació. Aquesta xifra representa el 12,93% del total de superfície d’obra nova visada a Catalunya (3.422.925 m2).
Per comarques, es visualitza que a l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva són les que tenen més m2 d’obra nova visada, com ja passava l’any passat.
A escala municipal, Girona amb 27.836 m2 i 40 expedients, La Jonquera amb 22.629 m2 corresponents a 4 expedients, Platja d’Aro amb 18.584 m2 i 8 expedients, i Vidreres amb 15.777 m2 i 20 expedients, són les poblacions amb més m2 visats d’obra nova. Per nombre d’expedients, veiem que abans de Girona hi ha els municipis de Calonge, amb 50 expedients (9.833 m2), Lloret de Mar amb 46 (7.009 m2), i Begur amb 44 (11.125 m2), reflex d’una major quantitat d’habitatges unifamiliars.
La creació de nous habitatges continua per sota dels nivells òptims
L’habitatge a la Demarcació de Girona mostra xifres pràcticament iguals que l’any passat, tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació. Així, el 2022 s’han visat 485.719 m2 d’habitatge – comptant obra nova i rehabilitació – (1,2% més que el 2021 i el 18,2% més que el 2019). Respecte al nombre d’habitatges, l’any 2022 s’han visat 1.668 habitatges de nova creació, un 2,46% menys que el 2021 (que van ser 1.710), però un 17,13% més respecte a l’any 2019 (1.424).
En general, totes les comarques mostren un augment a excepció del Gironès i el Baix Empordà, que pateixen una disminució respecte a l’any passat, però encara són aquelles on es visen més habitatges de tota la província. Tot i aquesta reducció en nombre d’habitatges, segueixen essent les comarques amb més habitatges nous, amb 404 i 330, respectivament, juntament amb l’Alt Empordà, amb 223 habitatges. A la resta de comarques veiem que la Cerdanya amb 150, augmenta el 30,43% respecte a l’any anterior (115); el Pla de l’Estany amb 86, també puja el 16,22% (74); la Garrotxa amb 155 augmenta el 19,23%, el Ripollès amb 68 habitatges també puja un 30,77% respecte a l’any 2021; i, finalment, la Selva amb 241, té un creixement del 22,96% envers l’any anterior.
A escala municipal, aquest 2022 els municipis amb més habitatges en edificis col·lectius són Girona (146), Olot (77), Vilablareix (48) i Palamós (45), mentre que Calonge (27), Begur (25), Fontanals de Cerdanya (24) i Roses (23), ho són en unifamiliar.
En superfície, les dades són força similars a les de nombre d’habitatges, essent el Baix i l’Alt Empordà, amb 122.222 m2 i 77.711 m2, respectivament, el Gironès amb 93.143 m2, i la Selva, amb 73.298 m2, les que destinen més m2 a habitatge. Seguidament, trobem la Garrotxa amb 37.928 m2, la Cerdanya amb 34.811 m2, el Ripollès amb 24.029 m2, i el Pla de l’Estany amb 20.638 m2.
A escala municipal, les dades mostren que les poblacions que han visat més m2 són Girona, Begur, Olot i Caldes de Malavella.
Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 180.898 m2. En percentatge, la província creix un 2,1% respecte a 2021, i l’11,8% respecte a 2019. Per àmbits, la superfície en hostaleria creix considerablement després de quatre anys, igual que en educació i, en menor mesura, les oficines. La sanitat (-62,1%) i el comerç (-5,2%) mostren un decreixement. Cal remarcar que els projectes públics dels àmbits educació, infraestructures o sanitat no tenen l’obligació de visar-se, per tant, aquestes dades només fan referència a projectes on la promoció és privada o aquells que les institucions han visat.
Davant de la situació de l’edificació a la província de Girona que acabem de presentar, el president de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, explica que “a la província de Girona veiem un creixement mantingut en el temps, ja que des de l’any 2013, hi ha un augment gradual de m2 a excepció del 2018, amb un fort creixement causat per cinc grans projectes de més de 10.000m2, i la davallada del 2020 a causa de la pandèmia’.
En la seva reflexió, el president també informa que ‘l’obra nova continua tenint el pes predominant en l’edificació’ mentre que les dades sobre la gran rehabilitació, un dels temes en els quals té interès el COAC, “segueixen essent poc significatives. Per aquest motiu, des del COAC continuarem treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions’. En aquesta línia recorda que ‘Durant el 2022, des del Col·legi d’Arquitectes hem promogut diferents campanyes de conscienciació ciutadana sobre el paper de l’arquitectura en la salut, o la importància de la rehabilitació, a més a més de l’obertura de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR), que informa, assessora i acompanya la ciutadania en el procés de rehabilitació vinculat als fons Next Generation. Creiem que aquests fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat, i esperem que les dades del 2023 així ens ho mostrin.
Finalment, pel que fa al nombre d’habitatges nous a Catalunya ‘aquest 2022 s’han creat 15.358 habitatges nous, una xifra encara llunyana als 25.000 que estableix l’Agència de l’Habitatge de Catalunya com a òptims en el seu Pla territorial sectorial’.
