La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha explicat aquest diumenge que el Govern aprovarà aviat la nova llei de memòria democràtica, que inclourà l’estudi d’aquesta matèria als centres educatius. “La dimensió educativa de la memòria és molt important, especialment per a les generacions més joves.
Saber i explicar què va passar fa gairebé cent anys forma part de la memòria col·lectiva més que no pas, ja, de la familiar”, ha afegit Ubasart en l’acte inaugural del projecte que converteix el passeig Nou de Figueres (Alt Empordà) en el passeig de la Memòria, amb un memorial per a les víctimes dels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil.
Durant l’acte, Ubasart ha reivindicat que és responsabilitat de les institucions impulsar una memòria basada en els principis “de veritat, reparació, justícia i garanties de no-repetició”. En aquest sentit, la consellera ha remarcat que no es fa memòria democràtica “com a exercici purament intel·lectual i de divulgació històrica”, sinó que l’impuls de les polítiques públiques de memòria ha der ser “un exercici de prevenció i un mur contra la barbàrie”.
Figueres va ser la segona ciutat catalana més bombardejada i, després de Barcelona, la que més víctimes mortals va patir, atès que unes 400 persones hi van perdre la vida. El passeig Nou va ser l’escenari d’un dels bombardejos més cruents patits a Figueres, sobretot per l’atac de l’aviació italiana del diumenge 23 de gener de 1938, en el qual van morir nombroses famílies i infants.
Aquesta no va ser l’única escomesa, ja que els bombardejos es van perllongar dotze mesos més, fins que les tropes franquistes van entrar a la ciutat. En homenatge i memòria a totes les víctimes, s’hi han instal·lat 400 llambordes de ceràmica amb el nom i l’edat de cadascuna de les persones afectades.
Les llambordes dels adults són de fang vermellós amb lletres blanques, i les dels nens i nenes, de fang blanc amb lletres d’òxid de coure. A més, també s’ha descobert una escultura de bronze de més de dos metres d’alçada que presideix el passeig i simbolitza la cicatriu social dels conflictes armats. Aquest projecte Es tracta d’una iniciativa del Grup d’Enriquiment de l’Institut Ramon Muntaner, els alumnes del qual han assistit també a la inauguració.
El Grup d’enriquiment
L’institut Ramon Muntaner, en el marc de l’atenció als alumnes amb notables aptituds, ha creat diversos Grups d’enriquiment que han permès l’alumnat desenvolupar el seu potencial, tot treballant per projectes; en aquest cas, El Passeig de la Memòria ha estat un projecte forjat pels alumnes Blai Higueras, Martí Oliveras, Pau Cabrafiga, Martí Gimbernat, Maria Rodeja, Laia Genover,Aniol Pibernat, Andreu Clotas, Joana Oliveras, Júlia Fita i Xavi Carbó. Posteriorment s’hi van incorporar Safae Boutaba, Xènia Alejandro, Roumaissae Amzil, Attaf Achraf, Pol Escolà, Mariam Zbakh, Laura Roig, Emma Benet i Jan Giró. Els professors responsables del projecte han estat Àngela Castaño, Fernando Cordón i Joan Manuel Soldevilla.
