El Tribunal Constitucional (TC) ha suspès temporalment aquest dimecres la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 23 de gener amb els vots de 85 diputats (CiU, ERC, ICV i un de la CUP). Els magistrats han admès a tràmit la impugnació que va presentar el l'Advocat de l'Estat contra la resolució de la cambra catalana, fet que implica automàticament que el text deixa de tenir vigència per un termini de cinc mesos prorrogable mentre no resolen la qüestió de fons. El TC traslladarà ara l'acord al govern espanyol i al Parlament de Catalunya perquè hi puguin presentar al·legacions. L'encarregada de redactar la ponència del cas és la magistrada Adela Asúa, nomenada pel Senat a proposta del PSOE, que s'ha decantat per admetre la demanda del govern espanyol i per tant deixar sense validesa el text. És la primera vegada en democràcia que el Tribunal Constitucional suspèn un acord d'un parlament autonòmic.
L'acceptació a tràmit suposaria automàticament l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució pel què se suspèn la declaració per un període de cinc mesos, com passa cada vegada que l'executiu central impugna una llei o acord dels governs i parlaments autonòmics i en sol·licita la suspensió cautelar. El govern espanyol va reclamar aquesta mesura, malgrat que tècnicament en aquesta ocasió no es tracta d'un recurs d'inconstitucionalitat ni d'un conflicte de competències, perquè no recorre una llei, i per tant la decisió ha presentat dificultats formals afegides.
A la seva impugnació de 29 pàgines que va registrat el 8 de març després de rebre l'aval del Consell d'Estat, l'advocat de l'Estat assegurava que la declaració de sobirania és un "desafiament obert" a la Constitució i té "efectes polítics i jurídics" i no és només una declaració de principis. Segons els serveis jurídics del govern espanyol és "radicalment inconstitucional" perquè suposa "atribuir el dret de secessió" a Catalunya, i atempta contra els articles 1.2, 2, 9.1 i 168 de la Constitució que atribueixen la sobirania al poble espanyol.
Gallardón Satisfet
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha comparegut als passadissos del Congrés pocs minuts després que es donés a conèixer la suspensió de la declaració de sobirania per part del TC, i ho ha fet per recordar que el seu govern "segueix convidant" les institucions de Catalunya a abordar "sempre" tots els problemes polítics des "d'una màxima lleialtat institucional" i "dins de les normes que el nostre estat de dret ens ha donat, que ens obliguen a tots i que ens garanteixen també l'exercici dels nostres drets i llibertats". El ministre ha assegurat que la Constitució "és el que dóna sentit" al govern i el parlament espanyol, però també al Parlament de Catalunya i a la Generalitat.
Gallardón ha recordat que el seu govern va interposar el recurs amb petició de suspensió perquè entén que la declaració de sobirania "no és conforme a la Constitució Espanyola". "Creiem que quan vivim en un estat de dret tots tenim l'obligació d'acatar la Constitució, i més aquells amb una legitimitat de govern que neix precisament de la Constitució, com el govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya".
En ministre no ha volgut fer una valoració a fons de la decisió del TC, que ara haurà d'estudiar el fons de la qüestió, però són que ha demanat a totes les institucions que siguin "conscients" que "naixem de la Constitució", perquè "la Constitució és el que dóna sentit a aquest parlament, al govern d'Espanya, al parlament de Catalunya i a la Generalitat".
El TC suspèn temporalment la declaració de sobirania del Parlament
Admet a tràmit la impugnació del govern espanyol
