Carla Rovira guanya el XII Torneig de Dramatúrgia Catalana amb 'El Canvi'

Xavi Buxeda ha quedat en segona posició

Com ja marca la tradició, el primer dilluns després del pont de la Puríssima toca celebrar la final del Torneig de Dramatúrgia Catalana, el punt i final del festival Temporada Alta. Enguany es feia la XII edició en què s'enfrontaven Carla Rovira i Xavi Buxeda amb propostes molt diferents. El públic de la sala la Planeta de Girona havia d'escollir entre una comèdia de dues amigues de la universitat o un text més profund sobre la manera d'entendre la maternitat i el racisme.

Carla Rovira ha estat la guanyadora del torneig amb 'El Canvi'. Aquest text, interpretat per Yolanda Sey i Anna Alarcón, mostrava el dilema de dues mares a qui els van intercanviar erròniament l'embrió. Rovira ha explicat que aquest text es basa "en un fet real" en què una clínica americana de fertilitat va canviar els embrions entre dues dones, una d'ètnia asiàtica i l'altra nadiua dels Estats Units.

A partir d'aquí Rovira ha posat dos temes sobre la taula. Per una banda, ha parlat "del model de maternitat" que mostren les dues dones i per l'altra, el racisme que hi ha. De fet, la mare blanca és qui denuncia que la filla que ha parit "no s'assembla" i com que "no s'hi sent identificada" demana canviar-la per la del seu embrió.

A l'altre costat de la taula s'hi asseia Yolanda Sey que defensava el vincle maternal que havia generat amb el nadó, més enllà del color de la pell. Malgrat tot, finalment accepta el canvi per no haver de permetre que la seva filla biològica pateixi el racisme de la família.

'Ja ho deixarem escrit'

Xavi Buxeda ha quedat subcampió del torneig amb 'Ja ho deixarem escrit'. El text ha estat interpretat per Bàrbara Mestanza (que va guanyar el torneig de l'any passat) on interpretava una escriptora frustrada que es veia evocada a fer de repartidora de menjar per comanda per guanyar-se la vida.

En un d'aquests repartiments coincideix amb la Sara, una seva amiga amb qui no es veien des de feia deu anys, quan van acabar la carrera. La diferència, a primera vista, és abismal. Per una banda, la Sara treballa a la ràdio, té èxit amb la seva carrera, és a punt de ser mare i el seu company té molt de patrimoni.

Però més enllà d'aquesta trobada que inicialment pot mostrar rancor i frustració per part de l'Alba, al llarg dels 40 minuts es va desgranant una història d'amor entre les dues noies que mai es van arribar a confessar i que van callar per no perdre l'amistat.

Assaig a les fosques

Les quatre actrius que han participat en la final del Torneig de Dramatúrgia han tingut tres hores per preparar-se el text al costat dels seus autors, que anaven donant referències de com volien que fos la interpretació. Aquest dilluns a la tarda, però, la sala la Planeta s'ha quedat a les fosques i això ha fet que part de l'assaig hagi estat "amb llanternes", tal com confessava Carla Rovira.

En aquest sentit, Rovira ha destacat la personalització que han sabut donar-li les actrius en cada combat del torneig. Xavi Buxeda també ha coincidit en què cada dia ha vist "matisos diferents" en els textos, en funció de qui els interpretava i considera que això aporta "riquesa" a l'hora de definir millor cada personatge i també posa de relleu "la importància de la feina dels actors".

Per altra banda, Carla Rovira s'ha mostrat oberta a traslladar la proposta guanyadora a més escenaris o adaptar-la a una sèrie o una pel·lícula. "Estic oberta a tothom qui li interessi", ha afegit l'autora. En el cas en què això passi, no seria la primera vegada que una obra del torneig acabi als escenaris o a les pantalles. L'últim exemple, la proposta de Netflix que s'ha estrenat aquest desembre, 'Smiley', que parteix d'un text que es va fer al Torneig de Dramatúrgia.

IV edició del Torneig de Dramatúrgia per a instituts

El Torneig de Dramatúrgia Catalana que des de fa dotze anys s’organitza en el marc de Temporada Alta amb el suport de la Fundació Banc Sabadell es complementa des de fa quatre anys amb el Torneig de Dramatúrgia per a instituts, organitzat per la Fundació La Ciutat Invisible en el marc d’A Tempo – Arts i Formació i amb la col·laboració de Tramoia Produccions Culturals. La gran final, que ha tingut lloc avui al migdia, és l’última fase de tot un procés de creació dramatúrgica que ha tingut lloc a les mateixes aules dels centres educatius.

Una cinquantena d’estudiants dels instituts Narcís Xifra, Santiago Sobrequés i Vidal i Santa Eugènia de Girona i de l’Institut Salvador Espriu de Salt (Gironès) han assistit a la gran final de l’edició per a instituts. Els participants, juntament amb els centres guanyadors de les tres anteriors edicions amb l’objectiu de garantir la neutralitat dels vots, han reconegut el text La trobada de l’institut Salvador Espriu com el millor de l’edició. El text escrit per 15 alumnes de batxillerat, narra el retrobament d'una ex-parella que culmina en situació d'abús sexual. En aquesta ocasió, el premi ha estat per a tots els centres participants, que tornaran a reunir-se al Teatre de Salt a inicis del proper any per gaudir de MUT de la cia. InDans i la coreògrafa Neus Masó, un espectacle de dansa sobre la vulnerabilitat dels drets, les pors i els prejudicis de la gent jove.

Les dramaturgues Estel Solé i Bàrbara Mestanza han sigut les encarregades de presentar els diferents combats que han enfrontat els textos dels quatre instituts: El professor de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal, La trobada de l’INS Salvador Espriu, Tres quarts de tres de l’Institut Narcís Xifra i Un cigró inesperat de l’Institut Santa Eugènia. Els actors i actrius que han llegit i interpretat els textos han estat Clara de Ramon, Marc Tarrida, Francesc Cuéllar i Júlia Molins.