Otelas (Otel·lo)' arriba al Temporada Alta amb una adaptació moderna del clàssic de Shakespeare

Ho fa amb un muntatge frenètic i amb una dona com a intèrpret del paper protagonista

Dirigida pel director lituà Oskaras Koršunovas, 'Otelas (Otel·lo)' posa damunt l'escenari una reinterpretació del clàssic de Shakespeare adaptat a la societat del segle XXI. Convertint el personatge protagonista al femení, 'Otelas' presenta un muntatge frenètic que mostra passió, traïció i venjança amb una coreografia sensual i de vegades violenta, dins una societat moderna on encara hi ha exclusió.

"No crec que avui sigui possible representar Otel·lo de manera tradicional perquè la tradició de posar-lo en escena està coberta per capes de racisme, colonialisme i patriarcat que avui considerem inacceptables", detalla Koršunovas. L'espectacle s'estrena al Temporada Alta aquest divendres a les vuit del vespre al Teatre Municipal de Girona.

El clàssic de Shakespeare explica la història d’Otel·lo, un general moro de l’exèrcit de Venècia que està casat amb Desdèmona, filla del duc Brabàntio. Iago, un alferes molest arran de les decisions presses per Otel·lo a l’exèrcit, utilitza les mentides per provocar gelosies a Otel·lo, creant una falsa relació amorosa entre Desdèmona i el subordinat del general, Càssio.

A Otel·lo, Iago actua de manera maquiavèl·lica utilitzant tots els estereotips tradicionals per aconseguir els seus objectius i guanyar els seus arguments. Infecta el pare de Desdèmona amb racisme i obliga el mateix Otel·lo a dubtar del seu honor de cap militar i marit. Juga amb les emocions més fosques com a influent del diable, utilitzant les definicions tradicionals del bé.

L'Otel·lo de Koršunovas

L’elecció d'una dona negra, l'actriu lituana Oneida Kunsunga–Vildžiūniene, com a intèrpret d'Otel·lo, i la relació no tradicional d’aquest amb Desdèmona són alguns dels dilemes que mostren la col·lisió entre la tradició i la modernitat, que és visible en les tragèdies de Shakespeare. "Si a l’època shakespeariana era normal que els homes interpretessin dones, avui hauria de ser normal que les dones interpretessin homes", sentencia Koršunovas.

Kunsunga–Vildžiūniene també resta importància a aquest fet que diu que "no s'emfatitza" en l'obra. "Ni s'amaga ni se subratlla, és simplement així i punt", aclareix i afegeix que "l'espectador amb la seva imaginació pot crear el que vulgui". L'actriu lituana recalca que "avui les coses canvien" i explica que la decisió del director per introduir una dona com a protagonista "és un repte molt més actual que serveix per parlar de tots els col·lectius".

Del racisme que el lector actual percep que conté l'obra de Shakespere 'Otel·lo' escrita el 1603, l'actriu protagonista de l'adaptació considera que "des de la perspectiva d'avui és evident que n'hi ha", però recalca que "és molt difícil valorar si també n'hi havia en el moment en què es va escriure", amb un Otel·lo masculí i també de pell negra.

Aquesta és la darrera direcció que Oskaras Koršunovas presenta al Temporada Alta. Abans hi ha portat també 'Un home de Podolsk' (2019), 'Casament' (2018), 'Diari d’un boig' (2017), 'Cleansed' (2016), 'L’última cinta de Krapp' (2015), 'La gavina' (2014), 'Els baixos fons' (2013), 'Hamlet' (2012) i 'Miranda' (2011). A més de 'L’oncle Vània', que l'any passat va inaugurar el festival amb un repartiment català.