Càritas ha atès 36.000 persones al llarg de 2012

L'entitat alerta que la pobresa cada vegada és més "extensa, intensa i crònica"

Càritas Diocesana de Girona ha presentat les dades de la memòria del 2012 que reflecteixen una intensificació de la pobresa a les comarques gironines. Per una banda, ha augmentat un any més el nombre d'atesos i se situa en les 36.600 persones, un 11,5% més que fa un any. El secretari general de l'entitat, Martí Batllori, ha parlat d'un "creixement moderat" ja que cada vegada cada cas requereix d'una major dedicació i Càritas "té la capacitat i els recursos limitats".

El 2012 Càritas va disposar d'un pressupost de 5,7 MEUR i va patir una davallada del 20% de les aportacions de les administracions públiques que, en bona mesura, s'ha compensat per un augment de les aportacions privades i l'increment de recursos propis.

"Hem detectat una intensificació en la situació de pobresa, no només hi ha més persones en situació d'exclusió sinó que la situació de les persones és cada cop més dura", ha afirmat Batllori. Una dada que demostra aquesta situació és que un 58% de les persones ateses per primer cop no tenien cap ingrés i un 54% no tenien habitatge digne. En aquests casos, es tracta de gent que viu en habitacions rellogades, pensions, centres d'acollida, pisos ocupats o, fins i tot, al carrer.

Segons Batllori, Càritas ha hagut de posar l'accent en els programes d'ajuda "més urgent" per atendre necessitats bàsiques com alimentació o habitatge però sempre des de la idea de fer un seguiment i un acompanyament de les persones ateses. Per exemple, en el programa d'aliments s'han atès 7.324 persones, un 42% més que el 2011. Aquest augment s'explica, en part, per la posada en marxa de dos nous Centres de Distribució d'Aliments (CDA), aquests supermercats per a pobres que ha posat en marxa Càritas conjuntament amb altres organismes com la Caixa, la Generalitat, la Diputació, el Banc dels Aliments i diversos ajuntaments.

"La crisi ja no hi és, ha provocat un tsunami i ha generat una situació nova; no podem pensar que quan tot passi tornarem a la situació d'abans i, per això, hem de buscar noves fórmules que passen per la col·laboració i el treball en xarxa", ha reflexionat el director de Càritas Girona, Ramon Barnera.

Altres programes que també han experimentat creixements són el d'Acollida (42% més d'atesos) -és el programa a través el qual s'atén per primera vegada als usuaris- o el d'habitatge (30% més d'atesos). En canvi, s'han reduït els usuaris de programes com el d'Immigració (cau un 9%) o el de programes laborals, que es redueix en un 61% i es queda amb 997 persones ateses.

El perfil dels atesos

Del perfil dels atesos destaca que el gran gruix, un 67%, se situa en la franja d'entre els 25 i els 45 anys. "Això vol dir que la gent gran suporta millor la crisi i, fins i tot, són els que ajuden a les seves famílies", ha afegit el secretari general de l'entitat, Martí Batllori. De tots els atesos, el 55% eren famílies que són les que estan rebent "un impacte brutal" a causa de la crisi, segons reconeix Càritas.

Pel que fa a la situació laboral, un 54% es troba a l'atur, un 32% no té papers per poder treballar de manera regular i només un 13% manifesta estar treballant, tot i que ho fa de manera precària i sovint sense contracte. Per això, tot i tenir algun ingrés, han de recórrer a Càritas per poder tirar endavant.

Segons ha manifestat Batllori, la crisi a les comarques gironines cada vegada es mostra de manera més extensa (afecta més persones), intensa (cada persona afronta situacions més dures) i crònica. Per exemple, la cronicitat la demostra el fet que el 46% de les persones ateses no és la primera vegada que recorren a Càritas per demanar ajuda. Una dada que reflecteix la intensitat de la pobresa és el fet que una quarta part dels atesos reben ajuda de diversos programes de l'entitat.

Davant la complexitat dels casos, Càritas també ha posat en marxa un programa de grups d'autoajuda per tal que les persones ateses trobin en psicòlegs un recolzament per ajudar-los a sortir de la seva situació. "A Càritas sempre diem que atenem els últims dels últims, però és que cada vegada serem més", ha manifestat el director, Ramon Barnera.

Crida a les administracions a no retallar més

Les administracions públiques -principalment la Generalitat- van reduir un 20% les aportacions que van fer a Càritas durant el 2012. A més, com que aquest any encara no s'ha aprovat el pressupost de la Generalitat, l'entitat no sap de quins diners disposarà. I no només això, sinó que, segons alerta el director, Ramon Barnera, hi ha diverses administracions que els deuen diners de pagaments compromesos que no arriben.

Barnera ha explicat que, fins i tot, han de demanar crèdits per poder ajustar el pressupost quan aquests diners no arriben a temps. Segons Càritas, els deutes pendents de les administracions són d'uns 300.000 euros. "Els pagaments no estan al dia però de moment ho anem suportant perquè ens endeutem amb els bancs", ha reconegut.

Per la seva banda, el secretari general, Martí Batllori, ha reconegut que estan "inquiets" perquè no saben quins diners rebran de l'administració i això els preocupa. "Quan caldria més aportació, n'hi ha menys i hem d'exigir a l'administració que compleixi amb atendre les necessitats més bàsiques de la població", ha declarat.