El primer semestre del 2022 la facturació de vinils a Catalunya ha estat de 995.349 euros, un 75% més respecte el mateix període de l’any anterior quan es van facturar 569.139 euros, segons dades de GFK, facilitades per l’ICEC.
Pel que fa les unitats venudes, de gener a juny d’enguany s’han venut 42.242 unitats, un 67% més que el 2021, quan en el mateix període es van vendre 25.369. La facturació total de vinils a Catalunya va ser l’any 2021 de més d’1’56 milions d’euros i es van vendre 65.306 unitats. La venda de CDs i altres formats a Catalunya segueix per sobre dels vinils però la diferència es va reduint en els darrers anys.
Les unitats de CDs i altres formats venudes l’any 2019 va ser de 426.728 unitats; tot el 2021, se’n van vendre 232.331 i el primer semestre del 2022, 107.348. Mentre, es van vendre el 2019, 50.930 unitats de vinils; 65.306, el 2021 i 42.242, el primer semestre del 2022.
El mateix passa amb la facturació de les vendes físiques a Catalunya. La facturació de CDs i la resta formats va ser de 5.281.952 euros el 2019; 3.035.158 euros, el 2021 i 1.441.970 euros, el primer semestre del 2022. Pel que fa els vinils la facturació va ser d’1.135.423 euros el 2019; 1.546.965 euros, el 2021 i 995.349 euros, el primer semestre del 2022.
En total, la facturació de vendes físiques a Catalunya, inclosos vinils, CDs i la resta de formats, va ser de 6.417.8375 euros el 2019; de 4.582.123 euros, el 2021 i de 2.437.319 euros, el primer semestre del 2022. I el total de les unitats físiques venudes: 477.658 d’unitats el 2019; 297.637, el 2021 i 149.590, el primer semestre del 2022.
Halley Records
El codirector de Halley Records Marc Isern confessa que des de la discogràfica han notat “un desinterès cada vegada més gran per la compra de discos en general” perquè el gran públic escolta música a través de les plataformes digitals i aquestes, no potencien el concepte de disc, sinó el dels singles. “Moltes vegades el gran públic no sap ni què escolta i tant és així, que la majoria de les vegades és el propi algoritme de les plataformes el que proposa la música, no els i les oients”.
Per contra, afegeix Isern, fabricar discos té molt sentit per “la gent que estima la música i les músiques que hi ha darrere de les cançons”. Indica que “per diversos motius, com el romanticisme i l’activisme, moltes persones amants de la música prefereixen els formats físics i, darrerament, també vinils. Els vinils tenen una qualitat d’àudio increïble, són un material més preuat i es poden exposar a les estanteries, però són més cars i tenen tirades més limitades que els CDs”, assenyala.
En el cas de Halley Records, Isern explica que tot ho consensuen amb l’artista i mai imposen en quin format s’ha de publicar una obra, si només digital o en físic. Sempre fan CDs perquè “el circuit de la música en directe encara es basa en gran mesura en la publicació de discos nous”, però també han fet “una sèrie de vinils que han pensat entre el seus autors i nosaltres, que tenien interès”.
Fins el moment han fabricat en vinil els discos ‘Santa Ferida’ i ‘Blanc’ de Ferran Palau; ‘In the Backyard of the Castle’, de la Meritxell Neddermann; ‘Present’, d’El Diluvi, i ‘Fans del sol’, d’Oques Grasses. Aviat publicaran ‘A tope amb la vida’, també d’Oques Grasses i una sorpresa de la Suu.
Discos Revolver
Lluís, de Discos Revolver, creu que és una tendència de fa temps que el vinil està guanyant espai al CD. “Ja són anys que el vinil va avançant i avançant i últimament es pot dir que l’està superant gràcies a la gent jove que s’ha apuntat al vinil amb força”.
Entre els clients que van a la botiga, ubicada al Carrer Tallers de Barcelona, hi ha gent jove a qui ha regalat un tocadiscos, fins a nois joves que venen a comprar les novetats exclusivament en vinil. A més, afegeix, hi ha els clients de tota la vida que segueixen fidels. “Tenim tot tipus de clients i de tots els perfils”.
Admet que hi ha clàssics musicals que sempre es venen en vinil com les obres de Joy Division, Pink Floyd o Dire Straits. “Són discos que cada dia anem venent”, però “després també hi ha novetats puntuals” que també es van venent.
Apunta que les discogràfiques es mouen segons el mercat i que a excepció d’alguns grups, “moltes discogràfiques van deixar de fer vinils perquè els hi sortia més econòmic fer CD i ara quan han vist que la gent es bolca amb el vinil, tornen al vinil, però bàsicament és una qüestió del mercat”.
