Girona va patir el 12 d'octubre de 1962 una de les majors inundacions de la història amb el desbordament del riu Onyar que va omplir el centre de la ciutat d'aigua. Aquest episodi venia precedit per les importants pluges que ja van castigar Catalunya (sobretot la zona del Vallès) a finals de setembre en el que es va qualificar com el major desastre hidrològic d'Espanya amb 815 morts i 16 milions d'euros en pèrdues (2.650 milions de pessetes de l'època). A Girona no es van registrar víctimes mortals, però sí que els desperfectes van ser importants.
Tot plegat va servir de caldo de cultiu perquè el sòl, que encara no havia aconseguit drenar la precipitació registrada a un ritme de 3 litres per metre quadrat per minut, no pogués fer front a una nova tanda de tempestes que van omplir el riu Onyar fins a un cabal màxim de 335 metres cúbics per segon.
Aquest però no va ser l'únic desbordament, també el Güell va sobreeixir deixant impracticables els barris de Sant Narcís, la Devesa i la carretera N-II. La Massana a Santa Eugènia va patir la mateixa sort però només va afectar els camps de conreu i no la trama urbana.
Segons fonts del Govern Civil els desperfectes ocasionats a la ciutat van arribar fins als 102.172 euros (17 milions de pessetes), deixant nombrosos comerços inundats i tot el material que hi allotjaven inservible. 
Diverses fotografies realitzades per Narcís Sans Prats i Josep Buil Mayral deixen testimoni del desastre que van representar i com molts veïns es van veure sorpresos per la crescuda de l'aigua que, en alguns punts de la ciutat va arribar a l'1,7 metres d'alçada com al carrer de la Rutlla mentre que en altres indrets com el carrer Ballesteries o Caldereres en prou feines cobria per damunt el turmell.
Pel record en quedaren estampes com la plaça del Vi colgada d'aigua amb un vehicle aparcat o imatges amb l'alcalde de Girona, Pere Ordis Llach acompanyat pel governador civil, Víctor Hellín, estudiant les afectacions al carrer Albereda amb el carrer de la Pujada del Pont de Pedra.
