Els sabotejadors de col·legis electorals diuen que no volien impedir el vot

La fiscal demana que se'ls condemni a presó

Els dos joves independentistes no s'han arronsat davant del tribunal i han admès que ells dos van ser els autors de les bretolades. Tant l'un com l'altre han reconegut que el 20 de novembre del 2011 -dia de les darreres eleccions generals- es van dedicar a recórrer diversos col·legis electorals del Pla de l'Estany, van fer pintades a les façanes i van travar els panys de les portes amb una barreja de massilla i agulles.

Des de les cinc de la matinada i fins que la Policia Local els va atrapar, els dos independentistes havien deixat petja a set col·legis electorals. En concret, els que s'havien situat al CEIP Frigolet de Porqueres, al centre cívic de Mata, a l'Ajuntament de Banyoles, a l'Ateneu de la plaça Major, a la guarderia 'La Balca', al CEIP Baldiri Reixac i al centre cívic de Can Puig.

A més de posar la barreja als panys, Pau C. i Kibilly C. van escriure amb esprai lemes com 'No votis', 'Ningú et representa' o 'No votis, lluita'. En alguns casos, a més, van acompanyar les frases a les façanes amb dibuixos d'estelades o el símbol comunista (la falç i el martell).

Quan els van atrapar, la policia va poder retirar la barreja de pega i agulles de gairebé tots els panys abans no s'assequés. Només en el cas del CEIP de Banyoles van haver de trencar-lo, perquè la barreja ja era sòlida. A més, en poca estona es van esborrar les pintades i, a l'hora de constituir els col·legis electorals, no hi va haver cap entrebanc.

Els dos nois, durant el judici, han perjurat que en cap cas el seu objectiu era impedir el dret a vot. "Simplement volíem fer un acte de protesta", ha declarat Kibilly C. Aquest acusat, a més, tot i fer vuit anys que viu al país, aquell dia no podia votar perquè és immigrant. "La nostra intenció era posar de relleu els problemes que té el sistema electoral", ha dit.

"Acció simbòlica"

Per la seva banda, l'altre jove ha explicat que les bretolades eren una "acció simbòlica" per demostrar, de manera directa, el seu "descontentament" amb el sistema. "Es tractava d'unes eleccions que no eren lliures, sinó marcades pels mandats dels poders econòmics i on hi havia partits que es financen il·legalment", ha assegurat Pau C.

Aquest acusat també ha subratllat que el "missatge clar i inequívoc" que volien transmetre amb les pintades era el de fer una crida a "l'abstenció directa". Ara bé, tant Pau C. com Kibilly C. han deixat molt clar que era "impossible" que amb això impedissin que la gent pogués dipositar la seva opció a les urnes.

D'entrada, perquè a l'hora que van posar la massilla als panys, aquesta no es podia assecar del tot abans no obrissin els col·legis electorals. I després, perquè no van travar totes les portes que hi havia als edificis, sinó només la principal.

"Vam començar a aquella hora perquè sabíem que la barreja no estaria seca", ha dit Kibilly C. "Físicament, era impossible i obvi que amb allò que vam fer la gent no anés a votar; per tant, nosaltres teníem consciència que als col·legis, d'una manera o altra, s'hi podria accedir", ha declarat Pau C. "No ens estem amagant de res", ha conclòs aquest acusat.

Condemna o absolució

Al final del judici, la fiscal ha mantingut la demanda de pena per als dos joves. Sol·licita que se'ls condemni a cinc mesos i mig de presó per una temptativa de delicte electoral i a sis dies de localització permanent per una falta de deslluïment de béns immobles.

La fiscal, però, sí que ha modificat la seva demanda de responsabilitat civil. Inicialment sol·licitava 1.460 euros, que és el que va costar esborrar les pintades i arreglar el pany malmès. Ara, però, després que l'Ajuntament de Porqueres hagi renunciat a ser indemnitzar, demana 920 euros (que és la quantitat que correspon a netejar els diferents col·legis electorals de Banyoles).

La defensa, per la seva banda, considera que la falta ja ha prescrit. I pel què fa a la temptativa de delicte, demana que s'absolgui els dos joves independentistes perquè considera que, tot i que potser de manera errònia i barroera, els dos joves no van actuar moguts per l'impuls de fer danys al conjunt de la societat, sinó per millorar i protegir el sistema democràtic.