La Càtedra de GCT Calonge i Sant Antoni estudia l’impacte del turisme al segle XXI

Ha comptat amb la visió de 30 professors d’arreu del món

La Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni de la Universitat de Girona ha impulsat un manual docent inèdit sobre turisme cultural i social que compta amb la visió de 30 professors d’arreu d’universitats de Catalunya (Girona i Barcelona), de la resta de l’Estat (Madrid, País Basc, Galícia, Illes Canàries i Andalusia) i de Llatinoamèrica de països com Argentina, Colòmbia, Equador i Mèxic. La guia “Dimensión socio-cultural del turismo” té 652 pàgines i reuneix diferents aportacions acadèmiques que defineixen i expliquen de manera clara i concisa el turisme com un fet social rellevant del segle XXI.

El manual desplega alguns dels principals temes que afecten la part cultural i social del turisme i s’ha presentat avui al Castell de Calonge. Dolors Vidal, directora de la Càtedra, explica que “no existeix un material d’aquest tipus. N’hi ha que inclouen temes específics, però el que hem impulsat és variat, amb temes complexos i d’introducció que permeten entendre el turisme des d’una perspectiva social i cultural, i no tan econòmica. El turisme és un camp de saber polièdric que es treballa des de perspectives i accents diferents; hem recollint temes d’interès que diferents professors imparteixen en assignatures a Catalunya, Espanya i l’Amèrica Llatina”.

Els autors analitzen des d'una mirada crítica i transversal les característiques socioculturals principals que comprèn l'activitat turística, propiciant el debat, la discussió, la reflexió i el pensament crític. “Vol ser una guia per als estudiants de turisme perquè els ajudi a comprendre millor la complexitat del fenomen turístic. En la nostra realitat el turisme és una activitat molt important que requereix un treball de reflexió, d'anàlisi i estudi. Nosaltres hi aportem un material útil per a l'estudiant i el docent, amb arguments que ajuden a reflexionar, amb opinió de gent diversa (antropòlegs, filòsofs, geògrafs, historiadors de l’art, comunicadors, experts en noves tecnologies) i amb l'opció de realitzar diferents exercicis”, afegeix Vidal. El document va destinat als estudiants, però estarà disponible per tothom, només en format digital: “Es publica i difon a través del web de la Càtedra i, en un futur, volem afegir material i també, si cal, treure'n”.

L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, que ha fet la presentació de “Dimensión socio-cultural del turismo”, ha explicat avui al Castell de Calonge que “és molt important que es publiqui un manual com aquest; és un llibre de docència que s'ampliarà i que contribuirà a formar els nostres professionals. Estem en una zona turística i, per formar futurs professionals, és important que tinguin nocions teòriques basades en pràctiques reals. Tots hem d'apostar cap aquesta professionalització”. Més endavant, el manual també es presentarà a Barcelona, Madrid, l’Argentina i Colòmbia, entre altres.

La visió de diferents professors

La Càtedra ha comptat, en aquest manual, amb l’opinió de professors d’arreu del món per diferents motius. La Universitat de Girona té escoles adscrites a diferents punts del territori i la Càtedra col·labora amb més de 36 universitats de tot el món i forma part de la xarxa internacional ATLAS (Associació per a l’Educació i la Investigació en turisme i oci), que desenvolupa iniciatives d’educació i recerca en turisme i lleure. A més, cada any acull estudiants de fora de Catalunya i d’Amèrica Llatina que cursen el màster i el doctorat en Turisme Cultural a la Universitat de Girona.

Els centres catalans que hi han participat són la Universitat de Girona i, de Barcelona: la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’ESdesign – Escola de disseny, l’Escola Universitària Mediterrània i l’Escola Universitària de Turisme Euroaula. De la resta de l’Estat espanyol hi ha pres part la Universidad Rey Juan Carlos (Madrid), Universidad de Granada, Universidad de Deusto (País Basc), Universidad de Santiago de Compostela (Galícia) i Universidad de La Laguna (Illes Canàries). I els centres de Llatinoamèrica presents al manual són la Universidad Externado de Colòmbia, Universidad Politécnica Estatal del Carchi Tulcán (Equador), Universidad Nacional de La Plata (Argentina) i Universidad Autónoma del Estado (Mèxic).

El  manual està estructurat en vuit apartats. En un dels capítols, Dolors Vidal tracta “l’imaginari del turisme”. La directora de la Càtedra explica que “és la imatge que tenim d’una regió o d’una ciutat sense conèixer-la personalment. A partir de la informació que rebem, es produeixen uns criteris i unes inclinacions a l’hora d’escollir un viatge. Florència o París, per exemple, són percebudes a l’imaginari com unes ciutats maques, interessants i amb moltes opcions de viure una experiència positiva; en canvi, segurament no ens criden tant l’atenció llocs com Afganistan o Albània”.

Entre els professors que també han participat a la guia hi ha Núria Galí que, seguint la línia de Vidal, tracta “La mirada del turista sobre los destinos culturales”. En aquest capítol subratlla “els factors que condicionen la manera que els turistes s’aproximen a les destinacions culturals. És a dir, com la combinació de quatre factors externs (imatge, codi, valor cultural i gestió) i un intern (els atributs de l’individu) determinen el comportament dels visitants en una destinació”.

Isabel Planas-Campistol explica que el seu apartat “Proyección al futuro. ¿Cómo seguir conectado? ¿Como encontrar recursos?” està pensat en facilitar la recerca d’informació als estudiants: “Està orientat a optimitzar el procés de cerca, selecció i ús d'informació científica en els treballs acadèmics, tant de lliure accés com de subscripció, considerades d'ús habitual en l'àmbit del turisme. Es reflexiona sobre l'avaluació dels resultats de qualsevol cerca i s'aporten criteris per a la selecció de documents pertinents o per identificar informacions falses (fake news). El capítol també tracta l'honestedat acadèmica i com gestionar la informació per evitar el plagi en els treballs acadèmics”.

En la mateixa línia, Ariadna Gassot i Lluís Coromina expliquen que el seu capítol “Construcción de un caso de estudio: uso de datos estadísticos” té com a objectiu principal “donar les eines necessàries per entendre com es dissenya una investigació i com es poden analitzar dades descriptives i quantitatives sobre l’activitat turística i, concretament, la seva dimensió sociocultural. Aquest capítol inclou, doncs, a través d’un cas d’estudi d’exemple, els passos que s’han de seguir per dissenyar un estudi correctament. Es destaca la formulació dels objectius, la recollida de dades i mostreig i l’anàlisi de dades i presentació dels resultats”.

Jessica Figueroa, a “Turismo, pobreza y desarrollo” ha pretès “analitzar el turisme en el marc del desenvolupament sostenible i el context internacional de lluita contra la pobresa. Per això es presenta un balanç crític de les aportacions i les propostes de l'Organització Mundial de Turisme per aconseguir que les pràctiques turístiques beneficiïn les comunitats locals”. Figueroa afegeix que “es defineix el turisme i la pobresa com a dos fets socioculturals que poden estar estretament vinculats a les mateixes circumstàncies o participen en els mateixos contextos territorials. En aquest sentit, es ressalta la importància del turisme com a eina per millorar el benestar de les persones, fomentant la participació comunitària per a un desenvolupament inclusiu i sostenible”.