El nou director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, té clar que un dels pilars de la seva etapa com a director, que va començar fa menys de dos mesos, és obtenir millors audiències, però assegura que no l’obsessiona el lideratge a l'EGM. En una entrevista, Borda manifesta que Catalunya Ràdio ha de ser rellevant però que la feina de la ràdio pública “no és ser un agent polític" sinó "explicar amb totes les veus disponibles què passa al nostre voltant i al món”. En aquest sentit, lamenta que els mitjans públics a vegades han estat “injustament al primer pla del debat polític”.
Borda va ser nomenat a finals del passat mes de juliol en el primer concurs públic per escollir els directors dels mitjans, juntament amb Sigfrid Gras a TV3. El nou director assegura que en el breu període que porta a la direcció les sensacions que té són familiars, amb l'única excepció que ara té molta més projecció pública. Veu positivament la percepció que hi ha del concurs públic. “Això es transforma en expectatives, que segurament serà pressió perquè arribin els resultats abans d’hora”, comenta.
Pel que fa la celebració dels 40 anys de la ràdio, creu que és un moment per recordar i subratllar la seva importància com a mitjà públic del país i de l’època de transformació actual. “La Corporació s’està refundant i m’agradaria que en el futur es miri aquesta època com el moment en què es van transformar els mitjans públics que van deixar de ser només una televisió i una ràdio i es van convertir en una cosa més que sigui útil per al futur”. Veu, com un objectiu a assolir, el desplegament digital per preparar-se pels nous consums i nous oients.
En aquest context, considera que en algun moment del passat no van estar prou atents als canvis que es produïen al seu entorn, tant els canvis de consum com els de la societat. Això ha canviat, apunta, perquè “des de fa uns anys la ràdio pública s’ha convertit en un agent d’innovació”.
De fet, Borda avança que una de les estratègies és augmentar el lideratge en la innovació i la captació de nous públics de les generacions que havien abandonat el consum de ràdio o àudio en format tradicional. “Un dels eixos es buscar públic jove i l’anem a buscar allà on és”, com per exemple les plataformes. Cita l’èxit que ha tingut ‘El búnquer’ i el fet que molta gent ho escolti a través de Youtube.
Combinar el talent intern amb l'extern
El nou responsable de la ràdio pública aposta per un equilibri entre el talent intern de la casa i el de fora. “La nostra responsabilitat també és generar oportunitats pel talent creatiu en català, que n’hi ha molt a casa nostra”. Així, creu que cal “generar oportunitats per aquest teixit creatiu i empresarial que amb la ràdio és més fàcil perquè les inversions i els costos són més assumibles. Estem decidits a fer la combinació entre el nostre talent i ADN amb tot el que arriba de fora”.
Defensa que han de seguir fent informació de credibilitat, rigorosa i veraç i no descarta que ho hagin de fer en altres canals o a través de noves maneres de treballar. “El projecte guanyador de la direcció de Catalunya Ràdio es deia 'Catalunya Àudio' i ja era un canvi de concepte en aquesta línia cap a alguna cosa més que les graelles tradicionals. Segur que trobes resistències però veig a la gent molt convençuda a transformar-la, experimentar en formats i buscar els nous públics allà on siguin”, assenyala en la primera entrevista a un mitjà de comunicació.
'El Matí de Catalunya Ràdio' entra en la maduresa
Segons Borda, ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, presentat per Laura Rossell, entra ara en “la temporada de maduresa": "el primer any va ser molt difícil i el segon es va començar a desplegar el projecte i va obtenir bons resultats”. El director espera que l'espai "desplegui el seu projecte".
Com ja va anunciar la CCMA, estan treballant en crear una gran OTT, “una plataforma de continguts audiovisuals”. Des de Catalunya Ràdio, defensa, volen ser la gran plataforma de la creació d’àudio en català.
Borda també fixa com objectiu ser "rellevants" i pensa que seria “un mal símptoma” si no rebessin crítiques. Lamenta que els mitjans públics a vegades han estat injustament "en el primer pla del debat polític" i defensa que la missió és explicar al món. “No renunciarem a fer-ho perquè seria renunciar a la nostra essència i raó d’existir”, afegeix.
