L'exalcalde de Blanes, Mario Ros, deixa el grup municipal del PSC

Des d'ahir l'edil va passar a ser regidor no adscrit

L'exalcalde i actual regidor a l’Ajuntament de Blanes, Mario Ros, va comunicar oficialment ahir la seva voluntat de deixar de formar part del grup municipal del PSC i passa així a ser regidor no adscrit. Ros va donar a conèixer personalment la seva decisió a l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, en una breu trobada que van mantenir al despatx d’Alcaldia.

A la instància presentada ahir, Mario Ros detalla que les raons que l’han empès a prendre aquesta decisió són, "desavinences amb el grup municipal del PSC". La renúncia a seguir formant part del grup municipal es recollirà al ple del proper 29 de setembre.

Ros és el tercer regidor que ha pres la decisió de deixar el seu grup polític municipal durant l’actual mandat que es va encetar el juny del 2019. Anteriorment també ho van fer José Morcillo i Sergio Atalaya que, en aquest cas, pertanyien al grup municipal de Ciutadans.

Mario Ros va entrar per primera vegada com a regidor a l’Ajuntament de Blanes el febrer de l’any 2016, en substitució de l’anterior regidora socialista Susanna Ramajo, qui va renunciar al seu càrrec. Posteriorment, l’1 de desembre de l’any 2017, va passar a ser alcalde de Blanes després que el 17 de novembre l’anterior batlle, Miquel Lupiáñez, havia renunciat al seu càrrec.

Abans de ser alcalde, Ros havia estat regidor d’Acció Social, Igualtat i Nova Ciutadania. Durant aquest període, precisament va ser l’impulsor per crear la nova àrea d’Igualtat. En el seu vessant més personal, és músic i compositor internacional de professió, ha estat guardonat en nombroses ocasions, i les seves obres s’han pogut gaudir en auditoris i concerts d’arreu de l’estat espanyol, Europa, Nova York i Argentina, entre d’altres.

L’any 2014 va ser premiat pel Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb una òpera per a joves adolescents ‘Oh l’Amor?’. D’altra banda, la seva composició ‘De Rubore Sanguinis’, premiada el 2016 al Festival L’inèdit, va inaugurar l’estiu d’aquell any el Carrilló Paccard de la Catedral de Rouen, a Normandia, que havia restat emmudit des de feia 15 anys.