Amb tot, el nou llibre de Soldevilla es divideix en dues parts ben diferenciades. La primera consisteix en un exercici literari que vol demostrar empíricament que existia un Capità Haddock a la Barcelona del 1941 com, també, hi havia un jove belga que es passejava per la ciutat comtal en pantalons de golf el 1937 i que feia funcions de periodista. Aquests articles, que són bàsicament fabulacions, ocupen la primera part del llibre.
Pel que fa a la segona part aquesta és un assaig titulat "Els suïcidis de Tintín". Soldevilla va explicar com "aquesta publicació, adreçada a lectors joves, va aconseguir esquivar la censura i tractar un tema que explícitament estava prohibit parlar-ne. Als còmics de Tintín als inicis es parla de manera molt frívola del suïcidi per tractar-lo de forma més profunda cap al final".
Tintín i el català
Els còmics de Tintín van arribar a Catalunya el 1964 plenament traduïts al català. El primer exemplar tenia un cost de 100 pessetes (0,60 euros), un cost molt elevat en comparació amb els diaris que tenien un preu de 1 pesseta (0,01 euros). Un seguit d'intel·lectuals de l'època van començar a parlar molt bé sobre Tintín i l'editorial que editava els exemplaris mai va dir que es tractava d'un còmic, ja que aleshores el seu preu dels "Tebeos" era d'aproximadament 2 pessetes.
Una campanya a La Vanguardia assegurant que no es tractava d'un còmic sinó d'un llibre il·lustrat de gran projecció a Europa amb adaptacions radiofòniques van servir per a justificar el seu desorbitat preu.
Joan Manuel Soldevilla (dreta) a la presentació
Soldevilla va explicar com, per a molts lectors, Tintín va suposar la seva primera lectura en català (per a l'autor de "Som i serem tintinaire", també). Aleshores el català no s'ensenyava a l'escola i no hi havien mitjans de comunicació a banda dels ja coneguts en castellà. Fou en aquell moment que es va establir un fort i especial lligam amb el personatge. D'una banda el seu traçat tenia certa coincidència amb els il·lustradors de l'època, generant certa simpatia.
Més tard, als anys 80 i la "Movida", una nova generació d'artistes volien refer el discurs estètic més enllà del polítics. "Tots ells eren lectors de Tintín i van fer un apostolat de l'obra d'Hergé", apunta Soldevilla.
Actualment s'han venut més de 8 milions d'exemplars de Tintín en català, "el que voldria dir que cada un de nosaltres té com a mínim un llibre d'Hergé a casa seva".
