Catalunya ha perdut 100 cinemes entre l'any 2000 i el 2020, segons una anàlisi fet a partir dels anuaris estadístics del departament de Cultura de les últimes dècades i que no deixa en gaire bon lloc el panorama a la demarcació de Girona. El Pla de l'Estany és una de les comarques, juntament amb l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Segarra, que estan orfes de sales des de fa anys.
Entre el 2000 i el 2005, 45 cinemes van desaparèixer. La xifra es va estabilitzar en els següents cinc anys, però a partir del 2011 els tancaments es van succeir fins arribar als 137 del 2020. Si bé la caiguda mitjana en les últimes dues dècades se situa en el 42% a Catalunya, supera el 50% a set comarques.
Per exemple, a la Selva, de vuit s'ha passat a un, mentre que a la Garrotxa i al Pla d'Urgell en tenien tres i fa dos anys també en quedava només un a cada comarca. A l'Alt Penedès i Osona han caigut de cinc a dos i, al Baix Penedès, de vuit a tres. El Barcelonès també està per sobre de la mitjana, passant de 57 a 26, una caiguda de més de la meitat en el mateix període (54%). Amb tot, la segona comarca que en té més, el Baix Llobregat, ha passat de 13 a 11, un decreixement més lleu.
Pel que fa a sales, la tendència estava anant a l'alça el 2000, quan n'hi havia 668, i va tocar sostre el 2010 amb 809 i el 2011 amb 813. A partir de llavors, el número de pantalles per cada cinema ha anat baixant fins a situar-se en les 664, a nivells molt similars als del final del segle passat. En la segona meitat de la dècada passada, la tendència es va accentuar, amb una pèrdua del 16% de sales.
Girona, un exemple repetit a tot Catalunya
Pel que fa a Girona, el gestor i programador del Cinema Truffaut, Francesc Vilallonga, considera que és un bon reflex de la situació actual al sector. Fins ara, hi havia dos multicinemes que convivien oferint una programació "similar", l'Ocine i l'Albéniz, però la conjuntura actual "no donava espai per als dos". "Ha aguantat el que formava part d'un grup important i això està passant arreu, on les sales aïllades que no poden competir amb grans cadenes, que tenen una lògica més àmplia i en alguns casos inversions internacionals", especifica.
Per contra, sí que hi ha espai per al projecte Truffaut, que aposta per una programació "autoral, amb suport municipal i amb molta activitat cultural a l'entorn", que subsisteix gràcies a haver assolit el repte de "consolidar un públic".
Pantalles per habitants
Catalunya tenia 1,77 cinemes i 8,6 sales per cada 100.000 habitants l'any de la pandèmia, però repartides de manera desigual. La densitat era especialment baixa a l'Alt Penedès, el Berguedà, el Pla d'Urgell, l'Anoia i el Garraf, on no arribaven a cinc. El Vallès Oriental se situava en la ratlla de les cinc i, a l'altre costat de la balança, el Baix Penedès, el Montsià, el Gironès, l'Alt Camp i la Terra Alta tenien més de 15 sales per cada 100.000 habitants.
Aquesta circumstància s'explica, segons Vilallonga, perquè el sector s'encamina cap a una polarització: les multisales i els cinemes "independents i autorals", que ofereixen un "producte diferent" i que sovint requereixen d'acompanyament públic.
Al seu entendre, es camina cap a una polarització: d'una banda, les grans sales, que ofereixen al públic molts passis i aposten decididament per estrenes comercials i les sales independents, amb circuits d'autor que congreguen un públic molt cinèfil. La part de públic que queda "entremig" d'uns i altres és la que s'han endut les plataformes, esperonades en gran part per la pandèmia.
En aquest sentit, constata que han desaparegut l'oferta de cinema als centres de la ciutat i es concentren a l'extraradi, a excepció de Barcelona, que és un "oasi" respecte la "irregularitat" en la distribució de sales a Catalunya.
