Girona invertirà 3 MEUR en un projecte per ''renaturalitzar'' la ciutat i fer-la més ''saludable''

'GiroNat' preveu un parc pilot als jardins de les Pedreres, control de flora i fauna invasora i façanes verdes

Girona destinarà 3 MEUR dels fons europeus Next Generation al projecte 'GiroNat', que vol "renaturalitzar" la ciutat per fer-la més "saludable". La iniciativa, que s'haurà d'executar en tres anys, preveu diverses accions dirigides a fer un espai urbà més amable.

Entre elles, la creació d'un parc pilot als jardins de les Pedreres amb un refugi climàtic i vegetació adaptada al canvi climàtic; la construcció d'una paret verda per al tractament d'aigües grises en un centre cívic; projectes de restauració fluvial, de lleres, de boscos de ribera o la naturalització de basses. També contempla accions de control de flora i fauna exòtica invasora; la renaturalització de cinc patis d'escoles de la ciutat o aules de natura a l'aire lliure. "Necessitem fer-ho no només per beneficiar la natura sinó també la ciutat", assegura el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés.

GiroNat pretén ser un projecte compartit de ciutat, perdurable en el temps i demostratiu, que impulsi la biodiversitat i la infraestructura ecològica com a elements vertebradors del canvi que es vol dur a terme a Girona. La transformació urbana que es proposa aniria lligada amb els reptes i oportunitats que afronta el municipi com a ciutat mediterrània, universitària i educadora, socialment diversa, fluvial i propera a la naturalesa.

“Avui presentem un projecte volgudament transversal, heterogeni i enfocat al benefici de la ciutat i de la ciutadania. Hi hem dedicat esforços i es nota en el resultat, que va merèixer un excel·lent en la valoració de la convocatòria. Volem una ciutat més saludable, que aporti una millor qualitat de vida a tothom qui hi viu, una ciutat que ens protegeixi dels fenòmens naturals i que alhora ens apropi al medi natural, i és el que hem procurat plasmar en la proposta”, ha destacat Terés.

Precisament la transversalitat i la cooperació són dos dels punts forts del projecte. D’una banda, perquè compta amb la participació de diverses entitats en la redacció i posterior execució de les accions proposades. D’altra banda, perquè preveu involucrar la ciutadania en aquest procés de renaturalització de la ciutat, fomentant un apoderament de l’espai públic per part dels gironins i gironines. Concretament, formen part de GiroNat l’Associació La Sorellona, la Universitat de Girona, l’Associació Xarxa per la Conservació de la Natura, la ONG SEO Birdlife (Societat Espanyola d’Ornitologia) i la Fundació Institut Català per la Recerca de l’Aigua (ICRA).

En aquest sentit, el president de l'Associació la Sorellona, Quim Pou, ha ressaltat “la participació del tercer sector en el projecte, que permetrà millorar el rendiment i eficiència de les accions”. Pou ha recalcat que estan “contents que la proposta inclogui mesures de participació, que facilitaran la implementació i l'èxit de les actuacions” i ha recordat que “Girona és una ciutat avantatjada per la proximitat de la natura, però hi ha punts de millora, que hem plasmat en el projecte”.

Per la seva banda, el vicerector de la Universitat de Girona, Josep Calbó, ha qualificat el projecte d’“especial”. “Ho és per diversos motius, principalment perquè agrupa les característiques que volem, un projecte que neix de les necessitats del territori, que dóna valor al coneixement de forma conjunta amb l'entorn, tant administració, com ciutadania i entitats. Una altra singularitat és que compta amb diversos grups de recerca d'àmbits diferents, multidisciplinar. La Universitat està més que satisfeta d'haver aconseguit aquest projecte. Hi aportarem coneixement, i esperem que sigui una mostra més de col·laboració entre el territori, que enforteixi el concepte de suma de capacitats”, ha explicat Calbó.

El cost del projecte ascendeix fins als 3.203.507,14 euros, dels quals 1.381.537,51 els assumiria l’Ajuntament de Girona i, la resta, aniria a càrrec dels socis participants. Del total del pressupost, el 95 % provindria del Fons Next Generation. El període d’execució de les actuacions és fins al desembre del 2025.

Les accions a dur a terme es divideixen en vuit objectius específics, organitzats en tres eixos. El primer, l’estratègia i planificació (709.033,79 euros), permetrà definir l’estat inicial de la biodiversitat i de la infraestructura verda i blava de Girona; enumerar els reptes, objectius i compromisos acordats en aquests àmbits, i concretar les accions per desenvolupar en matèria de planificació, gestió i manteniment en un termini de 10 anys. També inclou plans específics d’infraestructura verda, d’infraestructura blava, i de planificació de la gestió d’espècies exòtiques invasores, com a eines prèvies de suport per a la presa de decisions.

El segon eix correspon a la implementació d’accions al territori (2.637.340,12 euros). En aquest apartat és on es llisten les deu propostes que tindran una aplicació directa i visible a la ciutat. Concretament. la iniciativa preveu millorar l’estat ecològic dels rius de la ciutat i els seus ecosistemes mitjançant, per exemple, la construcció d’escales per a peixos; crear i naturalitzar les basses de la ciutat, conservant-ne i potenciant-ne la biodiversitat i augmentant la seva funció social i educativa; millorar la biodiversitat urbana en espais públics i també privats, fomentant la transformació de balcons, terrasses o jardins particulars; reduir l’impacte tant de la flora exòtica invasora com de la fauna amb operacions de control intensiu planificades, i construir nous espais comunitaris d’agricultura urbana, així com ampliar els que formen part del projecte Menja’t Sant Narcís. També es preveu instal·lar aules exteriors d’aprenentatge, obertes a la ciutadania i a les escoles, per a la observació i descoberta de l’entorn natural.

Dins d’aquest mateix eix destaquen tres projectes més pel seu caràcter innovador i el seu impacte en la ciutat. Un consisteix en la posada en marxa d’una prova pilot per renovar els jardins de les Pedreres aplicant criteris de promoció de la biodiversitat, permeabilitat i recuperació d’aigües, fent-lo resilient als efectes del canvi climàtic. Les estratègies i solucions es proposaran a través d’un procés participatiu i tot plegat servirà d’exemple de bones pràctiques i d’espai demostratiu sobre solucions per a la renaturalització.

L’altre se centrarà en la construcció d’una paret verda en una de les façanes del Centre Cívic Sant Narcís. Es tracta d’un projecte innovador per la connexió que estableix entre aigua i agruicultura, ja que permetrà tractar les aigües grises de l’equipament i, al mateix temps, reutilitzar-les per regar els horts urbans comunitaris del barri. També es fomentarà la creació de cobertes vegetals en edificis privats, fent divulgació d’aquesta opció i oferint assessorament tècnic a les persones propietaris que s’hi intentessin.

L’últim d’aquests projectes destacats és el que preveu introduir la natura en alguns patis escolars de la ciutat, fent els espais més oberts i verds, incloent espècies autòctones d’arbrat més resistents o apropant els animals a l’alumnat.

Finalment, en l’eix de les accions transversals (853.526,52 euros) està previst dur a terme un pla de governabilitat i participació, que coordini tots els agents implicats i garanteixi un funcionament participatiu, transversal i innovador; un pla de comunicació i sensibilització, per donar a conèixer el projecte i sensibilitzar la ciutadania en el valor de la natura i el respecte per l’entorn natural, i un pla de medició i seguiment d’indicadors, que faciliti el control d’aspectes com l’evolució de la biodiversitat o la percepció de millora del benestar.