Un estudi liderat per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDiBGi) i l'Institut d'Investigació Biomèdica (IDIBELL) ha avaluat els efectes d'un fàrmac que inhibeix l'activitat de la proteïna S6K1 per valorar el seu potencial terapèutic en el tractament de l'obesitat.
Els resultats, publicats a la revista científica JCI Insight, mostren que els ratolins alimentats amb una dieta molt alta en greixos i tractats amb aquest agent anti-tumoral, el tosilat LY3584703, presentaven, en comparació amb els ratolins que no van ser tractats amb el fàrmac, un menor pes corporal, menys quantitat de greix acumulat i adipòcits (cèl·lula preferent dels dipòsits de greix) més petits.El fàrmac inhibeix la proteïna S6K1, indispensable en el desenvolupament de noves cèl·lules adiposes.
A més, durant l'estudi es va observar l'efecte beneficiós en altres trastorns típicament associats a l'obesitat, com el fetge gras o la dislipèmia (l'excés de colesterol o triglicèrids a la sang). "Un altre efecte molt interessant és que el fàrmac aconsegueix mitigar l'acumulació de greix al fetge, i també redueix la hipertrigliceridemia, l'excés de triglicèrids circulant a la sang", afirma el doctor Francisco José Ortega, investigador principal del grup de recerca a en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBER de la Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) que ha liderat aquest treball.
"Aquests resultats fan un apropament convençut a la clínica, i demostren que l'administració oral d'un compost dirigit específicament contra la proteïna S6K1 pot millorar el fenotip obès i les comorbiditats típicament associades a aquesta condició", conclou Ortega.
L'estudi deriva de la línia de recerca desenvolupada fa anys per la doctora Sara Kozma i el doctor George Thomas, tots dos investigadors de l'IDIBELL. Aquests autors van demostra que els ratolins que no tenen el gen responsable de la proteïna S6k1 poden arribar a menjar molt sense engreixar-se ni patir problemes metabòlics.
A més de l'IDIBGI i l'IDIBELL, han participat en aquest estudi investigadors de la Universitat de Cardiff i la Universitat de Newcastle (Regne Unit), l'Hospital Universitari de Regensburg (Alemanya), i l'Institut per la Recerca Mèdica de la Fundació Minerva (Finlàndia), i ha estat parcialment finançat per la Fundació La Marató de TV3 de l'any 2016.
