Els arqueòlegs han descobert una necròpolis moderna, amb una trentena d'enterraments dels segles XVII i XVIII, a la zona del claustre del monestir de Santa Maria de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Precisament, aquest és un dels espais més desconeguts del jaciment. "Hem inaugurat un nou sector molt interessant, perquè la història de la vila medieval de Roses no es pot explicar sense el monestir", diu el director de l'equip d'arqueòlegs, Lluís Palahí.
En paral·lel, al sud del claustre, també s'han trobat restes de l'ocupació d'època tardoantiga -anterior al monestir- i dos enterraments dels segles V i VII. Aquest 2022, els arqueòlegs també han continuat excavant la vila medieval, on han localitzat estructures militars i un magatzem.
La campanya d'excavacions a la Ciutadella de Roses, que s'ha dut a terme durant els mesos de maig i juliol, s'ha dividit en dues fases. A la primera, els arqueòlegs han excavat part de la gran illa de cases que se situava entre el carrer Nou i la muralla est de la vila medieval. I a la segona, que va acabar-se divendres passat, la recerca s'ha concentrat a la zona de l'antic claustre del monestir de Santa Maria (situat dins el recinte medieval).
Entre el 27 de juny i el 15 de juliol, estudiants de Catalunya, França i Itàlia han participat al IV Curs Internacional d'Arqueologia Medieval i Moderna que es fa a la Ciutadella. Dirigits per Lluís Palahí, han excavat un dels espais més desconeguts del recinte (tant per als investigadors com per als visitants).
"Hem inaugurat un nou sector molt engrescador i interessant", explica el director tècnic del curs. "La història de la vila medieval de Roses no es pot explicar sense la del monestir, que és l'origen i el germen de tota la població que va néixer després i que, a més, es remunta fins a l'època tardoantiga", diu Palahí .
Les excavacions en aquesta àrea han posat al descobert part d'una necròpolis moderna que aprofitava l'espai existent entre el claustre i l'església. S'han excavat una trentena d’enterraments d’entre els segles XVII i XVIII. A la zona sud del claustre, per contra, s'han localitzat les restes de l'ocupació d'època tardoantiga -anterior al mateix monestir- i dos enterraments que se situarien entre els segles V i VII.
Lluís Palahí ja avança que la recerca en aquest sector continuarà l'any que ve. I que, en els nous sondejos, s'esperen "recuperar estructures més antigues relacionades amb el claustre preromànic i elements de l'església original del monestir, anterior a la visible avui dia que data del segle XI".
Estructures militars i un magatzem
D'altra banda, i anterior al curs, entre el 2 de maig i el 17 de juny també es va continuar excavant part de la vila medieval. En concret, el tram central de la gran illa de cases que se situava entre el carrer Nou i la muralla est. La superfície excavada ha estat d'uns 600 metres quadrats, i els resultats han sigut molt dispars.
A l’extrem sud s’ha identificat un gran magatzem (de 153 metres quadrats) que, segons expliquen els arqueòlegs, "clarament formava part de les estructures militars". S'hi distingeixen dues fases de construcció; una primera, amb una gran estança de pilars centrals i paviment de rierencs, una compartimentació posterior (creant una estança amb terra de rajols).
A la resta de l'espai encara se'n conserva l'estructura medieval, si bé parcialment modificada durant l'època moderna. "Aquests treballs permeten aprofundir en el coneixement de la trama urbana i evolució de la vila i mostren com aquest urbanisme medieval es va perpetuar a través d’edificis més moderns", diu Palahí.
La campanya d'aquest 2022 continua el projecte iniciat al 2018, i que se centra en l'anàlisi del sector de llevant de la vila medieval. Durant aquests cinc anys, s'ha explorat una superfície de 3.200 metres quadrats. S'ha posat al descobert la pràctica totalitat del traçat del carrer Major, de l'illa de cases que se situava a l'est d'aquest carrer, l'extrem sud del carrer Nou i una part del seu extrem nord.
L'alcalde de Roses, Joan Plana, destaca que el projecte de recerca a la Ciutadania de Roses demostra "un model d’èxit basat en la col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat de Girona per explotar al màxim tot el potencial científic del nostre patrimoni històric". "La recerca i investigació duta a terme per la càtedra i per la UdG dona uns resultats palpables; i en paral·lel, l'aposta de l'Ajuntament també és clara, com ho demostra que el compromís econòmic amb la universitat ha augmentat al voltant d'un 40%".
