Un mes després d'implementar-se l'excepció ibèrica del mercat elèctric el preu del gas, les tensions geopolítiques i la poca producció de renovables situen el preu que paguen els clients de la tarifa regulada per sobre dels que s'assumien a l'abril i el maig.
Les associacions de consumidors posen sobre la taula que "si bé ha tingut el seu impacte ha sigut insuficient". "Hi ha hagut un increment de preus. No hem vist una rebaixa sustancial de la factura", denuncia Gerard Hernández, secretari general de Facua Catalunya. En canvi, el govern espanyol i les operadores defensen que sí que ha sigut efectiu i que sense aquesta mesura excepcional que "ningú veia factible fa un any" el preu hagués pujat més.
L'onada de calor, la sequera, l'alt preu del gas en mercats internacionals, la por a una aturada de subministrament al gasoducte Nord Stream I que uneix Rússia i Alemanya expliquen el comportament del mercat elèctric en els primers dies d'aplicació d'un mecanisme que s'allargarà fins al maig del 2022.
Davant l'escalada sense precedents del preu de la llum de l'últim any, Espanya i Portugal van negociar amb la Unió Europea un canvi en el mercat de l'electricitat dels dos països durant dotze mesos. Amb el mecanisme en funcionament fins ara, la tecnologia més cara –el gas- impulsava el preu a nivells record encara que altres energies com les renovables i la nuclear tinguin uns costos de producció molt més reduïts.
Per evitar la sobre retribució dels productors d'electricitat, el govern espanyol va optar per no aplicar el preu més alt a totes les tecnologies i posar-lo en un d'estàndard –de 48 euros el MWh–. Amb tot, el gas s'ha de pagar igualment. La fòrmula triada és que ho assumeixin a la factura els consumidors amb tarifes indexades al mercat, com la regulada, que és la que canvia cada dia i cada hora.
Els clients que paguen tarifes fixes continuen amb els preus pactats amb les comercialitzadores i no han d'assumir la compensació.
La modificació de les regles del mercat elèctric és la mesura més ambiciosa que ha impulsat el govern espanyol, després de rebaixar impostos com l'IVA, peatges i càrrecs de la factura i de gravar els "beneficis caiguts del cel" de les centrals elèctriques. "Fa un any, ningú pensava que es podien modificar les regles del mercat elèctric", ha detallat David Villar, enginyer industrial de l'Institut Català de l'Energia (Icaen).
Disparitat d'opinions
L'operadora pública Barcelona Energia defensa que el topall al gas ha demostrat la seva efectivitat tot i que l'onada de calor i la baixa productivitat de les renovables han matisat el seu èxit. Amb tot, en comparació a altres països com França o Alemanya, hi ha "més o menys una baixada del 17%", explica a l'ACN. En aquest sentit, apunta que a la factura la rebaixa es tradueix en una reducció d'uns 160 euros anuals.
A dia d'avui no s'estan veient preus més reduïts que els de fa un mes. Per exemple, al llarg del mes d'abril i maig no es van superar cap dia la barrera dels 300 euros on fa quatre dies que s'ha situat el preu de la tarifa regulada. "Aquests 300 euros són molt semblants als preus que tindrien si no existís. A mitjan juliol es pot dir que el mecanisme és poc efectiu, però hem de tenir present que ha de durar 11 mesos", ha dit David Villar, tècnic de l'Icaen.
De fet, si es compara de mes a mes, el preu del mercat regulat del 15 de juliol (300,34) serà un 33,5% més alt que el del primer dia que es va començar a aplicar el topall.
Sí que s'ha notat una millora en el preu de la subhasta del mercat elèctric, on la tecnologia més cara determina l'import de la resta, amb una reducció de l'11%. Aquest preu, però, no inclou la compensació pel preu del gas que es paga a les centrals que en produeixen.
L'èxit depèn de les renovables
"L'èxit d'aquest mecanisme depèn molt de quants cicles combinats es necessiten posar en marxa. No és el mateix que entri un en funcionament que ho facin 20", exposa David Villar, tècnic de l'Icaen. De la mateixa manera, també influeix l'elevat preu del gas, ja que no és el mateix que estigui a 80 euros el megawatt hora, cosa que deixa la retribució en 40 a què estigui per sobre dels 150.
En aquest sentit, el Ministeri de Transició Ecològica publica cada dia l'estimació del cost del preu de la llum en absència de l'ajust, una comparativa que indica que el preu encara hauria pogut pujar un 20% més en aquest mes de condicions meteorològiques extremes.
"Afortunadament, comptem amb l'assegurança del mecanisme ibèric, que està funcionant i que ens situa sistemàticament per sota del preu de les principals economies europees", va dir a principis de setmana la ministra Teresa Ribera.
Un sistema tarifari injust, segons Facua
D'altra banda, Facua apunta que el topall del gas és un "pedaç" que pot pal·liar la situació, però "no és la mesura que necessiten els consumidors" perquè durant el mes de juny "hi haurà una de les factures més cares de la història, amb increments d'un 65% més que fa un any".
Per això, l'associació considera que per "atacar el problema de fons" el que cal és que el govern espanyol "es planti davant la Comissió Europea i exigeixi una reforma a fons del sistema tarifari perquè aquesta subhasta marginalista permet l'especulació de les grans companyies de l'oligopoli elèctric".
Per pal·liar aquesta situació, Facua reclama ampliar el bo social "de manera generosa i amplia" perquè arribi a més dels dos milions de famílies que se'n beneficien actualment.
Aplicació fora de la Península Ibérica
Els experts consultats per aquest diari coincideixen a dir que l'anàlisi de l'efectivitat del mecanisme s'ha traslladat a la resta de països europeus, que estudien com està funcionant per veure si demanen que s'apliqui als seus mercats. El director de Barcelona Energia, Iu Gallart, defensa que el debat "està a Europa" perquè s'està demostrant que el mecanisme funciona"
Villar, que difereix i considera que cal esperar més per veure l'efectivitat del topall, sí que coincideix a dir que "en determinats moments la diferència de preu s'ha vist molt clara" entre el mercat ibèric i la resta d'Europa, fet que ha obert el debat sobre si cal ampliar el mecanisme a la resta del continent. "Si a la Península funciona, qualsevol estat membre de la UE podria beneficiar-se'n també", ha dit Villar.
