La segona edició del Festival Z d’arts escèniques per a creadors de menys de 30 anys, que s’ha celebrat del 7 al 10 de juliol a Girona i Salt, es consolida en el calendari català del sector com a espai de trobada i d’intercanvi intergeneracional. A la cita hi ha acudit un total de 62 professionals acreditats de l’àmbit de la gestió de les arts escèniques (programadores, institucions...), que han viscut plenament la mostra, ja que el Festival Z està concebut, en paraules del seu director executiu, Jordi Duran, “com un viatge experiencial”.
És per aquest motiu que la programació, tant de les activitats paral•leles com de l’exhibició d’espectacles o els assajos oberts, permet que tothom qui vulgui pugui assistir a tot, sense haver de triar ni que hi hagi espectacles o activitats que se solapin. Això permet un creixement orgànic i controlat de la mostra i que tothom, tant els participants com l’organització i el públic, posin l’atenció i el focus en una sola activitat o espectacle, sense haver de fer-ho simultani amb altres propostes. Aquest és un punt característic del Festival Z i part de la seva essència.
La majoria de professionals acreditats provenen de Catalunya, però en aquesta segona edició destaca la presència de representants de la xarxa Puissance Quatre, plantant la primera llavor en l’àmbit de la internacionalització del Festival i projectant una aliança que s’entén i es vol treballar com a troncal. Aquesta xarxa la conformen La Loge (París), el TU-Nantes (Nantes), el Teatre Olympia – Centre Dramàtic Nacional de Tours / Festival WET i el Teatre Sorano de Tolosa / Festival Supernova, que han unit esforços per donar suport a la carrera dels artistes emergents. Segons Duran: “Ha vingut la gent que esperàvem i ens hem pogut relacionar en un ambient còmode i confortable. Ara cal veure com les llavors plantades aquests dies van germinant”.
A banda dels 62 professionals acreditats, en el Festival Z s’hi ha implicat fins a 150 persones, entre organització, companyies i col•lectius creatius. Pel que fa a les xifres d’ocupació, la mitjana és del 80% aproximadament, amb cinc espectacles i una activitat que van penjar el cartell d’entrades exhaurides i la majoria de la resta dels espectacles han estat entre el 90% i el 75% d’ocupació. En total, han pres part en el festival un total de 14 companyies (5 en la modalitat d’exhibició, quatre en la de residència i cinc en la de presentació de projectes) i 3 col•lectius artístics (Projecte Antenes, L’Última Merda i Deriva Mussol).
La valoració pel que fa als aspectes nous del festival és absolutament positiva per part de l’organització, tant pel que fa a l’augment de dies de celebració, de 2 a 4, com del nombre de companyies participants, de 5 a 14. “Ha estat un repte important, a nivell pressupostari i de dimensió de l’equip, a més de competir amb molta altra oferta cultural en dates complicades, però crec que ho hem superat amb nota”, explica Duran, que insisteix que el Festival Z és un espai “per trobar-nos, conèixer i fer gremi, créixer juntes i fent arribar la creació menys 30 als nostres escenaris. Tenim moltes ganes de barrejar-nos i formar part de l’ecosistema cultural gironí, però tenint en compte mirades múltiples i projectes diversos i incorporar-los al nostre discurs. Per això estem còmodes treballant amb el Teatre de Girona, que té una línea clara i aposta per la sacsejada, per mirar altres realitats, recuperar, revisar el que està passant. A banda, nosaltres treballem en altres projectes. La ciutat viu un moment de canvis i això són finestres d’oportunitat que es van creant”.
Cal recordar que el passat mes de març es va obrir la convocatòria de participació, que es va tancar el mes de maig i es van rebre més d’un centenar de propostes de participació provinents d’arreu del país. La direcció del festival considera que el Festival Z “ha contribuït a generar un nou espai, que no existia” i remarca la satisfacció, tant de les companyies com de les professionals acreditades, ja que aquest espai d’intercanvi generat ha contribuït a promoure coneixences i facilitar contactes que poden acabar materialitzant-se en resultats concrets, ja siguin residències, contractacions, coproduccions, relacions artístiques o coneixement del sector.
El Festival Z continuarà apostant en el futur, segons el seu director, per obrir els processos creatius tants als professionals com al públic general, amb preus de les entrades populars en tots els casos i mantenint un creixement controlat. Una política inclusiva i la diversitat de llenguatges i temàtiques són també apostes de la direcció de la mostra, que es mostra molt satisfeta de la complicitat assolida amb l’escola El Galliner, l’Associació Gironina de Teatre, programadores de diversos teatres de les comarques de Girona, els ajuntaments de Girona i Salt, el Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Girona. “El Canal de Salt és el nostre nou gran aliat en aquesta partida –diu Duran- i com a marc de residència és idoni, però també com a marc de presentació de projectes i per a la celebració d’activitats professionals. Estem molts agraïts amb el Centre Cultural La Mercè, l’ERAM i el Galliner, per la seva implicació a diferents nivells”.
Els reptes de futur del festival són la sofisticació i potenciació del projecte comunitari de la mostra, que en la primera edició va comptar amb els alumnes del Programa d’Inserció Laboral (PIL), de Salt, que enguany han repetit amb un projecte diferent, que també ha inclòs alumnes del batxillerat artístic de La Salle de Girona i que ha donat com a fruit un curtmetratge dirigit per Marta Ribas i projectat dissabte, abans del visionat de la peça escènica que el va inspirar: Que s’acabi el món és culpa meva, a càrrec de la companyia La Intempèrie.
Un altre objectiu de futur és enfortir els llaços amb els quatre festivals francesos (Puissance Quatre) que han estat representats enguany al Z. Jordi Duran explica que el Festival Z ha de “créixer en el treball amb les comunitats, entendre i incorporar el paisatge social gironí, perquè ens falta molta gent per veure al teatre. També hem de mirar de treballar amb França, país que estant tan a prop ens queda sovint tan lluny, i que pot aportar oxigen a la manera de fer i d’entendre la creació al nostre context i, al mateix temps, llançar companyies fora i rebre materials que ens estimulin”.
