Agents jubilats de la Guàrdia Urbana de Figueres (Alt Empordà) han portat l'Ajuntament al jutjat per no pagar-los les compensacions previstes al conveni per jubilar-se anticipadament. Es tracta, de moment, de cinc efectius retirats però hi hauria una desena d'afectats que han presentat un contenciós.
Tot es van jubilar a partir del 2019 arran del decret estatal que preveia que ho fessin anticipadament amb la retribució íntegra. Fins aleshores, el conveni municipal preveia uns incentius per a aquells que es retiressin abans per "compensar" la pèrdua de poder adquisitiu i incentivar la renovació de les plantilles. La mesa de negociació va aprovar a finals d'aquell any modificar l'acord per incloure'ls però la mesura va topar amb informes negatius.
Els afectats acusen l'equip de Govern de mentir-los durant tres anys amb falses promeses i apunten directament al regidor i vicealcalde, Pere Casellas. "Ens sentim humiliats", afirma un d'ells, Roman Martínez.
El cas que ara ha arribat als jutjats es remunta a finals del 2018 quan l'Estat espanyol va aprovar un decret que permetia la jubilació anticipada dels policies locals a partir del gener del 2019 sempre que complissin un seguit de requisits. Entre ells, acreditar 37 anys d'activitat efectiva i cotització. Els agents cobrarien el sou íntegre tot i fer-ho abans dels 65 anys.
La mesura, que va afectar de ple molts ajuntaments que van haver d'abordar un nombre de baixes important, topava també amb un acord previst al conveni dels treballadors de Figueres en vigor que, en el seu article 17, contemplava un seguir "d'indemnitzacions" per les jubilacions anticipades. Els 'premis' per compensar l'avançament de la jubilació preveia unes quanties que anaven des del 39.274 euros en el cas de fer-ho als 60 anys fins als 7.855 euros per fer-ho als 64.
Els agents de la Guàrdia Urbana que s'havien prejubilat fins aleshores van cobrar aquestes indemnitzacions i el que es va acollir a la jubilació anticipada a partir del 2019 també esperaven fer-ho. L'aleshores alcalde, Jordi Masquef, però, els va alertar que els funcionaris municipals l'havien advertit que no podia fer-ho i que elevaria la consulta als serveis jurídics de la Generalitat.
"Els que ara formen el quadripartit i que llavors estaven a l'oposició, especialment ERC i el PSC, ens van dir que era una qüestió de voluntat política i que s'havia de pagar", assegura l'agent jubilat José Luis Pizarro.
Amb l'entrada del nou govern, afirmen, van arribar noves reunions i "promeses" que "mai" s'han complert. "Fins i tot, van encarregar un informe a una assessoria externa amb diners públics dient-nos el que ens pertocaria a cadascú", remarca Martínez. Però des d'aleshores i "durant tres anys", diuen, només hi ha hagut "mentides".
Un cop esgotada la via administrativa i que l'Ajuntament els hagi comunicat que no els pagarà aquests premis, els agents han decidit posar-ho portar-ho al Contenciós. "No ens han deixat una altra sortida", insisteix Martínez.
Informes negatius
El regidor de Recursos Humans i vicealcalde, Pere Casellas, diu que han intentat de totes les maneres possibles poder-ho pagar però que legalment no és possible. A finals del 2019, la mesa general de negociació va aprovar modificar l'article de l'acord per incloure en aquestes compensacions els agents de policia jubilats arran del decret però, quan s'havia de dur a ple, els informes dels serveis jurídics van alertar que contravenien la llei i van decidir elevar la consulta a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat que, segons diu, va informar-ne negativament.
El principal escull: que els agents, a la pràctica, no es prejubilen sinó que es jubilen amb el sou íntegre i que, per això, no els correspondria la compensació. Els afectats, però, neguen la major i acusen Casellas de mentir-los deliberadament i d'intentar dilatar el procés. "Anirem fins al final", han assegurat en una roda de premsa.