La Bilioteca de Figueres compleix 100 anys, aquesta és la seva història

S'han programat activitats per a celebrar-ho

La Biblioteca de Figueres fou una de les 8 biblioteques populars fundades per la Mancomunitat de Catalunya. El Pla de Biblioteques fou dirigit per Eugeni d’Ors, redactor del projecte inicial i director des de 1915 al desembre de 1919, i de Jordi Rubió, que el substituí i consolidà el primer sistema a Espanya de Biblioteques públiques.

La Biblioteca de Figueres, igual que la resta d’aquestes biblioteques pioneres, es va instal·lar en un edifici de nova planta, situat al carrer Ample i va ser inaugurada el 2 de juliol de 1922. Com a element innovador, els llibres estaven organitzats per tal de facilitar el lliure accés, oferia el servei de préstec, disposava  d'un espai i de fons per al públic infantil, tenia uns horaris amplis i adequats a les necessitats de la població i estava atesa per un personal femení específicament format per a aquesta tasca en l'Escola de Bibliotecàries. Una de les primeres accions fou la constitució del Patronat de la Biblioteca Popular, format per representants de la política i la societat de la ciutat i presidit per Josep Puig Pujades. Les primeres bibliotecàries foren Olga Kirchner i Carme Banús, seguides d’Aurèlia Sabanés, Adela Riera i Justa Balló.

Tanmateix, la dictadura de Primo de Rivera frenarà l’embranzida cultural i no serà fins la proclamació de la segona República que es recuperarà l’esperit dels primers anys. Malgrat que el 1936 s’inicia la Guerra Civil, la Biblioteca no atura la seva activitat fins poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat i col·labora també amb el Servei de Biblioteques al Front. Amb l’edifici afectat parcialment pels bombardejos, caldrà que la nova administració se’n faci càrrec i ben aviat la Comissió Depuradora de llibres, comença a treballar en l’esporga de volums.

S’inicia així un període dur, els dietaris, les memòries i la correspondència d’aquests anys (1940-1962) descriuen la precarietat i el deteriorament del local i les instal·lacions. El 1956 el ple de la Diputació Provincial de Girona accepta estudiar el projecte d’ampliació i reconstrucció de la biblioteca i s’inicia un projecte de reforma per annexionar a la biblioteca la part del local que la caixa d’estalvis provincial havia deixat lliure l’any anterior. Essent el 1960-1961 anys de reformes, fins a la inauguració del nou edifici de la biblioteca el 1962 en el mateix emplaçament de l’antiga biblioteca popular, que el 1969 rep el nom de  “Biblioteca Popular Carles Fages de Climent”.

El 3 de novembre de 1972, al Museu de l’Empordà, tenen lloc els actes de celebració del cinquantè aniversari de la Biblioteca. L’any 1979, la Generalitat de Catalunya assumeix les competències en biblioteques i el  1980 l’Ajuntament de Figueres aprova les obres d’ampliació i millora dels magatzems de la Biblioteca pública Fages de Climent. Serà el 1988 quan l’Ajuntament expressa la voluntat de traslladar la Biblioteca a un nou edifici.

El 1993 el Parlament de Catalunya aprova la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, atorga als municipis la competència de crear, regular, organitzar i gestionar les biblioteques de titularitat municipal, i a la Generalitat, les responsabilitats considerades de rang nacional. Amb tot, el 1995 s’inicia la polèmica sobre la ubicació de la nova biblioteca comarcal, i  el 1997 s’acorda que es farà a la plaça del Sol, en el solar de l’antic edifici de Correus any en què també es celebra el 75è aniversari de la inauguració de la biblioteca popular.

El 22 d’octubre de 1998 tenen lloc els actes amb motiu de la col·locació de la primera pedra de la nova Biblioteca Central Comarcal, situada a la plaça del Sol.

El 2 de juliol de l’any 2000 tenen lloc els actes d’inauguració de la nova biblioteca comarcal, ubicada a la plaça del Sol, i obra de l’arquitecte Jordi Casadevall. Amb l’arribada del nou mil·lenni i el desenvolupament de la societat de la informació, una vegada més la Biblioteca s’adapta al canvi: s’inicia la col·lecció digital de la Biblioteca Fages de Climent,  s’ofereixen serveis de formació d’usuaris i d’alfabetització digital;  es creen serveis d’atenció als ciutadans nouvinguts; es participa en programes d’informació sobre la Unió Europea; es potencien seccions específiques per a la cerca de feina, entre d'altres.

El fons de la Biblioteca s’amplia substancialment, i al mateix temps es dona accés a nous suports d’informació. En anys successius la Biblioteca de Figueres s’acull al programa “Nascuts per Llegir” amb l’objectiu de promoure el gust per la lectura entre els infants de 0 a 3 anys. El mateix any comencen els primers clubs de lectura. A partir de 2007 es comença a oferir servei de connexió Wi-Fi als usuaris i l’Ajuntament considera la possibilitat d’ampliar els serveis de biblioteca pública amb un projecte de biblioteca filial a la zona coneguda com a Mas Torrent. Des d’aleshores el debat sobre l’ampliació dels serveis bibliotecaris a la ciutat segueix obert.

L’any 2008, en una iniciativa única a Catalunya, s’eliminen els tradicionals límits en la quantitat de documents que un usuari pot endur-se a casa. Ara és el mateix usuari qui decideix quants documents necessita. I també s’amplien les activitats culturals i de difusió de la lectura, fent que la Biblioteca es converteixi en un important focus cultural de la ciutat. La Biblioteca és avui un equipament transversal àmpliament visitat per la ciutadania: famílies, estudiants, públic adult amb inquietuds culturals i nouvinguts se l’han fet seva. D’aquí que s’hagi escollit com a lema per celebrar el centenari “Sentim la Biblioteca!”, reflectint aquest sentiment de comunitat, d’estima per part d’una ciutadania que en moltes ocasions ha crescut en sentit literal i figurat venint a la Biblioteca.

Al marge de l’habitual programació cultural de la Biblioteca de Figueres, amb motiu del centenari s'han programat un seguit d’activitats per a tots els públics que transmeten l’estima pels llibres i la lectura i, alhora, reivindiquen la importància de les biblioteques com a equipaments culturals transversals oberts a la ciutadania, posant en valor la tasca que duen a terme, així com també el curs històric de la biblioteca a la ciutat, els seus fons, en especial la col·lecció local, i les professionals que han marcat la seva trajectòria al llarg dels anys.