En les dues sentències de la sala contenciosa-administrativa, el TSJC fa servir jurisprudències com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i que va anar en la mateixa línia que les dues que ara s'han fet públiques sobre aquestes dues diputacions. El TSJC, així, determina que la posició de les dues llengües oficials és de "paritat jurídica" als poders públics de Catalunya.
El tribunal determina que les administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, "de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística". A més, afegeix que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions "mentre no comporti imposició", i que la sala contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal "no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial".
En el cas de la Diputació de Lleida, s'han anul·lat els articles 2, en el que es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d'altres, s'anul·la el que fa referència al què el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició formal expressa. Aquests articles fan referència a l'expedició preferent de documents o testimoniatges d'expedients en català i occità aranès així com també les comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques i jurídiques residents en els àmbits català i aranès. També a l'obligació de fer només impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho recomani i que en aquets el text en català o aranès figuri sempre de forma preferent, i que el personal de la Diputació empri el català en les comunicacions administratives orals. Finalment també s'anul·la que les disposicions de la Diputació es publiquin en català o aranès.
Pel que fa a la Diputació de Girona, també s'ha anul·lat l'article 2 que estableix el català com a llengua d'ús preferent, així com els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre d'altres qüestions, aquests articles establien que l'expedient de documents es farà en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho demana; que els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posaran a disposició sempre que els interessats ho demanin; que només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requereixi; que el personal de la diputació farà servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani ser atès en català; o bé que les disposicions de la diputació s'han de publicar en català.
D'aquesta manera, el TSJC ha estimat parcialment els recursos presentats per l'entitat Convivencia Cívica Catalana, que a través d'un comunicat ha celebrat les sentencies perquè "confirmen el respecte al bilingüisme a què està obligada l'administració".
Presentaran recurs
El portaveu de CiU a la Diputació de Girona, Albert Piñeira, ha explicat que ja han donat l'ordre als serveis jurídics d'estudiar les vies per interposar recurs a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la part del reglament lingüístic de l'ens. Aquest text va ser aprovar per unanimitat el maig del 2010 i, malgrat que Piñeira assegura que acaten la decisió judicial, també alerta que no canviaran el contingut fins que s'esgoti la via del recurs.
El portaveu de CiU ha criticat la decisió de Convivència Cívica Catalana de qüestionar el reglament i ha assegurat que és "un nou atac al català per part d'una minoria que vol instrumentalitzar la qüestió lingüística".
