El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està realitzant un assaig pilot d’endoteràpia vegetal que, si dona els resultats esperats, podria ser un bon mètode a utilitzar per evitar que boixos i boixedes singulars de més alt valor cultural, social i natural es vegin afectats greument per la plaga d’eruga del boix.
Aquest mètode terapèutic es fa al Parc Nou d’Olot gràcies a la col·laboració del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot i consisteix a injectar directament en els arbres i arbustos un compost químic que provoca la mort de les erugues després de la ingesta de les fulles. A més, té la particularitat de ser específic, ja que només afecta les erugues que s’alimenten de l’arbre tractat. Aquest tipus de tractament ha donat resultats molt positius amb altres plagues com la del morrut de les palmeres.
Aquesta prova pilot s’emmarca en el Pla d’acció contra aquesta plaga que té establerta una sèrie de mesures de seguiment sobre la dispersió de la plaga i la valoració del grau d’afectació amb una periodicitat anual.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mitjançant els serveis de Sanitat Vegetal i de Sanitat Forestal i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, lidera el Grup de Treball Tècnic de la Papallona del Boix que es reuneix periòdicament des de fa més de cinc anys. Aquest grup integra també el Cos d’Agents Rurals i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Es treballa conjuntament per conèixer a fons l’evolució de la invasió i el cicle biològic en les diferents zones del territori i comprovar l’eficàcia i els moments idonis per aplicar possibles tractaments fitosanitaris. També es proven mètodes de control alternatius com ara aquest nou assaig amb endoteràpia, la col·locació de trampes per capturar les papallones, la confusió sexual amb feromones o la lluita biològica amb insectes parasitoides.
Primers dies
La sortida hivernal de les erugues de la papallona del boix (Cydalima perspectalis) ha estat esglaonada i amb pocs individus. La darrera generació de papallones de 2021 va ser baixa i aquests dies a les comarques de Catalunya interior trobem diferents estadis larvaris. La sortida d’aquestes erugues no ha provocat, de moment, danys importants i s’espera que cap a finals d’aquest mes i començaments de juny comencin a crisalidar, i, per tant, ja hi haurà la primera generació de papallones adultes.
La plaga de la papallona del boix avança en direcció sud-oest des del focus inicial detectat a la Garrotxa l’any 2014. L’estudi realitzat pel Departament d’Acció Climàtica confirma que aquesta espècie invasora ja és present a 193 municipis de 23 comarques catalanes. Concretament, segons es desprèn del seguiment realitzat pel Cos d’Agents Rurals a finals de l’any 2021, la papallona ha arribat ja a les comarques de la Segarra i el Baix Camp on fins ara la plaga no era present i a 8 nous municipis més que l’any 2020.
Les comarques amb major extensió i grau d’afectació són Osona, el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà i el Moianès. A la part nord-occidental i occidental del Berguedà, l’any 2021, s’ha observat una disminució de l’afectació respecte de la campanya de 2020, tot i que a la resta de la comarca continua l’increment de l’afectació.
Ha augmentat el grau d’afectació de manera important i en recobriment a les comarques del Bages, l’Anoia i la meitat oriental del Solsonès. En canvi, les comarques on la plaga avança de manera moderada són el Baix Llobregat, el Baix Penedès i el Montsià. Segons les dades recollides en relació amb el rebrot dels boixos, el 51% de les mates no rebroten després d’un atac sever de dos anys.
Nova campanya de la Xarxa de Vigilància i Seguiment
Aquest mes de maig, s’ha iniciat una nova campanya de la Xarxa de Vigilància i Seguiment de la papallona del boix a Catalunya, una xarxa en funcionament des de l’any 2018. Aquesta Xarxa de Vigilància és una altra actuació prevista en el Pla d’acció de la papallona del boix i vol aprofundir en el coneixement del cicle biològic de la papallona del boix mitjançant l’obtenció de corbes de vol en diferents indrets de Catalunya. També cal conèixer l’expansió de la papallona arreu del territori i detectar els canvis en el seu cicle biològic segons variables ecològiques i geogràfiques, a més de disposar d’informació rigorosa i contrastada per poder informar-ne els agents implicats com ara l’Administració local, associacions i particulars.
Aquest any 2022, participaran en el Pla les mateixes 33 estacions que ja van aportar dades l’any 2021 repartides arreu de Catalunya, la Val d’Aran i Andorra, amb una especial cobertura a la zona del Pirineu i Pre-pirineu i la Serralada Transversal, que són les àrees amb més presència de boix. Hi participen prop de cinquanta persones, totes voluntàries, la majoria vinculades a espais naturals protegits, que setmanalment visiten les estacions de seguiment.
Defoliats una tercera part dels boixos de Catalunya
La papallona del boix és una espècie invasora que s’alimenta de fulles de boix de jardins i boscos. Els efectes de la plaga són molt impactants perquè deixen els boixos absolutament defoliats, la qual cosa en compromet la capacitat de supervivència. Les erugues, tot i que provoquen molèsties, no són urticants ni perilloses per a les persones.
Es calcula que només a Catalunya ja ha afectat unes 170.000 hectàrees, cosa que representa un 31% del total de boixos. La previsió és que aquesta plaga arribi a totes les zones de Catalunya amb presència de boix i apunta a un escenari de pèrdua progressiva de les masses de boix, tot i que s’està treballant per cercar mètodes de control biològic i minimitzar-ne els danys.
Les primeres papallones acostumen a volar a partir del mes de juny. D’agost a octubre, la plaga té dues generacions més que fan que sigui molt abundant en ple estiu, cosa que provoca una important alarma social per la gran quantitat de papallones atretes per la llum que voleien al voltant de làmpades, faroles i focus.
