El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha iniciat en els darrers mesos tres expedients relatius a concessions hidroelèctriques (una reversió i dues extincions).
En primer lloc, és en marxa el procés de reversió de la central de Can Trinxet, al municipi de Sant Quirze de Besora (Osona). En aquesta concessió, que finalitza el 30 de juliol de 2024, l’ACA ja ha comunicat l’inici de l’expedient i ha requerit tota la documentació al titular, a l’ICAEN i a la Direcció General d’Energia.
Pel que fa a la central hidroelèctrica de la Cúbia, al terme municipal de Ripoll (Ripollès), ha començat el procés per finalització i extinció del termini concessional. La concessió se li va atorgar per a un període de 75 anys des de la posada en servei. Ara, Acció Climàtica ha pogut acreditar documentalment que aquest aprofitament és en funcionament, com a mínim, des de l’any 1946, de manera que ja ha transcorregut la totalitat del període establert.
Finalment, a la central hidroelèctrica Vilanna, al terme municipal de Bescanó (Gironès), també s’ha iniciat un expedient d’extinció, en aquest cas per incompliment reiterat de les condicions del títol concessional. Aquesta central ha estat sancionada vuit vegades per l’ACA entre els anys 2008 i 2021 en haver quedat acreditat l’incompliment reiterat del cabal concessional i del cabal de manteniment, i la inexistència dels sistemes de control obligatoris per a la comprovació del compliment dels cabals de manteniment i la manca de comunicació de les dades del cabal derivat. La incoació de l’expedient d’extinció ja ha estat notificada al titular perquè pugui presentar les al·legacions que estimi oportunes.
Expedients en revisió
L’ACA té previst revisar tots els expedients de les concessions hidroelèctriques a les conques internes. També preveu licitar una assistència tècnica per analitzar en profunditat tota la documentació històrica dels expedients concessionals i comprovar la vigència de les concessions i el compliment dels cabals ambientals. Cal tenir en compte que en l’àmbit de la part catalana de la conca de l’Ebre la competència és de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
De les 229 centrals existents, que sumen 250 captacions, 139 titulars i 272 MW de potència instal·lada, tres caduquen en un període de 10 anys i 12 més en 20 anys. La resta de concessions arriben fins a l’any 2061. Aquestes instal·lacions generen avui, segons la pluviometria anual, entre el 50% i el 70% de la producció elèctrica renovable, i entre el 8% i el 13% de la producció elèctrica total de Catalunya. Més enllà de la capacitat de producció, però, les hidroelèctriques són clau per la flexibilitat que poden proporcionar al sistema elèctric.
Una futura gestió pública
La normativa que regeix les concessions (Reglamento del Dominio Público Hidráulico, de caràcter estatal) no dona l’opció d’atorgar-la per via directa a un ajuntament. Per aquest motiu, serà l’energètica pública, que entrarà en funcionament abans d’acabar l’any, qui exerceixi la gestió pública d’aquestes infraestructures.
