Més de 2.000 feligresos gironins han participat en la fase diocesal del Sínode per tal de millorar la comunió, la participació i la missió catòlica. Es tracta d'una convocatòria que el papa Francesc va estendre a tota la comunitat per demanar la sinodalitat i reflexionar sobre quins processos ha de seguir l'església per obrir-se a la missió.
Entre les reflexions que han aportat els gironins hi ha propostes per canviar el llenguatge i reformes que consideren "necessàries" perquè la comunitat comuniqui millor l'evangeli. La participació en aquest procés de consulta a Girona ha estat molt elevada, assimilant-se als feligresos que hi han participat en la diòcesi de Toulouse, on hi ha una població molt superior.
Aquest diumenge la diòcesi de Girona tancarà el Sínode en un acte que es farà a la catedral a partir de les cinc de la tarda. En aquesta clausura es presentaran algunes de les aportacions que s'han fet des de la comunitat cristiana de Girona davant de la crida del papa Francesc per reflexionar sobre com millorar la comunió, la participació i la missió.
Des de mitjans d'octubre s'ha celebrat el Sínode a Girona amb la participació de 2.058 persones. El 57% d'elles són dones i el 43% restant, homes. La mitjana d'edat dels participants és de 50,5 anys. En aquesta crida, tots els feligresos han pogut donar la seva opinió ja sigui en grups o a nivell individual sobre quins canvis consideren que cal impulsar a l'església.
El Sínode 2021-2023 es va inaugurar al Vaticà el 9 i 10 d'octubre amb el lema 'Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió'. A les diòcesis aquest procés va arribar una setmana més tard, el diumenge 17 d'octubre.
Per impulsar les trobades de debat i reflexió s'han establert unes comissions que també són les encarregades de fer el seguiment i recopilar les aportacions que fan els creients per redactar una síntesi final, que a Girona es presentarà aquest cap de setmana.
Canvis en el llenguatge i modificacions "necessàries"
En la diòcesi gironina la comissió ha estat formada per tres preveres (els mossens Joan Maria Amich, Josep Puig i Joan Soler), dos religiosos (Abelardo Rodríguez i Clara Fernández) i tres laics (Dolors Lleal, Mapi Osés i Martí Santiago).
El coordinador de la comissió gironina, mossèn Josep Maria Amich, ha destacat que els feligresos gironins aposten per canviar el llenguatge i impulsar algunes reformes que consideren "necessàries" per garantir la continuïtat dels valors cristians.
A més, la comissió destaca la bona rebuda d'aquest procés de consulta a causa de l'elevada participació. A Toulouse, una diòcesi amb molta més població que la de Girona, hi han participat 2.200 persones, només unes 200 més que a Girona. A París, hi havia 6.480 creients.
Les conclusions que es presentaran aquest diumenge ja s'han enviat al Vaticà i a la Conferència Episcopal, tal com marca el procediment. Amb tota la informació que es reculli, es farà un primer document de treball que es publicarà abans del setembre del 2022. A partir d'aleshores es farà la fase continental en què es formaran assemblees per debatre aquestes propostes i finalment es redactarà un document final que s'enviarà el mes de març de 2023 a Roma.
