Un equip d'investigadors del grup LEQUIA de la Universitat de Girona, dirigit pel Dr. Jesús Colprim, ha desenvolupat un sistema capaç de tractar de manera eficaç aigües contaminades amb diferents nivells de nitrats. El sistema ho fa amb un baix consum energètic i sense generar residus addicionals. Aquesta tecnologia, per la qual la UdG ja ha sol·licitat una patent europea i que ha estat publicada en revistes científiques internacionals d'alt impacte, aprofita la capacitat que tenen determinats bacteris de reduir els nitrats. La seva aplicació permet reduir els nivells de contaminació tant en aigües subterrànies com residuals.
L'equip d'investigació ha remarcat la importància d'aquesta recerca perquè, a banda de poder tractar les aigües contaminades, ho fa amb un baix consum energètic i sense generar els residus addicionals d'altres tecnologies.
El procés de tractament de les aigües subterrànies es fa utilitzant un tipus de bacteris que són exoelèctrics (actius elèctricament), per la qual cosa no és necessària l'addició de reactius (matèria orgànica). A més, el potencial d'elèctrode s'ajusta mitjançant un dispositiu electrònic (un potenciòstat) alimentat per una placa solar.
Els nitrats, un problema d'abast mundial
D'aquesta manera, es resol una de les mancances clàssiques d'aquests sistemes: tractar aigües contaminades amb diferents nivells de nitrats a un cost raonable. La tecnologia és aplicable tant al tractament d'aigües residuals com al d'aigües subterrànies, i és susceptible de ser desenvolupada a escala industrial. En proves efectuades amb aigües obtingudes de pous del municipi de Navata (Alt Empordà), s'han arribat a tractar aigües subterrànies contaminades amb nivells superiors a 150 mg/l de nitrats.
La contaminació de les aigües per compostos de nitrogen (nitrats i nitrits) és una problemàtica d'abast mundial que té un origen principalment agrícola (per l'ús de purins o fertilitzants, per exemple). El consum d'aigua amb alts nivells de nitrats pot comportar diversos perills per a la salut humana, com ara malalties respiratòries o un augment de la glàndula tiroide en infants.
Per això, tant a Europa com als Estats Units existeixen diferents normatives que en regulen els nivells permesos, i que fan palesa la necessitat d'eliminar-los. Catalunya no en roman exempta: el 2005 el 34% dels municipis tenien aigües subterrànies amb valors superiors als 50 mg/l, el màxim permès que marca la legislació per a aigües destinades al consum humà.
Sol·licitud de patent
Aquesta recerca ha estat publicada en diversos mitjans de renom i, a més, s'ha sol·licitat patentar-la. La patent europea que s'ha sol·licitat té com a titular la Universitat de Girona, i com a inventors el Dr. Jesús Colprim, la Dra. Marilós Balaguer, el Dr. Sebastià Puig i el Sr. Narcís Pous, tots ells pertanyents al grup de recerca LEQUIA de la UdG.
