En tancament de 2021, el Programa de col·laboració de salut mental a l’atenció primària i comunitària (PSP) va atendre a la demarcació de Girona 17.308 persones, un 36% més que a l’any 2020. D’aquestes 9.539 van rebre atenció psicològica de forma individualitzada o grupal i 4.485 van requerir una interconsulta.
El PSP és una col·laboració de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines i els equips de l’atenció primària de la Regió Sanitària de Girona. A través de la formació, la interconsulta i el seguiment individual, el programa facilita que la població amb malestar emocional i trastorns mentals comuns accedeixi a intervencions breus en el CAP, amb caràcter preventiu, menys medicalitzat i amb la possibilitat de ser avaluats per psicòlegs clínics que filtren la gravetat de cada cas i el deriven als centres d’atenció a la salut mental especialitzats, si és necessari.
Des de l’any 2017, el programa està desplegat a totes les ABS de la Regió Sanitària de Girona i està molt ben valorat per part dels professionals d’ambdós nivells assistencials, els quals atenen de forma conjunta, a l’atenció primària, els problemes de salut mental i addiccions de baixa complexitat. Entre d’altres beneficis d’aquest programa s’hi troba la col·laboració entre els professionals de l’atenció primària i els dels serveis especialitzats de salut mental en l’atenció al trastorn mental greu, amb un abordatge integral de la persona des dels dos nivells d’atenció, i l’augment de la capacitat resolutiva de l’atenció primària.
En l’àmbit infantil i juvenil se segueixen els infants i joves fins als 17 anys amb símptomes d’ansietat, somatització, depressió, alteracions de conducta i dificultats relacionals, entre d’altres. Concretament, a l’any 2021 s’hi van atendre 2.961 persones menors de 18 anys (17% del total de pacients atesos al programa).
En cinc anys el programa ha incrementat la dotació de professionals en més d’un 158% i a l’any 2021 hi havia 18 professionals de l’atenció a la salut mental inclosos al programa.
La detecció precoç del trastorn de la conducta alimentària al CAP
Segons la psicòloga clínica del PSP que dona cobertura a la Selva marítima, Debbie Fuentes, l’impacte de la pandèmia en la població infantil i juvenil “no s’ha acabat”. “Continuen arribant casos de malestar emocional derivats de la situació de confinament”, assegura.
L’experta es refereix concretament a joves amb alteracions de la conducta alimentària, disgust amb l’autoimatge i cognicions rígides vers l’alimentació, que tenen el seu inici en el confinament però que “afloren ara com a un problema”, diu. La psicòloga també informa de casos amb conductes no tan instaurades com per conformar un trastorn però que són un factor de risc i, en aquest sentit, subratlla la importància del treball conjunt del psicòleg amb els professionals de la infermeria pediàtrica a la consulta de l’atenció primària.
“L’acompanyament en l’alimentació saludable, el control del pes i les constants, ajuden a l’adolescent, de vegades molt jove, a entendre les bases de la nutrició i a desmitificar afirmacions errònies extretes de les xarxes socials o de les relacions amb iguals” explica Fuentes. El treball psicològic per identificar i treballar factors que mantenen la conducta, els trets protectors i de risc, permet complementar aquest canvi i la restitució de l’alimentació funcional i flexible.
Crisis d’ansietat i autolesions, en augment
La psicòloga clínica també alerta de l’augment de les crisis d’ansietat i les autolesions que es tracten al programa. L’ansietat, i en concret, les crisis o les sensacions físiques relacionades (marejos, sensació d’ofec, taquicàrdies) són un dels motius més freqüents de consulta per part d’adolescents i també d’infants.
Segons Debbie Fuentes, es detecten sovint casos d’infants que després d’un episodi d’ansietat concret, genera un cert estat d’alerta amb hipervigilància de les sensacions físiques, por a la repetició de les mateixes i canvis en la funcionalitat diària. Des del PSP infantil i juvenil es treballa l’aprenentatge del funcionament de l’ansietat i l’aplicació de tècniques cognitives i conductuals senzilles que permeten, amb poques sessions, que infants i adolescents, sense problemàtiques de base ni una disfuncionalitat gran, aturin les conductes de manteniment de l’ansietat i comprenguin què els ha passat.
Així mateix, Fuentes indica un augment de les consultes per autolesions no suïcides. Aquestes tenen, en la majoria de casos, una intencionalitat ansiolítica ja que redueixen el malestar emocional, ajuden a ubicar el dolor en un punt físic del cos, i l’acció analgèsica endògena aporta una sensació de calma. “Els adolescents han vist limitades les possibilitats de descàrrega i regulació emocional fora de casa durant bastant temps, amb menys interacció social física, i una reducció del seu món a la seva pròpia habitació”, argumenta Fuentes.
En la seva opinió, les autolesions són una conducta que per la seva acció reguladora immediata “és probable que es tornin a repetir si no es treballen alternatives de regulació”, afirma. Des del Programa de suport a primària es treballen aquestes alternatives de regulació a l’autolesió. És important destacar que en aquest model de treball col·laboratiu els professionals poden identificar una autolesió que emmascari una conducta suïcida, i en aquest cas, es valora quin és el tractament més adient i el centre on fer-lo.
