Segons recull la sentència, l'estiu del 2005 la cambrera va començar a treballar al restaurant mexicà Taco-Taco de Girona, situat al carrer del Nord de la ciutat. A finals d'agost, l'empresa li va prorrogar el contracte temporal que tenia per deu mesos més. Mentre la jove treballava de cambrera, va començar una relació sentimental amb el cap de cuina de l'establiment, que aleshores estava casat.
El febrer del 2006, la cambrera, Yolanda Pablo, va saber que s'havia quedat embarassada. Quan li va fer saber a l'encarregat, pocs dies més tard se li va donar una setmana de festa. Després que es tornés a incorporar, a mitjans de març, Rodríguez la va citar per a una reunió.
La sentència considera provat que, durant la trobada, Rodríguez va dir a la cambrera 'que havia d'interrompre l'embaràs o sinó, no li renovarien el contracte de treball'. La jove, però, després de dubtar-ho, va decidir continuar endavant i tenir la criatura.
Quan es va extingir el contracte, el juliol del 2006, l'empresa no la va renovar i tampoc li va pagar cap mena de liquidació. Després de signar l'extinció -on es recollia que la liquidació eren 0 euros-, la cambrera va portar l'empresa als jutjats per acomiadament improcedent, i va rebre una indemnització de 2.000 euros.
Va ser més endavant, però, quan Pablo va denunciar que l'encarregat l'havia coaccionada perquè avortés. El judici es va celebrar a finals de gener, i ara el Penal Número 4 n'ha emès la resolució.
La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Montserrat Arroyo, dóna plena credibilitat al relat que Pablo va fer durant el judici. Tot i que la jove no va denunciar els fets fins al febrer del 2007 -amb l'ajuda del sindicat UGT- la sentència indica que aquest lapse de temps 'no afecta la credibilitat' de la declaració de la cambrera.
Taxatiu a l'hora de coaccionar-la
L'escrit de la sentència també recull que, durant el judici, Yolanda Pablo va dir que l'encarregat havia estat 'taxatiu' a l'hora de coaccionar-la. Per contra, a la seva declaració, Rodríguez va dir que no recordava si el motiu de la trobada era parlar sobre l'embaràs de la jove.
D'altra banda, la sentència també diu que, un cop la cambrera va decidir tenir la criatura, el clima laboral es va 'enrarir' i se li va començar a fer la vida impossible. Entre d'altres, se l'obligava a carregar neveres i traslladar caixes pesades, 'tasques inadequades per a una jove embarassada, i que revelen un clima hostil i una deixadesa en les funcions de l'encarregat', segons indica l'escrit
La sentència condemna José Luis Rodríguez a una pena de dinou mesos de presó per un delicte de coaccions. En matèria de responsabilitat civil, el jutjat imposa al condemnat el pagament d'una indemnització de 6.000 euros a la cambrera, i conclou que el restaurant -en cas que l'encarregat no pagui- actuarà com a responsable civil subsidiari.
La defensa apel·larà
La sentència no es ferma i s'hi pot interposar recurs en un termini de deu dies. L'advocat de la defensa, Carles Monguilod, ja ha avançat que recorrerà la decisió judicial davant l'Audiència de Girona.
Segons ressalta el lletrat, 'ni els fets provats s'ajusten a la realitat del que va passar, ni la qualificació jurídica dels fets que es declaren provats es correspon amb el delicte que la sentència recull'. En aquest sentit, Monguilod ressalta que els fets provats són 'clarament atípics i que així es mantindrà en el recurs que es farà'.
El febrer del 2006, la cambrera, Yolanda Pablo, va saber que s'havia quedat embarassada. Quan li va fer saber a l'encarregat, pocs dies més tard se li va donar una setmana de festa. Després que es tornés a incorporar, a mitjans de març, Rodríguez la va citar per a una reunió.
La sentència considera provat que, durant la trobada, Rodríguez va dir a la cambrera 'que havia d'interrompre l'embaràs o sinó, no li renovarien el contracte de treball'. La jove, però, després de dubtar-ho, va decidir continuar endavant i tenir la criatura.
Quan es va extingir el contracte, el juliol del 2006, l'empresa no la va renovar i tampoc li va pagar cap mena de liquidació. Després de signar l'extinció -on es recollia que la liquidació eren 0 euros-, la cambrera va portar l'empresa als jutjats per acomiadament improcedent, i va rebre una indemnització de 2.000 euros.
Va ser més endavant, però, quan Pablo va denunciar que l'encarregat l'havia coaccionada perquè avortés. El judici es va celebrar a finals de gener, i ara el Penal Número 4 n'ha emès la resolució.
La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Montserrat Arroyo, dóna plena credibilitat al relat que Pablo va fer durant el judici. Tot i que la jove no va denunciar els fets fins al febrer del 2007 -amb l'ajuda del sindicat UGT- la sentència indica que aquest lapse de temps 'no afecta la credibilitat' de la declaració de la cambrera.
Taxatiu a l'hora de coaccionar-la
L'escrit de la sentència també recull que, durant el judici, Yolanda Pablo va dir que l'encarregat havia estat 'taxatiu' a l'hora de coaccionar-la. Per contra, a la seva declaració, Rodríguez va dir que no recordava si el motiu de la trobada era parlar sobre l'embaràs de la jove.
D'altra banda, la sentència també diu que, un cop la cambrera va decidir tenir la criatura, el clima laboral es va 'enrarir' i se li va començar a fer la vida impossible. Entre d'altres, se l'obligava a carregar neveres i traslladar caixes pesades, 'tasques inadequades per a una jove embarassada, i que revelen un clima hostil i una deixadesa en les funcions de l'encarregat', segons indica l'escrit
La sentència condemna José Luis Rodríguez a una pena de dinou mesos de presó per un delicte de coaccions. En matèria de responsabilitat civil, el jutjat imposa al condemnat el pagament d'una indemnització de 6.000 euros a la cambrera, i conclou que el restaurant -en cas que l'encarregat no pagui- actuarà com a responsable civil subsidiari.
La defensa apel·larà
La sentència no es ferma i s'hi pot interposar recurs en un termini de deu dies. L'advocat de la defensa, Carles Monguilod, ja ha avançat que recorrerà la decisió judicial davant l'Audiència de Girona.
Segons ressalta el lletrat, 'ni els fets provats s'ajusten a la realitat del que va passar, ni la qualificació jurídica dels fets que es declaren provats es correspon amb el delicte que la sentència recull'. En aquest sentit, Monguilod ressalta que els fets provats són 'clarament atípics i que així es mantindrà en el recurs que es farà'.
