La sinagoga de Besalú serà Bé Cultural d'Interès Nacional d'aquí dos mesos

Entre sis i vuit setmanes. Aquest és el termini que preveu el Departament de Cultura per poder declarar formalment Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) la zona arqueològica de Besalú (Garrotxa). Aquest conjunt, gairebé únic a Europa, comprèn les restes medievals de la sinagoga, uns banys i una sala d'oracions en un elevat grau de conservació.

"És una qüestió de simple procediment administratiu, aviat quedarà ratificat", ha assegurat el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. D'altra banda, el conseller veu amb bons ulls la demanda d'un grup d'amants del Barri Vell de Girona que volen que el Call Jueu sigui declarat Patrimoni Material de la Humanitat.

Des de fa mesos, el poble de Besalú demanava que la zona arqueològica de la sinagoga fos declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Finalment, aquests desitjos s'han fet realitat. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha confirmat que el procés ja està molt avançant, que l'Insitut d'Estudis Catalans ja ha fet el dictamen necessari com també el Consell Assessor de Patrimoni i, per tant, només queda un mer tràmit administratiu. "Aquesta demanda passarà aviat a una sessió de Govern, quedarà ratificat i es podrà prendre la decisió", ha afegit Mascarell. En concret, en unes sis o vuit setmanes el conjunt arqueològic garrotxí passarà a la llista de Béns Culturals d'Interès Nacional en la categoria de zona arqueològica.

Aquest conjunt històric comprèn les restes de la sinagoga medieval, la 'micvé' o banys rituals, un pati i una sala d'oracions. Es tracta d'un dels pocs conjunts sinagogals arreu d'Europa que es conserven en tant bon estat i compten amb documentació d'època medieval. De les restes, destaca especialment la zona dels banys rituals que eren usats tant per homes com per dones i on s'hi acostumaven a purificar objectes d'ús personal com vaixelles i estris usats durant la 'Pesah', la pasqua jueva que commemora l'èxode els hebreus a Egipte. Segons els documents històrics, el pati de la sinagoga acostumava a acollir festivals i casaments. A més, el conjunt també disposava d'una escola i una sala d'oració. Aquest espai arqueològic no només tenia usos religiosos sinó que també s'hi celebraven reunions civils.

Els treballs de museïtzació de la zona es van concentrar en dues fases. La primera va suposar la recuperació de la fisonomia original de la sinagoga, datada del segle XIII, i la recuperació d'elements relacionats amb les activitats hidràuliques de l'edifici el 1601. La segona fase va consistir en l'adequació de la plaça i l'obertura del Portal dels Jueus a la façana fluvial.

"Tenim la sort i l'honor de tenir un patrimoni excepcional, no hi ha cap altre micvé similar arreu d'Espanya en aquest alt grau de conservació", ha assenyalat l'alcalde de Besalú, Lluís Guinó. El batlle ha afirmat que aquest títol respon a motius històrics justificats i ha valorat la "gran influència" que la cultura jueva va tenir durant una època dins la societat catalana.

"El Call Jueu té totes les virtuts i valors per ser Patrimoni de la Humanitat"

Paral·lelament, Mascarell ha valorat positivament la demanda d'un grup d'amants de la cultura i del Barri Vell de Girona per declara el Call Jueu Patrimoni Material de la Humanitat. Recentment, sis membres dels Amics de la Unesco es van reunir per tractar la possibilitat d'instar a l'Ajuntament de Girona a obrir un expedient per aconseguir aquest títol. "Té totes les característiques per ser-ho, és una qüestió del consistori i la Generalitat i, senzillament, cal posar-ho sobre la taula de l'organisme internacional. Des del punt de vista de virtuts i valors no hi ha dubte que podria formar-ne part", ha assenyalat Mascarell. El conseller però ha explicat que aconseguir aquest títol depèn de "diverses variables" i ha recordat que ens últims 25 anys l'estat espanyol ha demanat moltes declaracions similars i, per tant, ara és "una mica més difícil" d'aconseguir-ho.

El conseller també ha volgut valorar les paraules del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre les noves exigències i retallades que demanarà l'Estat a les comunitats autònomes que van sobrepassar l'objectiu de dèficit l'any passat. "Penso que això mostra el desconeixement radical que hi ha sobre el que ha significat els esforços del Govern per adaptar i disminuir el dèficit", ha criticat.

"No es pot retallar més en cultura"

El conseller ha subratllat que aquestes demandes només deixen clar "quina idea tenen els responsables d'Hisenda Pública de l'Estat sobre els límits a Catalunya". "El Govern té la voluntat inequívoca de posar els comptes en ordre però sabem també quin és el límit i en l'àmbit cultural no es pot demanar més", ha assegurat. Mascarell ha ressaltat que retallar més en cultura podria posar en perill "tot allò que s'ha construït durant més de 100 anys". "Catalunya és un país que crea riquesa i seria normal que es dediqués un percentatge a la cultura similar a que inverteixen altres països veïns. L'Estat ens demana que no hi dediquem més diners però nosaltres defensarem els mínims amb tota la radicalitat possible perquè la cultura catalana no retrocedeixi", ha assegurat.

El tancament "temporal" de la Sala Tallers

Finalment, el conseller també ha volgut dir quatre paraules sobre el tancament de la Sala Tallers de Barcelona. Mascarell ha lamentat els fets però ha recordat que es tracta d'una "decisió temporal" i que afirmat que des del Departament de Cultura faran tot el possible per resoldre la situació "ben aviat". "La causa d'aquest tancament ha estat l'augment de l'IVA en el sector cultural perquè, des de la seva implantació, ha disminuït un 30% el consum cultural", ha alertat el conseller.

Mascarell ha fet aquestes declaracions durant al seva visita a la Fira Besalú Ciutat Jueva que s'ha portat a terme aquest cap de setmana. Aquesta celebració, que es porta a terme des de fa anys, compta amb visites guiades teatralitzades, un mercat jueu, tallers, exposicions i conferències per apropar els visitants al llegat patrimonial i cultural de la història del municipi.