La Vall d'en Bas (Garrotxa) ha començat un projecte per treballar en la transició agroecològica del municipi. La primera fase d'aquesta iniciativa, que engloba el consistori i els productors agroramaders, ha estat elaborar una diagnosi per saber l'estat del sector.
Aquest document elaborat per Arran de Terra certifica que l'estat de salut de l'agroramaderia a la Vall d'en Bas és dolent i seguirà empitjorant si no es prenen mesures per capgirar algunes de les dinàmiques negatives que pateix aquesta economia.
Un dels principals punts de l'estudi conclou que la majoria de pagesos són conscients que cal capgirar el model que segueixen les explotacions actuals per convertir-les en més sostenibles, resilients, justes i saludables per garantir la continuïtat a mitjà termini. Per això, els productors destaquen que són conscients que cal descarbonitzar l'activitat agroramadera i treballar en la transició del sector.
Compromís de les administracions
Una de les fortaleses de la Vall d'en Bas que remarca aquesta diagnosi és el potencial que té el territori per ser un referent català, espanyol i europeu en aquesta activitat agroramadera que compagini la viabilitat econòmica, social i ecològica amb la descarbonització de l'economia. Malgrat tot, els productors han anunciat que només veuen aquesta transició possible si hi ha un compromís clar de les administracions competents en aquest àmbit i la resta d'agents del territori.
De tota manera, hi ha determinats productors que ja s'han involucrat activament en aquesta transició i han anunciat que han pres algunes mesures per aconseguir aquesta descarbonització a nivell individual. Això fa que el nombre d'explotació de producció agrària ecològica hagin augmentat de forma significativa en els últims anys.
A més, l'estudi també indica que el territori compta amb una excel·lent qualitat de sòl, recursos hídrics abundants, bondat en el clima i una orografia que facilita la producció agroramadera sostenible.
Per altra banda, el document certifica que els pagesos estan molt professionalitzats i una part important dels responsables de les explotacions manté el model d'agricultura familiar. Això fa que la producció agroramadera esdevingui una de les principals fonts econòmiques del municipi.
Contracte agroramader
La diagnosi també apunta un conjunt de mesures que es podrien aplicar per tal de garantir aquesta transició del sector. Una de les més destacades és impulsar un contracte agroramader. Aquesta mesura consistiria en crear un sistema de pagaments als productors per aquelles accions que fan i que contribueixen a la preservació de la biodiversitat sense tenir un benefici econòmic directe. Es tracta d'una iniciativa que ja funciona a Menorca des del 2005 i també té algunes rèpliques a Collserola i les Gavarres que recentment han elaborat proves pilot.
Per altra banda, l'estudi demana augmentar la cohesió i la cooperació entre la pagesia. En aquest sentit, els productors agroramaders demanen que la transició es faci de forma conjunta amb les administracions i amb una estratègia unificada. A més, també detalla que es podrien unir esforços amb la cooperativització de serveis amb altres agents i fer més eficient la distribució dels productes.
