Mor el bisbe de Girona Francesc Pardo als 75 anys

Portava setmanes ingressat arran d'una llaga a l'estómac que va obligar a internar-lo a la UCI

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha mort aquesta matinada als 75 anys. Portava setmanes ingressat arran d'una llaga a l'estómac, que va obligar-lo a internar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'hospital Josep Trueta de Girona.

A mitjans de març, el Bisbat va informar que després d'uns dies en què semblava que hi havia una progressiva millora, de cop Francesc Pardo va tornar a empitjorar i va entrar en situació crítica. Aquesta nit, el bisbe de Girona ha mort a l'hospital. Portava més de tretze anys al capdavant de la diòcesi. El Papa Benet XVI el va nomenar el 16 de juliol del 2008 i va prendre possessió del càrrec a mitjans d'octubre.

Així mateix, i d'acord amb el Codi de Dret Canònic, s'ha convocat el Col·legi de Consultors, que en situació de seu vacant assumeix el govern de la diòcesi. Aquest òrgan haurà d'elegir en els propers dies un Administrador Diocesà, que per tal que regeixi interinament la diòcesi en absència de bisbe.

A favor del diàleg

De caràcter afable, Francesc Pardo va destacar per les seves homilies de to conciliador durant el procés sobiranista. Ja al 2012 va mostrar-se a favor que es conegués la voluntat dels ciutadans sobre el seu "futur polític i social". I un any més tard, va ser el primer bisbe català a demanar perdó pels "insults i menyspreus d'una cadena de televisió vinculada als Bisbes" (en referència a 13TV).

Sempre mostrant-se a favor del dret a decidir, Francesc Pardo va demanar que hi hagués "acords i negociació" després del referèndum de l'1-O, mostrant-se preocupat per la situació que es vivia a Catalunya. I el 2019, durant l'homilia de Sant Narcís, va demanar l'alliberament dels presos polítics i va apel·lar a la misericòrdia per cercar solucions, dialogar i "afermar la convivència".

A més d'estar al capdavant de la diòcesi de Girona, dins la Conferència Episcopal Espanyola Francesc Pardo també era membre del Consell d'Economia i de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i promoció humana. I dins la Conferència Episcopal Tarraconense, era bisbe delegat del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l'Art Sagrat (SICPAS).

Biografia

Francesc Pardo i Artigas va néixer el 26 de juny de 1946 a Torrelles de Foix (Alt Penedès). Va entrar al Seminari Menor de Barcelona i va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Major. Va obtenir la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya. Publicà diversos articles en revistes especialitzades de pastoral. Va ser ordenat prevere a la basílica de Santa Maria, de Vilafranca del Penedès, el dia 31 de maig de 1973.

A l’Arxidiòcesi de Barcelona tingué les següents responsabilitats:

  • 1973-1980. Coadjutor de les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat, de Vilafranca del Penedès.
  • 1979-1980. Arxipreste de Vilafranca del Penedès.
  • 1980-1997. Rector de Sant Sadurní d’Anoia, on va fundar una cooperativa que va edificar 70 habitatges socials al barri Vilarnau.
  • 1980-1993. Arxipreste de l’Anoia.
  • 1982-1986. Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC.
  • 1985-1988. Membre del Consell Presbiteral i del Col·legi de Consultors.
  • 1990-1993. Vicari episcopal del Penedès-Anoia-Garraf.
  • 1993-1996. Rector de Monistrol d’Anoia.
  • 1993-1995. Membre de la Comissió diocesana per a la preparació del Concili Provincial Tarraconense i membre d’una ponència.
  • 1993-2006. Director del Centre d’Estudis Pastorals de les Diòcesis de Catalunya.
  • 1997-2004. Rector de Sant Esteve de Granollers.
  • 1998-2004. Membre del Consell presbiteral.
  • 1999-2004. Arxipreste de Granollers.
  • 2001-2004. Vicari episcopal del Vallès Oriental.

A la Diòcesi de Terrassa, creada l’any 2004, tingué aquests càrrecs:

  • 2004-2008. Vicari general de pastoral. Delegat episcopal per a l’Economia.
  • 1997-2008. Rector de Sant Esteve de Granollers i membre del Consell Presbiteral, del Consell Pastoral Diocesà, del Consell per als Assumptes Econòmics i del Col·legi de Consultors.

El 16 de juliol de 2008, el papa Benet XVI el va nomenar bisbe de Girona. Va rebre l’Ordenació Episcopal el 19 d’octubre del mateix any a la Catedral de Girona, i va prendre possessió de la Diòcesi el mateix dia.

En l’àmbit de la Conferència Episcopal Espanyola va ser membre de la Comissió Episcopal de Pastoral (2008-2020) i posteriorment de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i Promoció Humana (2020-2022), d’on va ser, durant uns anys, responsable de la Pastoral del Turisme i del Lleure i de la Pastoral de la Salut. També va ser membre de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar (2011-2014) i del Consell d’Economia (2014-2022).

En l’àmbit de la Conferència Episcopal Tarraconense va ser el bisbe delegat del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut (SIJ) (2008-2018), de l’Apostolat Seglar (2008-2011), de la Pastoral Obrera (2009-2011), del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS) (2011-2022) i de les reunions interdiocesanes de Delegats i responsables d’economia (2018-2022).

L’11 de febrer de 2017 fou nomenat fill predilecte de Torrelles de Foix, el seu poble natal.

El 26 de juny de 2021, amb motiu dels seus 75 anys, havia presentat la renúncia al papa Francesc.