El jutjat desestima indemnitzar la família del menor que va morir ofegat a les hortes de Santa Eugènia de Girona

La sentència conclou que l'Ajuntament no va tenir responsabilitat en els fets

El jutjat contenciós-administratiu 3 de Girona ha desestimat que l'Ajuntament hagi d'indemnitzar la família del menor que va morir ofegat en una bassa de les hortes de Santa Eugènia. La sentència tomba el recurs interposat pels pares del nen i conclou que el consistori no va tenir cap responsabilitat en els fets. La magistrada diu que els cartells d'entrada a l'espai natural ja són "prou representatius" que la zona no està habilitada per banyar-s'hi i subratlla que, en tot cas, "la imprudència" del menor "no controlada pels pares" va acabar desencadenant el desenllaç fatal. Per això el jutjat eximeix l'Ajuntament de pagar la indemnització de 342.682,48 euros que reclamava la família. Els seus advocats ja han anunciat que recorreran al TSJC.

El cas es remunta al 14 de juny del 2017. Aquella tarda, el menor va anar a la zona de les hortes de Santa Eugènia amb dos amics. El nen, que tenia 10 anys, va entrar en una de les basses artificials que hi ha a la zona, però ja no en va sortir. Els seus amics van ser els qui van donar la veu d'alerta. Els Bombers van poder treure'l de l'aigua, però el menor no va respondre a les maniobres de reanimació i va morir ofegat.

La família del nen acusava l'Ajuntament de negligència, per no haver senyalitzat la zona de manera adequada ni tampoc haver-hi prohibit expressament el bany. Per això, els seus pares, els seus germans i els avis van acabar portant el cas als tribunals. Van presentar un recurs davant el contenciós, sol·licitant que l'Ajuntament de Girona els hagués de pagar una indemnització de 342.682,48 euros.

El cas va arribar a judici a mitjans de gener. Per una banda, els perits aportats per la família sostenien que la bassa no tenia prou mesures de seguretat i que tampoc hi havia cartells que prohibissin banyar-s'hi.

Per l'altra, l'Ajuntament de Girona defensava que les ordenances municipals recullen explícitament que les basses no són lloc de bany i que hi ha cartells informant que la zona és espai natural. A més, el consistori també posava en relleu que, en tot cas, "l'evident manca de vigilància" per part de la família del menor va ser el que va acabar desembocant en tragèdia.

La sentència ja recull que, durant el judici, hi va haver un "llarg debat" entre una i altra postura. I que dins la sala, es va fer "summament difícil" confrontar-les. Per això, la magistrada va decidir anar ella mateixa fins al lloc per comprovar la zona, i veure si realment hi havia manca de seguretat o bé el menor va ofegar-se perquè va cometre una imprudència.

"Ús inadequat"

La sentència conclou que l'Ajuntament de Girona no va tenir responsabilitat en els fets. I en conseqüència, tomba el recurs presentat per la família del menor i eximeix el consistori d'haver d'indemnitzar-la. Segons recull el contenciós, els cartells d'entrada a les hortes de Santa Eugènia ja són "suficientment representatius que no s'està en una zona habilitada per banyar-s'hi".

La magistrada conclou que va ser el nen qui va fer "un ús inadequat de la bassa, que no convidava precisament al bany" sinó que allò que feia era "protegir la fauna i la flora". La sentència recull que, de fet, quan aquell dia va trobar-se amb els seus amics, el menor ja portava el banyador posat, i que ell mateix els va dir que tenia intenció de "saltar la tanca" i entrar a la bassa.

Per això, el jutjat contenciós 3 de Girona conclou que, en tot cas, "la responsabilitat" de la conducta del menor "seria dels seus pares", i no de l'Ajuntament. La sentència diu, de fet, que el nen va entrar a la bassa "de manera voluntària i no accidental", i que els seus pares no el van controlar en permetre-li "passejar sol amb els seus amics i entrar a la zona d'aiguamolls amb intenció de banyar-s'hi".

En conseqüència, el contenciós desestima íntegrament el recurs presentat per la família del menor i eximeix l'Ajuntament de pagar indemnització. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El despatx Vosseler, que representa els pares, ja ha anunciat que interposarà recurs.