La crisi energètica està provocant disrupcions a la indústria catalana. En alguns casos, l'aturada de producció fa tres dies que dura. En d'altres, l'activitat continua, però s'ajusta per evitar les hores amb el preu més alt, després d'una setmana en què l'electricitat s'ha disparat, afectant especialment sectors que consumeixen més energia, com el siderúrgic, el químic o el paperer. "L'economia està trencada", lamenta un fabricant de cartó, que està considerant aturar el centre de treball.
Davant d'aquests "costos disruptius" que el mercat "no pot absorbir" els empresaris insisteixen a reclamar la reforma del sistema tarifari. "Les elèctriques estan robant a mans plenes", afirma el president de la Comissió d'Energia de Pimec, Joan Vila. La crisi energètica s'ha agreujat aquesta setmana, marcada per les tensions provocades per la invasió d'Ucraïna i les sancions que països com els Estats Units i la Unió Europea han imposat sobre Rússia, que proveeix aproximadament el 40% del gas que consumeix Europa.
En el cas de Catalunya, la dependència del gas rus és menor, però els efectes del conflicte s'estan notant en l'increment de preu del mercat majorista de llum, que aquesta setmana ha arribat a pics de 700 euros el megawatt hora.
Les conseqüències de l'increment, impulsat per l'escalada alcista del gas, han provocat un clam empresarial a favor de la reforma del mercat elèctric per fer front a una "emergència industrial sense precedents". Una de les mesures que han posat sobre la taula els empresaris és desacoblar els combustibles fòssils de la fixació del preu energètic per pal·liar una situació que està afectant "greument" sectors electrointensius com la siderúrgia, metal·lúrgia no fèrrica, química o gasos industrials.
Aturada de tres dies
En algunes companyies, la situació ja està provocant aturades totals de producció perquè l'increment de despesa energètica en feia "inviable" la continuïtat. És el cas de l'empresa Decolletatge Farrés, que fa tres dies que no fabrica tornejats d'acer, llautó o alumini a la planta a Canovelles (Vallès Oriental) perquè el preu que paguen per l'electricitat s'ha multiplicat per cinc.
Per companyies com aquesta, que treballa principalment amb el sector de l'automoció, l'única manera de poder continuar amb la seva activitat és repercutint en el preu del producte final. Ara, estan a l'espera de saber si els clients poden assumir aquest increment.
Marges negatius a les papereres
El cas d'LC Paper de Besalú (Garrotxa) és lleugerament diferent. El seu director i president de la Comissió d'Energia de Pimec, Joan Vila, explica que ells es van "avançar" als esdeveniments i que el mes d'octubre van fer una aturada de deu dies després de l'increment continu del cost energètic a l'estiu. L'empresa, amb 90 treballadors i una facturació anual mitjana dels últims anys de 36 milions d'euros, té capacitat per a produir unes 50.000 tones de paper l'any. "Durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre ja ens va afectar tot això perquè no podíem augmentar preus i això ens va portar a marges negatius", explica.
Davant d'aquesta situació, va decidir parar màquines i "trencar la barrera" d'augmentar preus. "Vam dir als clients que si volien paper, calia apujar preus i la competència va acabar fent el mateix", afirma. "Això passarà amb molts altres productes: cereals, oli i els plàstics. En definitiva, tots aquells productes en què l'energia hi intervingui", afegeix.
De moment, no es plantegen tornar a parar, però explica que tenen certa "flexibilitat" de producció. "Arran de l'octubre, de dues màquines, una va baixar de quatre a tres torns i l'altra va continuar a quatre torns. Fa un mes, la de quatre va baixar a tres i la de tres ha tornat a pujar a quatre. Ara intentarem que funcionin les dues a quatre torns. Ho fem de forma recurrent, és l'única manera de sobreviure", remarca. De fet, diu, estan pujant la producció però avisa que no pot garantir que "al setembre no hagin de tornar a baixar".
Caiguda de competitivitat
Les empreses que produeixen les 24 hores del dia, com el fabricant de cartó Iberboard, estan patint especialment aquests "costos disruptius que estan trencant el mercat, que ja no té capacitat d'absorbir-los", segons explica el seu director general, Alejandro Guinda. Segons l'empresa, la factura del gas ha passat de ser de 300.000 euros mensuals a 1,5 milions en un any, fet que ha obligat a duplicar el preu de les 5.000 tones de cartó que produeix al mes a la planta a Alcover (Alt Camp). Ara, ja no poden incrementar més el que demanen pels seus productes.
Mentre duri la inestabilitat, la direcció està considerant aturar la planta, de la mateixa manera que la resta del sector paperer, indica Guinda, que reclama "posar un límit" al cost que han d'assumir i habilitar eines per poder aplicar ERTOs que complementin "al 100%" les despeses de personal. En el seu cas, compten amb 170 treballadors.
L'escenari bèl·lic i la inflació han provocat que la competitivitat d'Europa "caigui en picat" en comparació amb altres zones del món, lamenta el directiu. "Segons quins productes està sent més rendible comprar-los (als Estats Units) i transportar-los amb tot el que comporta que fabricar-los a Europa. Tenim una economia que està trencada", ha dit, tot afegint que estan a l'espera de les decisions que prenguin els mandataris europeus reunits a la cimera de Versalles alleugereixin la situació.
La siderúrgia evita les franges més cares
D'altra banda, grans empreses com Celsa, que té una planta de fosa a Castellbisbal (Vallès Occidental), s'han vist obligades a modular la producció de primers acers per evitar les hores amb el preu de la llum més disparat. Fonts de l'empresa detallen que l'afectació és en la primera fundació de ferralla, però que la resta de producció continua.
La companyia opta des de dimecres per apagar els forns de consum elèctric i aprofitar per fer manteniment en els moments en què el preu de l'electricitat són més alts. Es dona la paradoxa que les aceries tenen una demanda molt elevada, precisament, per les disrupcions que estan tenint els productors que es troben a la zona en conflicte o als seus voltants i que està assumint la resta del continent. "És un moment d'alta demanda d'acer que s'ha desplaçat a la zona occidental (d'Europa). Celsa treballa molt, i mira d'esquivar alts preus, però no deixa de produir", indiquen fonts de l'empresa.
Afectació a la química
Les empreses que depenen més de l'electricitat, anomenades electrointensives, són algunes de les que estan notant més aquest increment disparat de preus. A banda de Celsa, a Catalunya, algunes de les plantes que són intensives en energia són les de les químiques Ercros o Messer a Tarragona o la barcelonina Carburos Metálicos.
L'afectació sobre el complex petroquímic tarragoní es limita a les que més electricitat consumeixen, tot i que l'increment continuat del cost energètic suposa "una pèrdua de competitivitat per a totes les empreses", indiquen fonts sectorials. Algunes químiques electrointensives estan ajustant temporalment produccions, com és habitual en el sector, i monitorant la situació abans de prendre decisions "més dràstiques".
Fonts sindicals han apuntat que, si bé no s'han donat aturades de producció en aquests casos, "no és el mateix" fabricar amb aturades puntuals que "quan tens un horari estable".
Recessió a l'estiu
Davant aquest escenari, les patronals auguren un panorama força complicat de cara als propers mesos. Pel president de la Comissió d'Energia de Pimec, la conseqüència "natural" de l'escala de preus serà una davallada del consum i, en conseqüència, una recessió econòmica que podria arribar a l'estiu.
L'augment del preu de l'energia tindrà efectes a tots els nivells, també a l'hostaleria, i a nivell d'empreses, diu, "o bé hi ha una reacció immediata per corregir el preu de l'electricitat desvinculant-lo del gas, hi haurà moltes empreses que hauran de tancar". "El sector elèctric està robant a mans plenes a tota l'economia i qui més ho pateix són les famílies i les pimes", afegeix Vila.
De moment, els sectors més afectats són el de la siderúrgia, el ciment, el paper, el vidre o la ceràmica perquè són els que consumeixen més energia, però alerta: en vindran d'altres. "Això acabarà afectant l'hostaleria i la temporada turística tornarà a ser, per tercer any consecutiu, fallida", augura.
Al seu entendre, s'està provocant una crisi de sistema molt complexa. "Cal trobar un model que funcioni", conclou.
