El pla de xoc que desplega la Generalitat vol donar una resposta "ràpida i eficaç" als problemes que generen els senglars i reduir la població de l'espècie en aquelles zones de Catalunya on causen més danys. L'objectiu és aconseguir-ho en un termini de tres anys, i per això s'hi destinaran fins a 10,7 MEUR (dels quals, 3,7 ja aquest mateix 2022).
La directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ha admès que malgrat tots els esforços que s'han destinat fins ara, "seguim veient que amb el senglar ens queda molta feina a fer". Per això, aquest pla específic, a banda de "consolidar" aquelles accions que s'han revelat efectives -com el control cinegètic- també "desplega noves línies de treball complementàries".
Es calcula que a Catalunya, ara mateix, hi ha uns 200.000 senglars. I que en algunes zones del país, la densitat de l'espècie arriba a ser de fins a quinze exemplars per quilòmetre quadrat. Durant la temporada de cacera passada se'n van abatre uns 70.000, als quals cal sumar-n'hi 3.000 més que moren per accidents de trànsit, manca d'aliment o malalties.
La superpoblació de senglars preocupa especialment a les comarques gironines. A les pèrdues que provoquen a l'agricultura, s'hi afegeixen també la sinistralitat viària o els riscos sanitaris i cap a la biodiversitat (perquè poden transmetre la pesta porcina africana i menjar-se espècies amenaçades de flora i fauna).
200 autoritzacions excepcionals
"Des de fa temps el Departament treballa en col·laboració amb els pagesos, els caçadors i els ajuntaments; però queda clar que els resultats no són els desitjables", ha concretat la directora dels serveis territorials d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Elisabet Sánchez. Només per posar un exemple d'allò que s'ha fet fins ara, Sánchez ha explicat que l'any passat, a la demarcació, es van concedir fins a 200 expedients d'autoritzacions excepcionals (que, en conjunt, suposen fins a 9.600 actuacions).
"Massa sovint, però, quan es parla de senglars només es fa referència a cacera; però per controlar l'espècie, cal actuar amb una visió global", ha subratllat la directora territorial. Ara, aquest nou pla de xoc concreta totes les línies en què es vol incidir. Sobretot, també tenint en compte que, amb els senglars, "sempre es parla de conseqüències, però l'objectiu real és anar a controlar la causa d'aquestes conseqüències", ha dit Sánchez.
Cinc eixos, disset línies
El pla de xoc de la Generalitat inclou disset línies de treball que s'estructuren al voltant de cinc eixos: marc normatiu, equilibri de poblacions, danys agrícoles, zones urbanes i governança. L'avenç legislatiu més important que recull serà la nova Llei de Caça (l'actual és espanyola i data dels anys 70), que el Govern vol portar al Parlament l'any que ve.
A l'hora de controlar les poblacions de senglar, la Generalitat admet que establir el número d'exemplars que es considera idoni dependrà de cada zona. Aquí, entre d'altres, es té en compte que l'emergència es declara a partir de vuit senglars per quilòmetre quadrat.
Però com concreta Sánchez, en el cas de la demarcació, "no és el mateix" l'interior del massís de Rocacorba o les Gavarres que la plana de l'Empordà (on hi ha molts camps de conreu). A les comarques gironines, el Departament considera "prioritari" controlar les poblacions de senglar al Baix Empordà (pels danys a l'agricultura) i a una franja que s'estén entre l'Alt Empordà i la Garrotxa (per la sinistralitat viària i les malalties que pot transmetre l'espècie).
Per reduir la superpoblació, Sanitjas subratlla que "l'eina que s'ha demostrat més eficaç és la caça", tot i que també admet que cada vegada queden menys caçadors (de mitjana, se'n perden 2.300 per temporada) i que més de la meitat, són jubilats. En aquesta línia, el pla vol prioritzar estratègies que combinin l'augment de captures -incentivant també el consum de carn de caça- amb actuacions per protegir els conreus, declarar l'emergència cinegètica "en zones crítiques" i impedir que els senglars accedeixin a l'aliment.
Caçadors experts
Pel que fa a captures, la directora general ha subratllat que es crearà una figura "estratègica": la del caçador expert. Es vol implantar aquest mateix 2022. Seran caçadors que podran fer actuacions específiques que comportin un cert risc, requereixin més experiència o se situïn a zones complexes.
En paral·lel, la Generalitat també millorarà la seguretat de les batudes. Es crearà una aplicació que informarà sobre el dia i hora en què es portin a terme (cal tenir en compte que, en un sol cap de setmana, se'n poden fer fins a 500).
Zones urbanes
Una altra de les línies que inclou el pla de xoc és el suport als ajuntaments perquè redactin plans directors, que concretin com actuar en cas que els senglars s'acostin a zones urbanes. I en paral·lel, també es faran campanyes de sensibilització a la ciutadania, perquè tot i que està prohibit donar-los menjar, la directora general admet que "encara hi ha gent que ho fa".
Dins aquest eix, la Generalitat també impulsarà ajuts econòmics als ajuntaments per controlar les poblacions de l'espècie (sovint, amb mètodes diferents o complementaris a la caça) i dur a terme actuacions per reduir els accidents que puguin provocar els senglars.
Per últim, dins l'àmbit de la governança, aquest pla específic impulsarà taules de cogestió per controlar els danys que fan els senglars. Entre d'altres, hi tindran presència ecologistes, caçadors, pagesos, científics i representants de la Generalitat. "L'objectiu és actuar de manera consensuada les mesures que permetin prevenir o aturar els danys", ha dit Anna Sanitjas.
La directora general ha explicat que el pla de xoc també té en compte els mètodes anticonceptius per frenar la superpoblació de senglar. De totes maneres, però, ha admès que cal esperar encara entre quatre i cinc anys per obtenir "resultats ferms" i que, sobretot, són efectius en "poblacions tancades" de senglar (i no en aquelles disperses pel medi natural).
"En definitiva, d'allò que es tracta és d'engegar una bateria d'accions per controlar les poblacions de senglar", ha afirmat la directora general. "I en paral·lel a incrementar-ne les captures, posar barreres perquè accedeixin a l'aliment i controlar-ne els habitats per evitar que l'espècie tingui zones refugi", ha conclòs.
