Es consolida la presència al Cap de Creus del rapinyaire nocturn més gros d'Europa

Durant el cens de ducs, s'han detectat 14 territoris segurs i tres més de possibles

El Parc Natural del Cap de Creus (Alt Empordà) ha detectat aquest any un major nombre de territoris amb ducs, l'ocell rapinyaire nocturn més gros d'Europa. L'ocell té en aquesta zona una de les millors poblacions de Catalunya.

En concret, durant el cens realitzat entre el desembre i el gener amb prop de 150 voluntaris, se n'han detectat 14 territoris segurs i tres més de possibles. El duc necessita espais tranquils, amb aliment i rocams en calma on nidificar. Unes condicions que el cap de Creus compleix. Durant el recompte, també s'han observat altres rapinyaires com el gamarús; l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí, l'esparver, l’aligot i el xoriguer als seus territoris de nidificació habituals.

Així mateix, s’han localitzat dos exemplars de pela-roques, un ocell pirinenc molt escàs a Catalunya que sol hivernar, sempre en pocs exemplars, als penya-segats empordanesos.

El cens de duc coincideix amb el cens d’ocells hivernants del parc, que enguany n'ha comptabilitzat un total de 1.449. El cens, que es duu a terme amb el suport de personal tècnic, el els Agents Rurals i voluntaris i en coordinació amb el Servei de Fauna i Flora del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, constata que el Parc s'ha consolidat com un lloc d’hivernada d'ocells marins, on es poden observar espècies escasses en altres punts de Catalunya com el fraret, la baldriga mediterrània, la gavineta de tres dits o el gavot, entre d'altres.

En el cas de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), s’han detectat un total de 290 exemplars, comptabilitzats sobretot durant un cens de tres hores a la punta de cap de Creus. Pel que fa a la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), seguint la tendència d’aquesta espècie amenaçada en l’àmbit català, s’hi ha observat un total de 4 exemplars, cosa que confirma a escala local el descens generalitzat de l’espècie arreu de la seva àrea de distribució.

També s'hi ha trobat el mascarell, amb sis exemplars; el paràsit, amb un exemplar; el gavot, amb 12 exemplars, o la gavineta de tres dits, amb tres exemplars. També s’han detectat dos exemplars de fraret davant de la punta de cap de Creus, que possiblement han vingut arran de les condicions meteorològiques adverses i el fred que hi ha hagut el darrer mes en altres latituds.

Totes aquestes espècies tenen, al cap de Creus, un dels indrets més bons de Catalunya per a la seva presència hivernal i apareixen amb xifres normalment inferiors en altres punts del litoral català.

Menys corbs marins

Una altra dada rellevant que ha aportat la prospecció de la línia litoral ha estat la referent a la població de corb marí gros. Aquest 2022, s’han comptabilitzat 46 exemplars, una xifra lleugerament inferior a la detectada l’any 2021, quan se’n van comptabilitzar 54, i l’any 2020, quan se’n van detectar 47. Els tres darrers anys semblaven interrompre la constant i progressiva disminució del corb marí gros com a hivernant, tònica observada arreu de Catalunya, que manté menys de la meitat d'exemplars de fa 12 anys. Aquesta disminució es deu més al fet que no els cal marxar dels llocs on crien, més al nord, que no pas perquè aquí no trobin aquí condicions adequades.

La xifra de gavians argentats, en canvi, torna a ser similar a la dels últims anys i continua sent la més nombrosa, que ronda el miler d’exemplars durant els anys 2017-2021. La xifra continua essent més baixa que a mitjan dècada passada, quan va presentar nombres més alts (1.498 l’any 2015; 1.564 l’any 2014; 1.599 l’any 2013; 1.427 l’any 2012; 1.843 l’any 2011, i 1.499 l’any 2010). Altres espècies de gavines presents al parc són: les gavines vulgars, amb 38 exemplars; les gavines capnegres, amb 4 exemplars, i el xatrac bec-llarg, amb 23 exemplars.

Altres espècies observades al Parc en menor nombre han estat el martinet blanc. la xivita, la becada, la xivitona, la polla d’aigua i el blauet. Es tracta majoritàriament d'espècies d’aigua dolça que aprofiten les petites basses presents al Parc i les goles o desembocadures de la Valleta i de la riera del Port de la Selva.

Presència de corb marí emplomallat

Finalment, aprofitant el cens d’ocells marins, s'ha fet una prospecció del litoral del parc, on que s'han detectat un mínim de tres parelles nidificants de corb marí emplomallat ja covant als nius de cap Norfeu i sector sud del Parc, a més de moltes altres parelles ja establertes, a punt per nidificar.

Es tracta d’un ocell propi del mar Mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l’Empordà i la Selva i, amb aquests territoris, s’assoleixen novament dades de nidificació a la comarca.