La UdG investirà el cineasta figuerenc Pere Portabella doctor honoris causa

Els ajuntaments de Girona i Figueres organitzen diversos actes culturals amb motiu de la distinció

La Universitat de Girona (UdG) investirà el cineasta, pensador i polític, Pere Portabella, com a doctor honoris causa. El rector de la UdG, Quim Salvi, ha destacat com Portabella trasllada "de manera crítica" els sentiments de la societat al món artístic.

Salvi ha qualificat el cineasta i pensador com un renaixentista perquè "abraça moltes disciplines artístiques". La cerimònia d'investidura es farà el 10 de febrer a la sala de graus. Coincidint amb aquesta fita, els ajuntaments de Girona i Figueres han organitzat diverses activitats culturals per commemorar Pere Portabella.

A Girona es podrà visitar una exposició al Bòlit i a Figueres, el Museu de l'Empordà reobrirà les portes amb una mostra de peces de Chillida, Miró, Picasso i Tàpies.

La investidura de Pere Portabella destacarà –entre totes les que s’han fet fins ara a la UdG– pel fet d’anar més enllà de la mateixa universitat. Figueres i Girona contribuiran a l’expansió del reconeixement a Portabella amb diferents iniciatives.

El Museu de l’Empordà inaugurarà el dia 12 de febrer a Figueres “Pere Portabella. Art i vida”. La mostra exhibirà una part de la col·lecció personal del cineasta amb obres d'artistes amb els quals ha col·laborat al llarg de la seva vida, artistes de l'avantguarda catalana com Joan Miró, Antoni Tàpies o Miquel Barceló així com de l'Estat espanyol i de la resta d'Europa on destaquen noms com Pablo Palazuelo, Equipo crónica, Fernand Léger o Max Ernst. La iniciativa pretén homenatjar la figura de Portabella i posar en valor el seu treball en l'àmbit de la creació. L’exposició tindrà diferents activitats relacionades: projeccions d’El silenci abans de Bach i Vampir-Cuadecuc, presentada pel cineasta Albert Serra; visites comentades a l’exposició; i la conferència “Joan Miró a la col·lecció de Pere Portabella”, a càrrec de la professora d’art contemporani i directora de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la UdG, Maria Josep Balsach Peig.

La  Biblioteca de la Universitat de Girona, a la seu del Campus Barri Vell, proposa la mostra “Pere Portabella. Cinema i política”. L’exposició ja es pot visitar i inclou els cartells dels llargmetratges dirigits per Portabella, cartells de les pel·lícules que ha produït, un conjunt d’objectes relacionats amb el seus treballs com a cineasta i en relació a l’art així com un recull de documents i fotografies sobre la seva activitat política, amb una especial incidència en la participació a l’Assemblea de Catalunya. La mostra es complementa amb una peça audiovisual que aplega textos i imatges de la trajectòria i la producció cinematogràfica de Portabella.

Per la seva part, El Bòlit ha inaugurat la proposta “Acció Santos”, a la sala de la plaça Pou Rodó, que explora la relació entre la creació musical i la creació cinematogràfica a partir de la col·laboració de Portabella amb el músic valencià Carles Santos. També es pot visitar “Gosar poder”, una instal·lació audiovisual del cineasta gironí Isaki Lacuesta, en homenatge a Pere Portabella. Inspirada en el documental “Poetes catalans” (1970), es pot veure a la capella de Sant Nicolau de Girona. Totes dues exposicions, amb Ona Balló com a comissària, estan obertes al públic des del dia 20 de gener. El 23 de febrer, en la línia d’activitats #BolitPensament, tindrà lloc una taula rodona sobre “Poetes catalans” al Centre Cultural La Mercè amb Frederic Amat, Ester Xargay, Ona Balló i Isaki Lacuesta.

Per completar les iniciatives que acompanyen la investidura, el Cinema Truffaut se sumarà al reconeixement de Portabella amb la projecció d’Umbracle. El llargmetratge, escollit personalment pel cineasta, es podrà veure el mateix dijous, dia 10 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre. La projecció comptarà amb la presència del director de cinema.

Pere Portabella

Pere Portabella ha tingut una rellevància especial en el terreny del cinema, les avantguardes artístiques i la política. En el món del cinema, va fundar Films 59, la productora amb la qual va guanyar la Palma d’Or de Canes per Viridiana de Luis Buñuel. Des de l’any 1967 és autor de diversos llargmetratges com Vampir-Cuadecuc (1970) o El silenci abans de Bach (2007), que l’han convertit en un referent pel cinema i pels grans museus d’art contemporani com el MOMA de Nova York, el Centre Georges Pompidou de París o la documenta 11 de Kassel.

En el terreny de la política ha estat un ferm lluitador antifranquista, fundador de l’Assemblea de Catalunya i un dels principals promotors del Congrés de Cultura Catalana. En les primeres eleccions democràtiques va ser escollit senador per l’Entesa dels catalans i Diputat al Parlament de Catalunya. Des del 2001 és president de la Fundación Alternativas que pretén dur a terme un diàleg permanent sobre les alternatives polítiques generades des de l’esquerra.