L'especialista en turisme, Greg Richards, creu que la via per acabar amb al turismofòbia que hi ha en ciutats com Barcelona i altres punts de Catalunya passa per crear productes culturals que agradin per igual a locals i visitants.
En una conferència a la Universitat de Girona, Richards considera que fins ara s'ha potenciat el turisme cultural a través de museus i explotant el patrimoni històric, però que aquesta estratègia ha acabat amb una desafecció entre els ciutadans cap al turisme, en comptes de veure-ho com un benefici per a l'economia. L'expert en l'àmbit turístic també creu que la massificació turística acaba afectant negativament a l'experiència que té el visitant i per això cal buscar un equilibri.
Al llarg de tots aquests anys, Barcelona ha aprofitat esdeveniments internacionals per desenvolupar urbanísticament la ciutat al mateix temps que creava oferta turística. Aquesta oferta, però, poques vegades anava dirigida al públic local i això ha acabat generant un moviment contrari al turisme.
De fet, el millor exemple és amb el Fòrum de les cultures que es va fer el 2004 a Barcelona. Richards ha recordat que aquest esdeveniment va suposar un rentat de cara en una zona de Barcelona però també la creació d'una oferta cultural. Malgrat tot, el Fòrum va aconseguir un gran ressò internacional, però poca rellevància als barcelonins.
Això es deu al fet que l'oferta estava més enfocada al turisme que a la ciutadania. I aquest model respon a la recerca del turisme cultural, un tipus de viatger que està interessat en l'art i el patrimoni històricocultural d'un punt. Richards ha assegurat que sense el turisme la majoria d'institucions culturals i museus que hi ha a dia d'avui a Catalunya no serien rendibles, tot i les aportacions que fan les administracions. La principal font d'ingressos de molts equipaments culturals son els visitants.
Tot i això, l'especialista ha alertat dels perills que hi ha en la massificació turística. En aquest sentit, considera que si hi ha massa concentració de visitants en un sol punt, això acaba repercutint negativament en la manera com els visitants veuen la destinació.
En paral·lel, la massificació turística acaba afectant als preus de l'habitatge i això genera més rebuig de la ciutadania. Per això Richards creu que el model òptim és aquell que generi un ambient saludable per als veïns d'una ciutat i això generarà atracció turística, però cal treballar perquè aquesta pressió turística no trenqui l'equilibri.
