L'Ajuntament de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) ha demanat a la Generalitat que assumeixi la propietat dels terrenys de l'antiga base Loran, situada en ple Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L'alcalde, Jordi Colomí, ha adreçat una petició formal, amb data 1 de desembre, al director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Antoni Ferran, per tal que el govern català exerceixi el dret de tanteig i de retracte que li faculta la llei, un cop s'ha conegut que l'Estat ha venut la finca a un particular.
Colomí recorda en el seu escrit que el terrenys estan considerats d'especial protecció pel seu elevat valor paisatgístic i mediambiental, per la qual cosa resulta del màxim interès, com sempre ha defensat l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, que la seva propietat retorni a mans públiques.
En aquest sentit, la declaració d'un espai protegit porta aparellada la declaració d'utilitat pública, a efectes expropiatoris dels béns i drets afectats, així com faculta la comunitat autònoma per a l'exercici dels drets de tanteig i de retracte respecte dels actes o negocis jurídics de caràcter onerós que comportin la creació, transmissió, modificació o extinció de drets reals que recaiguin sobre béns immobles situats en el seu interior. La Generalitat podrà exercir aquest dret en el termini que fixi la legislació, a partir de la notificació o de la data en què tingui coneixement fefaent de la compra venda, i en cap cas superior a l'any de des de la data de la transmissió.
L'alcalde reitera que el posicionament municipal sempre ha estat el mateix: que els terrenys reverteixin al municipi a un preu simbòlic, que la finca es destini a usos vinculats al Parc Natural o bé que es renaturalitzi l'espai, com ja es va fer amb la maresma de la Pletera.
L'alcalde recorda que la finca es troba dins d'un espai protegit on no s'hi pot fer res i així s'ha manifestat sempre a possibles interessats en la seva adquisició.
Indignació municipal
En relació amb la venda a un particular, Colomí es mosta molt contundent a l'hora de manifestar la sorpresa i el descontentament municipal, per la "manca de sensibilitat mostrada pel Govern central en relació amb aquest assumpte". Considera un "despropòsit" que, després de la insistència amb que s'ha reclamat destinar l'espai a usos públics i a un preu simbòlic, ara s'hagin venut els terrenys a un particular. Per a l'alcalde, amb aquesta decisió, l'Estat està contribuint a "fomentar un risc especulador en el cor del Parc Natural, en contra de les polítiques de sostenibilitat i preservació natural que predica".
Colomí considera, a més, que l'Estat "hauria d'haver valorat la valentia històrica de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí pel que fa a la polítiques de planificació i protecció del territori. En contra de la dinàmica existent, Torroella de Montgrí sempre ha estat un municipi pioner en la reducció i desclassificació de sol urbanitzable, iniciatives que es van concretar en els plans generals de 1983 i de 2002, tots dos reconeguts amb el Premi Nacional d'Urbanisme".
Degradació extrema
Els terrenys on es va instal·lar la base Loran eren de propietat municipal i van ser expropiats per l'Estat l'any 1961. La base va tancar les seves portes l'1 gener del 1995 i, des d’aleshores, les edificacions s’han anat degradant, malgrat que l'any 2009 l'Estat va executar un projecte de desmantellament controlat de tots les elements susceptibles de ser aprofitats.
Des que va deixar de funcional, el municipi ha intentat recuperar els terrenys municipals expropiats durant el franquisme, però Defensa sempre s'hi ha negat a fer-ho de forma gratuïta o a un preu simbòlic al·legant que la normativa ho impedeix.
El ministeri ha celebrat des del 2012 fins a quatre subhastes per intentar que algú es quedés amb les instal·lacions. En la primera el preu de sortida era de 850.000 euros, i en l’última el va rebaixar fins als 419.000. Aquesta última subhasta -celebrada l’octubre de 2019- va quedar deserta, però posteriorment, un particular va presentar una oferta similar i el ministeri de Defensa va fer una adjudicació directa.
