La població de 85 anys i més va disminuir el 2020 a Catalunya respecte de l'any anterior per primera vegada en quatre dècades a causa de l'impacte de la covid-19. Són dades definitives de l'1 de gener del 2021 de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) publicades aquest dilluns.
Així, aquest grup de població es va situar en 249.555 persones (83.292 homes i 166.263 dones), 1.128 persones menys que l'1 de gener del 2020. La disminució de la població d'edats avançades ha aturat el procés de sobreenvelliment, que ha passat de 17,1 persones majors de 85 anys per cada 100 majors de 65 anys el 2020 a 16,9 el 2021. D'altra banda, el Barcelonès, el Pallars Jussà, el Segrià i la Ribera d'Ebre són les úniques comarques que han perdut població.
La població resident a Catalunya era de 7.739.758 persones a 1 de gener de 2021, segons les estimacions de població de l'Idescat. Aquesta xifra representa un augment de 17.555 habitants respecte un any enrere. La migració amb l'estranger ha estat l'únic component positiu del creixement de la població el 2020 (48.139 persones). En canvi, l'aportació del creixement natural ha estat de -21.320 persones (58.464 naixements menys 79.784 defuncions) i la del saldo migratori amb la resta d'Espanya de -8.971 persones. En termes relatius, l’any 2020 la població ha crescut un 2,3 per cada mil habitants, com a resultat d’un creixement migratori del 5,1‰ i d’un creixement natural o vegetatiu del -2,8‰.
La població del Barcelonès es va reduir un 5 per cada mil habitants i, juntament amb el Pallars Jussà ( 4,4‰), el Segrià ( 1,4‰) i la Ribera d’Ebre ( 0,3‰) són les úniques comarques que han perdut població. D'altra banda, la Cerdanya (37,9‰), l’Alta Ribagorça (29,6‰) i el Pallars Sobirà (28,2‰) són les comarques amb majors creixements en termes relatius.
L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. El percentatge de població de 65 anys i més al conjunt de Catalunya és del 19,0%, mentre que a sis comarques, almenys una quarta part de la població té 65 anys i més: la Terra Alta (29,4%), el Ripollès (25,7%), el Pallars Jussà (25,5%), les Garrigues (25,0%), la Ribera d’Ebre (25,0%) i el Priorat (25,0%). En canvi, l’Aran (15,2%) i les comarques gironines (15,7%), el Vallès Occidental (17,0%), el Vallès Oriental (17,1%) i el Tarragonès (17,3%) són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys i més.
Per edats decennals, els majors augments de població es produeixen en els grups de 45 a 54 anys (23.458) i de 55 a 64 anys (21.664). En canvi, les majors disminucions es registren als grups de 35 a 44 anys ( 34.347) i de 0 a 9 anys ( 22.732).
El pes de la gent gran en relació amb els adults i els joves ha seguit augmentant. L’índex de dependència de la gent gran (nombre de persones de 65 anys i més i per cada 100 persones de 15 a 64 anys) ha passat de 28,8 a 28,9 i l’índex d’envelliment (persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys) ha passat de 124,2 a 127,1.
Les morts van superar els naixements a tot arreu excepte el Gironès
A causa de la pandèmia de la covid-19, els naixements han disminuït i les defuncions han augmentat. Com a conseqüència, en 40 comarques i l’Aran la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès (8.765), el Baix Llobregat ( 2.020) i el Maresme ( 1.412) són les comarques amb un menor creixement natural. En canvi, els naixements han superat les defuncions només a la comarca del Gironès (380).
El saldo migratori amb l’estranger ha estat positiu a Aran i a totes les comarques excepte la Selva. La comarca del Barcelonès destaca clarament respecte de les altres, amb un saldo de 27.558 persones. La segueixen el Vallès Occidental (3.615), el Baix Llobregat (3.379) i el Maresme (1.271). Les comarques amb menor saldo migratori amb l’estranger són la Selva ( 231), l’Alta Ribagorça (30) i la Terra Alta (38).
El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu en un total de 36 comarques i Aran. Destaquen les comarques del Baix Penedès (2.600 persones), el Maresme (2.454) i el Vallès Oriental (2.036). Entre les 5 comarques que han registrat un saldo migratori interior negatiu destaca el Barcelonès (-30.222) pel volum de sortides netes cap a la resta de Catalunya.
Si es considera la totalitat de les migracions, tant amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya com amb l’estranger, el creixement migratori ha estat positiu, en un total de 39 comarques i a l’Aran, mentre que només el Barcelonès i el Gironès han registrat un saldo de signe negatiu. Les comarques amb major creixement migratori total són el Vallès Occidental, a causa de la migració amb l’estranger, i el Maresme, el Baix Penedès i el Vallès Oriental, per la contribució tant de la migració interna com de la migració externa.
