L'origen del conflicte és la delimitació de dues parcel·les a Palafrugell. L'any 2003 la comunitat de propietaris Cap de Planes va interposar una demanda contra l'exdelegat perquè considerar que la casa que havia construït envaïa part del seu terreny. Una versió totalment oposada a la que sosté Aguiar que considera que qui ha envaït la propietat aliena ha estat precisament la comunitat de propietaris.
Llavors, el jutjat va demanar a l'arquitecte -que també és pèrit judicial- que analitzés la documentació i realitzés un informe tècnic per poder definir la delimitació de les propietats. L'arquitecte va concloure que l'opció "més lògica" era la que sostenia la comunitat de propietaris. Amb l'informe pericial a la mà, el jutjat va concloure que Aguiar havia construït part de la vivenda sobre terreny propietat dels veïns, cosa que obligava l'exdelegat a enderrocar el que havia edificat.
Ernesto Aguiar està convençut que el dictamen que va emetre l'arquitecte està "falsejat" i es fonamenta "en mentides i cartografia manipulada". De fet, l'exdelegat creu que l'arquitecte va actuar d'acord amb l'Ajuntament de Palafrugell . "Establia una delimitació que coincidia plenament amb la cartografia manipulada elaborada pels serveis d'urbanisme de l'ajuntament", detalla l'acusació que afegeix que el responsable últim d'aquesta "manipulació" va ser el regidor d'urbanisme de llavors que, a més, va ser qui "va interposar la demanda en representació de la comunitat de veïns".
En el judici, que s'ha fet aquest dimecres a la secció quarta de l'Audiència de Girona, l'arquitecte ha assegurat que va elaborar l'informe tècnic amb rigor. Segons el pèrit, va analitzar tota la cartografia i documentació que existia sobre les dues propietats i va establir fins a quatre opcions de delimitació, segons si eren més o menys lògiques. L'arquitecte ha detallat que les parcel·les tenien superfícies diferents en cada registre i que es va limitar a fer la feina establint quina era la línia més probable.
L'opció A, "la més lògica" i la que va prendre com a referència el jutjat, reduïa la finca propietat d'Aguiar de 460 metres quadrats a 410 i donava la raó a la comunitat del Cap de Planes que sostenia que havia ocupat part de la seva propietat.
El fiscal considera que no hi ha cap indici de delicte per part de l'arquitecte però l'acusació particular creu que és autor d'un delicte de fals testimoni. Per això, demana inicialment que el condemnin a 2 anys de presó, l'inhabilitin durant 10 anys i indemnitzi Aguiar amb gairebé 300.000 euros. La defensa demana l'absolució.
Llavors, el jutjat va demanar a l'arquitecte -que també és pèrit judicial- que analitzés la documentació i realitzés un informe tècnic per poder definir la delimitació de les propietats. L'arquitecte va concloure que l'opció "més lògica" era la que sostenia la comunitat de propietaris. Amb l'informe pericial a la mà, el jutjat va concloure que Aguiar havia construït part de la vivenda sobre terreny propietat dels veïns, cosa que obligava l'exdelegat a enderrocar el que havia edificat.
Ernesto Aguiar està convençut que el dictamen que va emetre l'arquitecte està "falsejat" i es fonamenta "en mentides i cartografia manipulada". De fet, l'exdelegat creu que l'arquitecte va actuar d'acord amb l'Ajuntament de Palafrugell . "Establia una delimitació que coincidia plenament amb la cartografia manipulada elaborada pels serveis d'urbanisme de l'ajuntament", detalla l'acusació que afegeix que el responsable últim d'aquesta "manipulació" va ser el regidor d'urbanisme de llavors que, a més, va ser qui "va interposar la demanda en representació de la comunitat de veïns".
En el judici, que s'ha fet aquest dimecres a la secció quarta de l'Audiència de Girona, l'arquitecte ha assegurat que va elaborar l'informe tècnic amb rigor. Segons el pèrit, va analitzar tota la cartografia i documentació que existia sobre les dues propietats i va establir fins a quatre opcions de delimitació, segons si eren més o menys lògiques. L'arquitecte ha detallat que les parcel·les tenien superfícies diferents en cada registre i que es va limitar a fer la feina establint quina era la línia més probable.
L'opció A, "la més lògica" i la que va prendre com a referència el jutjat, reduïa la finca propietat d'Aguiar de 460 metres quadrats a 410 i donava la raó a la comunitat del Cap de Planes que sostenia que havia ocupat part de la seva propietat.
El fiscal considera que no hi ha cap indici de delicte per part de l'arquitecte però l'acusació particular creu que és autor d'un delicte de fals testimoni. Per això, demana inicialment que el condemnin a 2 anys de presó, l'inhabilitin durant 10 anys i indemnitzi Aguiar amb gairebé 300.000 euros. La defensa demana l'absolució.
