Ramon Casanova (Campdevànol 1892), juntament amb el seu pare, era amo de la Farga Casanova, una instal·lació de forja a Ripoll de la Hispano Suïssa. El comissari de l'exposició, Pere Jordi Piella, ha explicat que tot i la tasca que hi tenia, a estones lliures, va desenvolupar una carrera d'inventor que el va portar, el 1917, a patentar l'estatoreactor, un motor de reacció sense compressor que pretenia millorar el rendiment dels motors d'explosió que ja existien. De fet, però, Casanova no va aconseguir la seva fita per problemes tècnics que en canvi sí van aconseguir resoldre els seus contemporanis alemanys i que aplicarien als sistemes de propulsió dels coets V-1.
El comissari de l'exposició ha explicat que Casanova és un personatge pràcticament desconegut a Catalunya i a Espanya tot i que, per exemple, als Estats Units sí que se'l reconeix com un dels precursors dels actuals motors de reacció. L'exposició, doncs, neix amb la voluntat de reconèixer l'"empremta" que va deixar Casanova.
En aquest sentit, Piella ha volgut destacar-lo en la seva aposta per l'eficiència energètica ja que la seva voluntat era crear motors que proporcionessin la màxima potència "gastant el mínim de combustible possible". Com a exemple, Piella ha assenyalat que una màquina de vapor, "de cada 100 unitats te'n donava 10", i Casanova es va proposar resoldre aquesta deficiència. En aquest sentit, segons el comissari, "volem que la figura de Ramon Casanova també serveixi per encoratjar i donar idees als emprenedors d'avui dia".
Casanova era "un avançat al seu temps" i en una altra línia va saber impulsar la reconversió de l'empresa familiar, una farga clàssica, passant d'un antic sistema d'aconseguir ferro "a una moderna fàbrica d'estampació de ferro", que actualment continua amb Comforsa. Segons Piella, la farga dels Casanova comença, no solsament la reconversió d'una empresa, "sinó de tota la comarca". Amb l'aposta de la família, el Ripollès passa de ser una comarca eminentment agrícola, "a una reconversió cap a la metal·lúrgia que després seguiran altres empreses ripolleses importants avui dia com Casals o Soler i Palau". Segons ha explicat Piella, aquest episodi s'explica a l'exposició en un intent de situar el Ripollès dins la segona revolució industrial.
L'exposició també mostra Ramon Casanova en la seva faceta de persona compromesa socialment i política. Casanova va ser president d'Acció Catalana al Ripollès i també membre de la Unió Socialista de Catalunya.
L'exposició al Museu Etnogràfic de Ripoll es podrà veure fins el proper 30 d'abril i, després, es convertirà en una exposició itinerant que es podrà veure a Campdevànol, al Palau Robert de Barcelona, al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i a la Casa de la Cultura de Girona.
El comissari de l'exposició ha explicat que Casanova és un personatge pràcticament desconegut a Catalunya i a Espanya tot i que, per exemple, als Estats Units sí que se'l reconeix com un dels precursors dels actuals motors de reacció. L'exposició, doncs, neix amb la voluntat de reconèixer l'"empremta" que va deixar Casanova.
En aquest sentit, Piella ha volgut destacar-lo en la seva aposta per l'eficiència energètica ja que la seva voluntat era crear motors que proporcionessin la màxima potència "gastant el mínim de combustible possible". Com a exemple, Piella ha assenyalat que una màquina de vapor, "de cada 100 unitats te'n donava 10", i Casanova es va proposar resoldre aquesta deficiència. En aquest sentit, segons el comissari, "volem que la figura de Ramon Casanova també serveixi per encoratjar i donar idees als emprenedors d'avui dia".
Casanova era "un avançat al seu temps" i en una altra línia va saber impulsar la reconversió de l'empresa familiar, una farga clàssica, passant d'un antic sistema d'aconseguir ferro "a una moderna fàbrica d'estampació de ferro", que actualment continua amb Comforsa. Segons Piella, la farga dels Casanova comença, no solsament la reconversió d'una empresa, "sinó de tota la comarca". Amb l'aposta de la família, el Ripollès passa de ser una comarca eminentment agrícola, "a una reconversió cap a la metal·lúrgia que després seguiran altres empreses ripolleses importants avui dia com Casals o Soler i Palau". Segons ha explicat Piella, aquest episodi s'explica a l'exposició en un intent de situar el Ripollès dins la segona revolució industrial.
L'exposició també mostra Ramon Casanova en la seva faceta de persona compromesa socialment i política. Casanova va ser president d'Acció Catalana al Ripollès i també membre de la Unió Socialista de Catalunya.
L'exposició al Museu Etnogràfic de Ripoll es podrà veure fins el proper 30 d'abril i, després, es convertirà en una exposició itinerant que es podrà veure a Campdevànol, al Palau Robert de Barcelona, al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i a la Casa de la Cultura de Girona.
