Aquest és un tema de gran interès per al municipi, segons ha explicat el seu alcalde, ja que acabaria amb les problemàtiques que es venen arrossegant des de fa anys amb la concessionària. Les negociacions estan ben encaminades, entre altres coses perquè la Generalitat coincideix que cal un canvi en el model de gestió. Segons ha explicat Sanllehí, té previst parlar-ne properament amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, a banda dels contactes establerts amb la direcció de Ports i Transports de la Generalitat.
El Govern està negociant amb la concessionària, que actualment té la gestió per un període de 50 anys, perquè accepti explotar només la part de la zona portuària. I és que el canvi de model en què s'està treballant comporta la diferenciació de dues zones. Per una banda, la portuària -regida per la Llei de ports de Catalunya- que inclou tres drassanes i 798 amarradors transferits a la Generalitat per part de l'Estat-, que seria la que explotaria l'actual concessionària, i la zona d'espai públic. Aquesta última estaria gestionada per un ens mixt amb representació de l'Ajuntament i també dels propietaris de finques i dels 4.600 amarradors.
Posar fi a l'"abandonament" dels espais públics
El que es vol amb aquesta fórmula, segons Sanllehí, és poder gestionar les tasques de manteniment i neteja dels espais públics, ja que actualment el consistori desconeix què s'està fent "en els 24 quilòmetres de carrers d'aigua" que integren la marina residencial. En aquest sentit, també ha reiterat l'estat d'"abandonament" en què es troben alguns punts de les instal·lacions -mal estat de les baranes dels ponts, falta d'enllumenat a la bocana per la no substitució de faroles espatllades- com a conseqüència de la "lògica empresarial" que ha aplicat Port d'Empuriabrava, segons l'alcalde, consistent en "invertir només allà on es pot obtenir rendiment" com és la zona del port esportiu. "Els canals estan bruts i abandonats", ha afegit Sanllehí.
Des del consistori, però, són conscients que totes aquestes tasques requereixen de finançament. Per això, plantegen als propietaris que paguin taxes per a la recollida d'escombraries i la neteja dels canals en funció dels metres quadrats dels amarradors. Aquesta proposta, segons Sanllehí, és ben vista per als veïns afectats.
Preguntat per la iniciativa recent de la concessionària de bloquejar els amarradors dels propietaris que o no estan registrats o no paguen les quotes de manteniment, neteja i seguretat, Sanllehí no ha volgut entrar en detall al·legant que s'està treballant en un principi d'acord. Sí que ha dit, però, que "s'han despertat ara" reclamant aquest cànon als propietaris que el consistori no comparteix.
Les al·legacions presentades a Madrid es debatran el febrer
L'anunci d'aquest nou ens s'ha fet durant una visita institucional aquest dimecres amb Martí Barberà, diputat de CiU al Congrés dels Diputats, juntament amb la també diputada Montserrat Surroca, després de reunir-se amb veïns afectats per la Llei de Costes aplegats a l'Associació de Propietaris d'Empuriabrava (APE). Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, aquesta associació i el Col·legi de Notaris van presentar un total de nou al·legacions a la llei de costes que està reformant el govern espanyol, entre les quals n'hi ha una on es demana que els canals siguin gestionats des del consistori.
La resta, ha recordat Sanllehí, fan referència a aspectes tècnics que tenen com a objectiu principal acabar amb la "inseguretat jurídica" que pateixen els veïns d'Empuriabrava des que es va aplicar ara fa quatre anys la llei aprovada l'any 1988. Segons la normativa, una franja de sis metres de servitud de pas entre l'aigua i els habitatges no podien ser de propietat privada, sinó que eren de domini públic. Això implicava que molts veïns perdien part de les seves propietats i també deixaven de ser els titulars dels amarradors on ancoren les embarcacions.
La comissió de Medi Ambient que es farà el mes de febrer debatrà aquestes al·legacions, segons ha explicat el diputat Martí Barberà que serà l'encarregat de defensar-les des de CiU. "Estem contents perquè l'avantprojecte ha inclòs el que propietaris i ajuntament defensaven" però cal estar atents als detalls perquè els propietaris tinguin garantits els seus drets, ha afegit. I és que considera que és una oportunitat que no es pot "desaprofitar" per "incloure la singularitat d'aquest municipi", segons Barberà.
El Govern està negociant amb la concessionària, que actualment té la gestió per un període de 50 anys, perquè accepti explotar només la part de la zona portuària. I és que el canvi de model en què s'està treballant comporta la diferenciació de dues zones. Per una banda, la portuària -regida per la Llei de ports de Catalunya- que inclou tres drassanes i 798 amarradors transferits a la Generalitat per part de l'Estat-, que seria la que explotaria l'actual concessionària, i la zona d'espai públic. Aquesta última estaria gestionada per un ens mixt amb representació de l'Ajuntament i també dels propietaris de finques i dels 4.600 amarradors.
Posar fi a l'"abandonament" dels espais públics
El que es vol amb aquesta fórmula, segons Sanllehí, és poder gestionar les tasques de manteniment i neteja dels espais públics, ja que actualment el consistori desconeix què s'està fent "en els 24 quilòmetres de carrers d'aigua" que integren la marina residencial. En aquest sentit, també ha reiterat l'estat d'"abandonament" en què es troben alguns punts de les instal·lacions -mal estat de les baranes dels ponts, falta d'enllumenat a la bocana per la no substitució de faroles espatllades- com a conseqüència de la "lògica empresarial" que ha aplicat Port d'Empuriabrava, segons l'alcalde, consistent en "invertir només allà on es pot obtenir rendiment" com és la zona del port esportiu. "Els canals estan bruts i abandonats", ha afegit Sanllehí.
Des del consistori, però, són conscients que totes aquestes tasques requereixen de finançament. Per això, plantegen als propietaris que paguin taxes per a la recollida d'escombraries i la neteja dels canals en funció dels metres quadrats dels amarradors. Aquesta proposta, segons Sanllehí, és ben vista per als veïns afectats.
Preguntat per la iniciativa recent de la concessionària de bloquejar els amarradors dels propietaris que o no estan registrats o no paguen les quotes de manteniment, neteja i seguretat, Sanllehí no ha volgut entrar en detall al·legant que s'està treballant en un principi d'acord. Sí que ha dit, però, que "s'han despertat ara" reclamant aquest cànon als propietaris que el consistori no comparteix.
Les al·legacions presentades a Madrid es debatran el febrer
L'anunci d'aquest nou ens s'ha fet durant una visita institucional aquest dimecres amb Martí Barberà, diputat de CiU al Congrés dels Diputats, juntament amb la també diputada Montserrat Surroca, després de reunir-se amb veïns afectats per la Llei de Costes aplegats a l'Associació de Propietaris d'Empuriabrava (APE). Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, aquesta associació i el Col·legi de Notaris van presentar un total de nou al·legacions a la llei de costes que està reformant el govern espanyol, entre les quals n'hi ha una on es demana que els canals siguin gestionats des del consistori.
La resta, ha recordat Sanllehí, fan referència a aspectes tècnics que tenen com a objectiu principal acabar amb la "inseguretat jurídica" que pateixen els veïns d'Empuriabrava des que es va aplicar ara fa quatre anys la llei aprovada l'any 1988. Segons la normativa, una franja de sis metres de servitud de pas entre l'aigua i els habitatges no podien ser de propietat privada, sinó que eren de domini públic. Això implicava que molts veïns perdien part de les seves propietats i també deixaven de ser els titulars dels amarradors on ancoren les embarcacions.
La comissió de Medi Ambient que es farà el mes de febrer debatrà aquestes al·legacions, segons ha explicat el diputat Martí Barberà que serà l'encarregat de defensar-les des de CiU. "Estem contents perquè l'avantprojecte ha inclòs el que propietaris i ajuntament defensaven" però cal estar atents als detalls perquè els propietaris tinguin garantits els seus drets, ha afegit. I és que considera que és una oportunitat que no es pot "desaprofitar" per "incloure la singularitat d'aquest municipi", segons Barberà.
