La Universitat de Girona (UdG) es compromet a "depurar" les responsabilitats que "pertoquin" en cas de condemna del catedràtic acusat de malversació. En una piulada, asseguren també que han "reforçat els mecanismes de control intern i que han millorat els procediments amb la voluntat de "controlar i aturar possibles irregularitats en un futur".
El judici contra el catedràtic s'havia de celebrar la setmana passada però l'Audiència de Girona es va quedar sense llum i va obligar a suspendre'l. L'acusat s'enfronta a 10 anys de presó per negociacions i activitats prohibides, malversació, falsedat documental i prevaricació. La fiscal sosté que va crear empreses i va facturar més de 450.000 euros a la UdG per "serveis inexistents".
En un fil a Twitter, la UdG afirma que amb l'inici del procediment judicial obert contra l'investigador creuen "necessari donar explicacions" a la comunitat amb la voluntat de "màxima transparència". "Arran d'una investigació interna l'any 2014, la Universitat va apreciar indicis d'irregularitats per part d'un dels seus investigadors en el període comprès entre 2008 i 2014", detallen.
Per això, afegeixen, l'any 2015 van obrir un expedient d'informació reservada, que van presentar un any després. "Els fets i circumstàncies descrites en aquest expedient superaven la competència de la institució i, per tant, es va posar en coneixement de les autoritats", remarquen.
En concret i segons l'escrit de conclusions provisionals de la fiscalia, l'acusat, titular de la UdG des del 1994 i catedràtic del Departament d'Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica de la universitat des del 2010, també era director i investigador principal de grups de recerca i investigació.
A partir del 2000, exposa l'acusació pública, va "infringir manifestament el règim d'incompatibilitats" aplicable com a funcionari públic i va crear diverses empreses de les que era apoderat, administrador o titular de més del 10% del capital social. la UdG, precisa la fiscal, no tenia participació en aquestes empreses.
A través d'aquestes mercantils, i també sense tenir en compte el règim d'incompatibilitats, hauria contractat "irregularment" personal de la UdG i, entre el 2008 i el 2015, hauria emès almenys 20 factures per cobrar a la universitat "convenis i prestacions de serveis inexistents". La fiscalia xifra en 450.463,33 euros l'import defraudat amb aquestes operacions.
També apunta que tres de les factures superaven els 18.000 euros per la qual cosa s'hauria d'haver convocat un concurs públic: "L'acusat va eludir conscientment el procés de licitació, ometent de manera arbitrària la resolució preceptiva".
La fiscal sosté que hi va haver més irregularitats. En concret, acusa el catedràtic d'haver comercialitzat tecnologies desenvolupades per la UdG "sense conveni, ni autorització per fer-ho".
Per això, demana que el condemnin a 10 anys de presó i que l'inhabilitin durant almenys 11 anys per exercir com a titular i catedràtic universitari. En concepte de responsabilitat civil, l'acusació pública vol que indemnitzi la UdG amb 450.463,33 euros.
La defensa del catedràtic, en canvi, nega les irregularitats i demana que l'absolguin. A l'escrit, argumenta que va crear les empreses entre els anys 2000 i 2014 guiat per un "afany emprenedor" i amb l'objectiu de "fomentar la transferència tecnològica" per "afavorir la universitat": "La creació i titularitat d'accions de les empreses era un fet sempre conegut i acceptat, fins i tot promogut, pels òrgans rectors de la Universitat de Girona".
Segons la defensa, el processat estava "convençut" que aquestes empreses s'acabarien convertint en "spin-off" i no sabia que podia estar infringit el règim d'incompatibilitats. I, de fet, argumenta que la investigació de la mateixa UdG va desaconsellar obrir-li un expedient disciplinari perquè la universitat "no només havia tolerat la infracció, sinó que l'havia acceptat tàcitament".
Des de la UdG es comprometen a depurar "totes les responsabilitat administratives que pertoquin", un cop acabi el procediment judicial i remarquen que mantenen el respecte al marc legal vigent, al "principi bàsic de presumpció d'innocència i el dret a la intimitat de l'investigador afectat".
A més, asseguren que durant aquest temps, han reforçat els mecanismes de control intern i que han millorat els procediments administratius, a més "d'ampliar la normativa". Tot plegat, amb l'objectiu de "controlar i aturar" possibles irregularitats futures.
L'Audiència ha assenyalat el judici per a finals de maig de l'any que ve.
