Alliberen 300 nàiades a la riera de Can Morgat de Porqueres

L'actuació arriba després de dragar el terreny i eliminar sediments

El Consorci de l'Estany ha alliberat 300 exemplars de nàiades a la riera de Can Morgat de Porqueres (Pla de l'Estany). Es tracta d'una acció per reintroduir aquesta espècie que està desapareixent de la conca fluvial de l'estany de Banyoles. Les nàiades que s'han alliberat provenen del laboratori de cria que té el Consorci de l'Estany i que cria aquest tipus de mol·luscs en captivitat per, posteriorment, alliberar-los al medi natural.

Habitualment es tarden quatre anys a criar nàiades que tinguin un volum suficientment gran com per garantir la seva supervivència al medi natural (uns 4 cm). L'alliberament d'aquests exemplars arriba després de dragar aquesta riera i eliminar bona part dels sediments que s'havien anat acumulant amb els anys.

La riera de Can Morgat té un aspecte més similar al d'un riu amb cabal constant que no pas fa uns mesos. Això es deu a l'actuació del Consorci de l'Estany que ha dragat tota la riera per crear zones més profundes i zones de ràpids. Els treballs també han servit per retirar bona part dels sediments que s'hi havia anat acumulant al fons de la riera.

El coordinador tècnic del consorci, Miquel Campos, ha assegurat que aquesta riera no s'havia dragat mai i per això cada vegada l'aigua passava a un nivell més elevat. Des de feia anys, els pagesos de la zona havien demanat de netejar el fons de la riera per recuperar els nivells originals.

En aquesta riera, però, hi habiten barbs i bagres. Es tracta de l'única població que queda a l'estany d'aquestes dues espècies de peixos autòctons i per això els tècnics del consorci van retirar-ne uns 500 exemplars abans del dragatge. Aquests animals es van repartir entre el tram anterior i posterior de la riera que s'ha arreglat i d'altres s'han portar al laboratori.

Mentrestant, els tècnics han treballat per donar "una connotació del més real possible" a la riera simulant el fons que hi ha en rius que tenen aigua permanent. D'aquesta manera, els tècnics volen recrear un ecosistema que sigui fàcil perquè els peixos puguin habitar-hi.

Pel que fa als residus que s'han extret de la riera, s'han repartit entre els camps que han volgut i ara, els pagesos estan assecant tots els sediments. Posteriorment llauraran la terra i quedaran integrats en els camps.

Reintroducció de les nàiades

En paral·lel, el consorci també ha aprofitat l'ocasió per reintroduir una espècie que fa anys estava en perill de desaparició a la conca de l'estany. Es tracta de les nàiades, un tipus de mol·lusc que habita en rius del Mediterrani. En aquest tram de la riera n'han alliberat 300 exemplars aquest divendres. Les nàiades són uns mol·luscs que són parasitaris dels peixos autòctons. Ajuden a netejar l'aigua ja que es mengen bacteris i microplàcton.

Les nàiades que s'han reintroduït aquest divendres a la riera de Can Morgat de Porqueres han estat criades al laboratori que té el consorci. En aquest laboratori hi han viscut durant quatre anys fins agafar una longitud d'uns quatre centímetres. Això els permet garantir la seva supervivència.

En els últims anys han comprovat que hi ha espècies com ara la carpa (un peix invasor que està molt estès a l'estany) que té uns queixals que poden menjar-se les nàiades petites de fins a 2 cm. Per això des del laboratori les fan créixer més.

Amb les últimes investigacions que han fet, el consorci creu que pot reduir el temps de cria en tres anys, alimentant de forma més eficient aquest animal. De tota manera, el consorci també ha provat de reintroduir aquesta espècie a la conca fluvial de l'estany de Banyoles simulant el mètode natural. Des del consorci "s'infecten peixos autòctons" amb larves del mol·lusc i aquest les va repartint mentre neda. D'aquesta forma es garanteix una expansió natural de les nàiades.

El cost del dragatge de la riera de Can Morgat i la reintroducció de les nàiades ha estat de 13.000 euros que ha assumit l'Ajuntament de Porqueres. Ho ha fet gràcies a una subvenció de la Diputació de Girona de 10.000 euros. L'alcalde, Francesc Castañer, ha detallat que malgrat ser una reclamació dels pagesos de feia temps, volien fer una bona actuació per garantir la preservació del medi en una zona especialment rica en biodiversitat.

Per això Castañer ha detallat que les institucions hauran d'apostar "cada vegada més" per aquest tipus d'actuacions que permeten resoldre la necessitat dels agricultors amb la preservació del medi natural.