El 13 d’octubre de 1986 es va produir el registre de precipitació més elevat en 24h a Catalunya des que hi ha mesures instrumentals: 430 litres per metre quadrat a Cadaqués (Alt Empordà).
L’intens aiguat d’aquest dia, festivitat de Sant Eduard Rei, va afectar tant la comarca com la Catalunya Nord (sobretot el Rosselló) on es van enregistrar quantitats de 386 litres per metre quadrat a Canet de Rosselló, 382 litres per metre quadrat a Torrelles de la Salanca, 356 litres per metre quadrat a la Cartoixa del Voló i 280 litres per metre quadrat al Pertús.
Altres registres destacats de l’altra banda dels Pirineus van ser els 200 litres per metre quadrat de la Jonquera, 180 litres per metre quadrat a Begur i 178,5 litres per metre quadrat a Roses. Cal recordar que totes aquestes dades van ser mesurades des de les 7 UTC del 13 d’octubre fins a les 7 UTC del 14 d’octubre de 1986, tal com pertoca als registres realitzats de forma manual, en el que es coneix com a dia pluviomètric.
Els forts aiguats van provocar danys materials importants a causa dels desbordaments de nombrosos torrents i rieres, així com del Llobregat d’Empordà, i de l’Aglí, la Tet, el Rard i el Tec (Catalunya Nord). Per aquest motiu a l’Empordà, però sobretot a la zona de la Jonquera, aquest episodi és conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Eduard.
Descripció de l’episodi
La matinada del 12 al 13 d’octubre de 1986 va començar a ploure de manera moderada als dos extrems del país així com a la Catalunya Nord. Al migdia del dia 13 van originar-se tempestes molt fortes que van mantenir-se estàtiques sobre la serra de l’Albera i la costa de la Salanca (Catalunya Nord). Van descarregar amb força per la zona de la Jonquera i el Voló, així com a la costa de la Salanca cap a les 12:30 UTC (14:30 hora oficial).
A la Jonquera sembla que podrien haver caigut prop de 200 litres per metre quadrat en poc més de 12 hores (dada no oficial). A la costa de la Salanca la intensitat de la precipitació va ser elevadíssima, ja que van caure 376 litres per metre quadrat en tan sols 6 h a Torrelles de la Salanca (160 litres per metre quadrat en 1 h). Cap a la part nord-catalana de la serra de l’Albera van caure 356 litres per metre quadrat en tan sols 4 h a la Cartoixa del Voló (331 litres per metre quadrat en 3 h i 141 litres per metre quadrat en 1 h, dels quals 96,5 en només 30 min).
Durant la tarda aquestes tempestes van anant estenent-se per l’Empordà arribant cap a les 16 UTC al golf de Roses i litoral del Baix Empordà, i finalment al voltant de les 17 UTC, al cap de Creus (Cadaqués i el Port de la Selva). Aquestes últimes tempestes van romandre actives durant tota la nit i matinada, descarregant precipitació amb intensitat torrencial, acumulant-se registres impressionants de precipitació superiors als 400 litres per metre quadrat a la zona del PN del Cap de Creus. El moment de més intensitat de la precipitació es donà vora les 01 UTC del dia 14 a Cadaqués.
Tot i que va ploure a la gran majoria del país (veure mapa de precipitació més avall), els valors de precipitació d’altres zones varen ser més modestos, i només destaca una tempesta forta que es produí cap al delta de l’Ebre i que deixà 106 litres per metre quadrat a Amposta.
El gruix de la precipitació en aquest episodi va caure entre la tarda del dia 13 i el matí del dia 14. Al sud del país i zones de les Terres de Ponent la pluja va començar a caure a partir de la matinada o matí del dia 13, caient fins a 70 litres per metre quadrat a Godall (Montsià). Durant la tarda del dia 14 es van reproduir noves tempestes, però ja no van deixar registres tan elevats de precipitació, destacant els 69,4 litres per metre quadrat enregistrats a Granollers. Durant el dia 15 van tenir lloc alguns ruixats ja més inconnexos i dispersos. El dia 16 van tornar a produir-se aiguats forts a la zona del cap de Creus; però van ser més locals que els dies 13-14 acumulant fins a 135 litres per metre quadrat a Cadaqués i 62 litres per metre quadrat al Port de Llançà.
El valor màxim en 24 hores es va mesurar a Cadaqués amb 430 litres per metre quadrat de les 7 UTC del 13 d’octubre a les 7 UTC del 14 d’octubre de 1986. Altres valors elevats de precipitació aquell dia pluviomètric van ser 200 litres per metre quadrat a la Jonquera, 180 litres per metre quadrat a Begur, 178,5 litres per metre quadrat a Roses, 156 litres per metre quadrat a l’Estartit i 154 litres per metre quadrat al Port de Llançà. A la Catalunya Nord destaquen: 386 litres per metre quadrat de Canet de Rosselló, 382 litres per metre quadrat de Torrelles de la Salanca, 356 litres per metre quadrat de la Cartoixa del Voló i 280 litres per metre quadrat del Pertús.
En el total de l’episodi (des de les 7 UTC del 12/10/1986 fins a les 7 UTC del 15/10/1986) destaquen els següents valors totals de precipitació a Catalunya: 445 litres per metre quadrat a Cadaqués, 197,6 litres per metre quadrat al Port de Llançà, 196,9 litres per metre quadrat a Roses i 185 litres per metre quadrat a Begur.
El valor mesurat a Cadaqués del dia pluviomètric del 13 d’octubre de 1986 és el registre de precipitació més elevat en 24 h des que hi ha registres instrumentals a Catalunya. A la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de l’SMC mai s’ha assolit cap valor tan elevat de precipitació diària des d’almenys l’any 1996 (quan la cobertura d’estacions automàtiques a tot Catalunya comença a ser apreciable i força uniforme a tot el país). El valor més elevat registrat a la XEMA són els 336,1 litres per metre quadrat del 29 de novembre de 2014 (de 0 a 24 UTC) al PN dels Ports. El llistat dels deu valors de precipitació més elevats en 24 h registrats a Catalunya és el següent, on es veu com el registre de Cadaqués del 1986 sobresurt respecte de la resta, que es troben entre 300 i 370 litres per metre quadrat:
En altres indrets de la Mediterrània occidental propers a Catalunya, sí que hi ha valors de precipitació en 24 h superiors al registrat a Cadaqués el 1986. A la Catalunya Nord durant l’Aiguat de Sant Lluc de 1940 van caure 1000 litres a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) i 840 litres a la Central Hidroelèctrica de la Llau (Vallespir) el 17 d’octubre de 1940. Al País Valencià durant la llevantada del 19-21 d’octubre de 1982, que va provocar la pantanada de Tous, s’estima que van caure uns 1000 litres en 24 h entre el 19-20 d’octubre de 1982 a la Casa del Baró situada a la Mola de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents) al massís del Caroig. Un altre episodi també molt extrem al País Valencià va ser la llevantada del 2-5 de novembre de 1987 durant la qual van registrar-se màxims de precipitació en 24 h de 817 litres a Oliva (Safor) i 790 litres a la Pobla del Duc (Vall d’Albaida) el 3 de novembre de 1987. Finalment, a l’Aragó destaquen els 700,5 litres a Benasc (Ribagorça) el 22 de novembre de 1923 i a les Illes Balears, els 536,5 litres a Escorca – Son Torrella (Serra de Tramuntana, Mallorca) el 22 d’octubre de 1959.
A continuació es mostra el llistat dels observatoris on els valors de precipitació van ser superiors als 100 litres durant l’episodi (des de les 07 UTC del 13/10/1986 fins a les 07 UTC del 15/10/1986) a la Xarxa d’Observadors de Catalunya, així com les precipitacions diàries a cadascun d’ells.
També es mostra una altra taula amb els valors més elevats per al dia pluviomètric del 13/10/1986 (en aquesta taula també s’han afegit els elevats valors de precipitació registrats a la Catalunya Nord):
Tot seguit es mostren uns mapes aproximats del camp de precipitació diària (tot Catalunya, Empordà i cap de Creus) per al dia pluviomètric del 13 d’octubre de 1986, a partir d’una malla de recent creació d’1 km de resolució espacial (Altava-Ortiz et al., 2016) de dades observades (calculada tenint en compte l’altitud, latitud, longitud i distància al mar de totes les estacions pluviomètriques disponibles). En aquests mapes es pot apreciar bé com d’irregulars i locals varen ser els forts aiguats. S’ha de comentar que en ser una malla de dades, els valors de precipitació puntuals queden suavitzats a una parcel·la o cel·la d’1 km per 1 km.
Anàlisi meteorològica
La situació meteorològica entre el 12 i 14 d’octubre de 1986 va venir caracteritzada en superfície per un important flux de component marítim (sud-est) sobre el nord-est de Catalunya i, especialment la zona de l’Empordà, canalitzat entre un centre de baixa pressió relativa inferior als 1016 hPa al mar d’Alboran i un potent anticicló situat a l’Europa oriental amb valors de pressió al seu centre superiors als 1036 hPa. Aquesta advecció marítima aportava aire càlid (per damunt dels 20 °C), humit i potencialment molt inestable sobre l’Empordà i la Catalunya Nord.
Verticalment la troposfera aquells dies presentava un fort cisallament del vent amb l’altura, ja que a 850 hPa (~ 1.500 m d’altura) el vent era del sud (aportant també aire càlid i humit amb valors de temperatura superiors als 12 °C) i a 500 hPa (~ 5.500 m) era del sud-oest, per l’aproximació d’un profund tàlveg situat sobre Galícia amb un embossament d’aire fred associat per sota dels -18 °C sobre la península Ibèrica.
Aquesta situació és potencialment molt inestable i, si es donen les condicions necessàries, afavoreixen la formació de tempestes que provoquen aiguats molts intensos i acumulacions molt abundants de precipitació. En aquest episodi, les muntanyes de la serra de l’Albera i el cap de Creus van fer de palanca a la massa d’aire marítim que xocava contra elles disparant la formació de tempestes molt fortes i estàtiques que varen deixar valors acumulats de precipitació molt elevats superiors als 400 litres al PN del Cap de Creus.
A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) del 13/10/1986 a les 12 UTC (mapes de l’esquerra) i del 14/10/1986 a les 00 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura i geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura i pressió al nivell del mar en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.
Danys produïts
Els aiguats van produir nombrosos desbordaments de rius, rieres i torrents de l’Empordà, en especial el Llobregat d’Empordà i les rieres de Santa Llúcia (la Jonquera), Romanyac (el Port de la Selva), Sant Vicenç (Cadaqués), Ginjolers, la Trencada i la Quana (Roses), els quals produïren danys materials quantiosos. Afortunadament, no es va haver de lamentar cap víctima mortal a Catalunya.
S’ha de tenir en compte que el fet que al mes de juliol un gran incendi forestal cremés gran part de la serra de l’Albera i del cap de Creus, va fer que la pluja torrencial que va caure anés a parar gairebé directament als rius i rieres de la zona, incrementant els seus cabals considerablement en molt poc temps i amb un gran contingut de sediments i roques. A més, el fort temporal entre xaloc i llevant a la mar, que va ocasionar destrosses als ports, impedí que les rieres poguessin desguassar fàcilment per la seva desembocadura.
En detall, els danys més importants que es van produir varen ser els següents:
A la Jonquera la tempesta va negar carrers, així com nombrosos baixos i botigues la tarda del dia 13. El Llobregat d’Empordà va desbordar-se trencant alguns murs de contenció i obligant a desallotjar els veïns i 350 nens de l’escola. També van sortir de mare els còrrecs de Roc de Miradones i Can Conxa, així com la riera de Santa Llúcia.
A Cadaqués es produí l’esfondrament d’una casa al centre de la vila per la força amb què baixava l’aigua de la riera de Sant Vicenç la matinada del dia 14. El corrent també va arrossegar una dotzena de vehicles que van anar a parar al mig de la badia, mentre l’aigua desbordada ho inundava tot: garatges, baixos comercials i cases. El mateix dia a Roses, les rieres de Ginjolers, la Trencada i la Quana també van sortir de mare arrencant dos ponts, a la vegada que s’enduien els vehicles aparcats. Les barques amarrades al port van estavellar-se trencant vidres de finestres en diversos punts.
Altres zones de la península Ibèrica i de la Catalunya Nord també van patir forts aiguats com per exemple les conques del Segura (Regió de Múrcia i País Valencià) i del Tec, la Tet, el Rard i l’Aglí (Catalunya Nord):
A Oriola (Baix Segura) va desbordar-se el Segura la matinada del dia 14 arrasant nombrosos camps de conreus i negant els barris de l’Arenal i les Sénies. Els carrers del centre de la vila varen quedar inundats per una capa d’aigua d’uns 20 cm d’altura.
A la Catalunya Nord durant la tarda del dia 13 van desbordar-se el Tec, la ribera de la Roma, el riu de Vilallonga, el Rard, la Tet i l’Aglí. A Sant Llorenç de la Salanca i el Barcarès el desbordament de l’Aglí va deixar una capa d’aigua d’entre 60-90 cm d’altura en alguns carrers. El desbordament del Rard va negar alguns carrers de Salelles i a prop de Brullà el riu de Vilallonga s’emportà un pont. Finalment, s’ha de destacar la violenta crescuda de la ribera de la Roma que arrossegà arbres sencers amb una gran quantitat de sediments aigües avall i provocà molts danys a les seves riberes.
Gran part de l’Empordà va quedar-se sense llum per un tall de subministrament que va durar força dies i que va tenir afectacions intermitents. A l’Empordà aquests aiguats van provocar un impacte important a la població que ja estava molt afectada per dos fenòmens adversos que havien passat anteriorment aquell 1986. Abans de les tempestes d’octubre, aquesta zona ja havia patit dins del mateix any l’efecte d’una gran nevada el 31 de gener i els catastròfics incendis forestals al juliol que van calcinar més de 26.000 ha de la serra de l’Albera i el cap de Creus.
