La Fundació Gala-Salvador Dalí i la fundació cultural russa The Link of Times han presentat aquest dimarts migdia el resultat d'una nova col·laboració. Després que tanquessin un projecte expositiu conjunt al Manege de Moscou el març de 2020, el públic rus tindrà una nova oportunitat de contemplar obra daliniana.
Concretament al Museu Fabergé de Sant Petersburg on podran gaudir, des del 13 d'octubre i fins a gener de 2022, d'una selecció d'obra de Salvador Dalí on la seva esposa i musa Gala n'és la protagonista. La mostra porta per títol Leda Atomica and other Representations of Gala in Works by Salvador Dalí i compta amb el suport de l'ambaixada espanyola a Rússia i del departament de Cultura de la ciutat.
A través d'una selecció de 30 pintures, nou dibuixos, 32 peces d'obra gràfica i sis objectes personals de Gala, l'exposició té per objectiu presentar Gala com figura clau del moviment surrealista, sovint a l'ombra d'artistes del nivell de Paul Eluard, Max Ernst o el mateix Salvador Dalí.
Es mostren 77 peces que representen l'empremta que Gala va deixar en la literatura del seu primer marit, Paul Eluard, i en l'obra tant pictòrica com escrita del seu segon espòs, Salvador Dalí. Un rol que va més enllà de companya i musa. Se l'ha definit com l'artista sense obra per la influència intel·lectual que ha exercit sobre els seus coetanis.
La majoria de les obres exposades al Museu Fabergé provenen de la col·lecció particular de Salvador Dalí -tant era el valor que els va atorgar en vida-, i que actualment formen part de la permanent que es pot visitar al Teatre-Museu Dalí de Figueres. Dalí admira Gala i crea, al llarg de la seva carrera, una àmplia mitologia que la catapulta com al seu talismà.
Les múltiples disfresses de Gala com a Leda i Helena, com a Gradiva i Galarina remeten als famosos relats de l'antiguetat clàssica europea i reflecteixen, alhora, la metamorfosi personal i artística de Dalí.
A l'acte inaugural hi participen el president de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, i el Cònsol General d'Espanya a Sant Petersburg, Félix Valdés Valentín-Gamazo. Així mateix hi assistiran la directora dels Museus Dalí i comissària de la mostra, Montse Aguer, el gerent de la Fundació Dalí, Joan Manuel Sevillano, i el Conseller d'Afers Culturals de l'Ambaixada espanyola, Jorge Soler.
Leda Atòmica i Galarina són dos dels retrats de Gala més rellevants en el corpus dalinià, prestats al Museu Fabergé per a aquesta ocasió. Leda Atòmica és un clar exemple de l'interès de Dalí per la ciència, concretament per la física nuclear, com ho demostren aquestes paraules: "L'explosió atòmica del 6 d'agost de 1945 m'havia estremit sísmicament. Des d'aquell moment, l'àtom va ser el meu tema de reflexió preferit”" Una altra qüestió que l'ocupa és la tercera dimensió. Dalí afirma que "tots els artistes s’han interessat per la realitat tridimensional des dels temps de Velázquez".
L’obra central de l'exposició Leda Atòmica va ser creada per Dalí entre 1947 i 1949. S'ha considerat una de les pintures més importants de la seva trajectòria, potser la que més. Representa Gala com la reina espartana, Leda, qui, d'acord amb el mite, va ser seduïda per Zeus disfressat de cigne.
